Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


divendres, 9 de setembre del 2016

L’escut de Terrassa al mobiliari urbà

L’escut de Terrassa al mobiliari urbà

La història de l’evolució de l’escut de Terrassa la podeu cercar en aquest blog marcant “L’escut de Terrassa" http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/06/lescut-de-terrasa.html
Donant un tomb pels carrers i places de la ciutat, trobem una diversitat de representacions de l’escut de Terrassa, en pedra, mosaics, relleus o metàl·lics:
Font de la vila medieval

Font de la Vila medieval.  Emblema esculpit en pedra, que junt amb el de Barcelona i el del catlà Guillem de Muntanyans, figuraven a la font de la vila  l’any 1441, al carrer Cremat a tocar a les parets del castell Palau. Aquest escut representa un castell amb tres torres amb una finestra a cadascuna, emmerletades amb tres merlets. L’escut petric es conserva al Museu de Terrassa.
Portal Major del castell-palau

Escut d’armes del Portal Major del Castell-Palau. La Universitat de la vila de Terrassa, el 19 de febrer del 1622, comprà el Castell-Palau, el qual el posseí fins el 1661 que se’l va vendre a Pere de Fizes. Mentrestant la vila tingué el senyoriu, el municipi terrassenc féu col·locar un escut de Terrassa esculpit en pedra, damunt el portal major del Castell-Palau, el qual escut ostenta les armes tradicionals de Terrassa: castell amb torres emmerletades i la llegenda 1622.





Antic Ajuntament

Antic Ajuntament de Terrassa. Aquest edifici del Raval de Montserrat es va inaugurar el 30 de maig de 1836, com a Casa de la Vila i que va fer la funció municipal fins el 1898. Com a testimoni de ser l’Ajuntament té dos relleus de dues torres de l’escut de la ciutat estant representats a la seva façana sobre les finestres laterals del primers pis.






Font del Rasot

Escut de la font del Rasot. La font  de ferro dins l’estil de l’eclecticisme té sota el broc un escut de Terrassa. La font es va inaugurar el 14 de gener del 1887 a l’espai conegut popularment com el Rasot, lloc on antigament confluïen els torrents del Salt i del Rossinyol. Va ser construïda en el Taller dels Germans Abelló. L’any 1995 amb la remodelació de l’espai es va restaurar la font vuitcentista deteriorada pel pas del temps.




Escut de la Farmàcia Albinyana. Lluís Albiñana i Domingo va fer construir, l’any 1907 un edifici al Raval de Montserrat destinant el primer pis com habitatge i els baixos els destina com a confiteria. Tant la façana com el seu interior són d’estil modernista dissenyats per Joaquim Vancells. Va ser inaugurada el 5 de desembre de 1908. L’any 1934, Antoni Albiñana i Carné instal·là una farmàcia. Des de llavors es coneix com la Farmàcia Albiñana. La façana respon a un modernisme colorista. Sobre el mur estucat blanc destaquen les incrustacions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidriada, la cornisa esglaonada rematada per un rellotge de sol rematat amb unes garlandes florals. A cada costat del balcó hi han dos escuts de Terrassa
Escola Industrial


Escut de l’Escola Industrial. El nou Palau d’indústries es va inaugurar el 3 de juliol de 1904. L’edifici és obra de Lluís Muncunill seguint un estil neoclàssic dins el modernisme de l’època. La façana principal té un cos central té un coronament escalonat, on destaca un rellotge  i el relleu amb l’escut de la ciutat






Banc de Terrassa

Escut a la façana del Banc de Terrassa. Entitat bancària que es va traslladar al carrer de Sant Jaume l’any 1898. El 1909 va reformar el immoble convertint-lo en un edifici modernista, format per un cos central i dos de laterals en forma de torres. Com a detall decoratiu singular a la façana, hi ha un monumental escut de Terrassa, esculpit en pedra a la part alta de l’edifici




Mercat de la Independècia

Escut del Mercat de la Independència. El mercat, que es va inaugurar el 14 de novembre de 1908, va ser  construït pels arquitectes Antoni Pasqual i Melcior Viñals..
De l’edifici, d’estil modernista, cal destacar el treball de ferro forjat a les portes d’accés amb elements decoratius  on apareix l’escut de la ciutat.






Font de la plaça del Progrés

Escut de la font de la Plaça del Progrés. A petició del veïnat l’any 1921 es procediria al seu bastiment d’una font a la plaça del Progrés a la part de ponent de la plaça, davant el carrer del Dr. Salvà.
La font, d’estil modernista tardà, està formada per un banc de pedra de dues cares; a la part que dóna a la plaça hi ha la font amb un broc i a la base un escut de Terrassa, situat en el respatller interior. La font és coronada per una estructura amb forma de canelobre que donava cabuda a alguna llanterna



Monument a Alfons Sala

Escut al monument a Alfons Sala. El 30 d’abril de 1950 es va inaugurar el monument a Alfons Sala a la plaça Vella. El juny de 1990 es va traslladar al passeig Comte d’Egara per donar pas a la reconversió de la plaça Vella i a la construcció del pàrquing subterrani. El monuments està coronat per una figura escultòrica femenina amb subjectant un escut de la ciutat.






Escut al Raval

Escut al mig del Raval de Montserrat. En l’ultima remodelació es va fer any 1998 del Raval de Montserrat degut a la construcció del pàrquing subterrani, la reforma va comportar el seu espai total en zona de vianants. Davant de la Casa de la Vila es va col·locar una reproducció de l’escut de Terrassa de 2 m. x 2m. de la mateixa coloració del paviment.



Teatre Principal



Escut del Teatre Principal. És un edifici monumental d’estil modernista amb una façana de composició clàssica i ordenació simètrica, obra dels arquitectes Enric Catà i Francesc de Paula Guàrdia. L’escut de Terrassa presideix el centre de la part superior, amb dues escultures de muses a banda i banda.



Parc de Desinfecció
Escut del Parc de Desinfecció. Aquest edifici és una de les obres emblemàtiques del l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí. Es va inaugurar el 5 de juliol de 1920 i la seva funció consistia a esterilitzar les robes o objectes dels malats  com a prevenció de malalties infeccioses. Després d’uns anys en desús, a començament dels anys vuitanta es va instal·lar la seu del laboratori químic municipal. La façana  presenta una decoració colorista amb un mosaic amb l’escut antic de la ciutat i el nom de l’edifici.


Monument als Caiguts

Escut monument als Caiguts. El dia 24 de gener de 1944 s’inaugura, el Monumento los Caidos, durant el cinquè aniversari del Dia de la Liberación. Era un conjunt amb una forta càrrega ideològica que commemorava els caiguts del bàndol franquista durant la Guerra Civil. Amb la mort de Franco i degut als actes vandàlics a que era sotmès el monument, l’any 1991, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. Allà, nostàlgics al règim franquista posaren en dempeus els dos soldats, acompanyats d’un escut de Terrassa i un d’Espanya i dos peveters. Al costat hi ha un bloc de pedra amb l’escut de Terrassa que juntament amb el de Espanya figurava en el monument original.


Els escuts de la ciutat en els serveis subterrat. Tapes de fonedor dels diferents serveis soterrats: enllumenat, mina, clavegueram,semàfors.





Fotos Joaquim Verdaguer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada