La comunitat de les
Religioses Filles de Sant Josep conegudes com les Germanes Josefines,
s’establiren a Terrassa l’any 1878 al carrer de Sant Antoni, primer, i
traslladades el 1898 al carrer del Vall. La seva finalitat a la nostra ciutat
era fer-se càrrec de la institució benèfica “Amigo del Enfermo” d’ajuda els
malalts en les seves necessitats.
A la fi de dotar a
la ciutat d’un centre per allotjar a la comunitat religiosa, es va construir un
convent a les terres de cal Niquet, en el que seria, després, el carrer Concili
Egarenc.
 |
| El convent de les Josefines. 1925. AMAT |
S’encomanà la seva edificació a l’arquitecte Lluís Muncunill que bastí
un edifici modernista de grans proporcions que ocupà tota una illa, amb façana
a tres carrers i pati tapiat al darrera. L’any 1902 s’inaugurava el convent i
el 1917, la capella.
 |
| El convent / Joaquim Verdaguer |
Arran de la creació
de la nova parròquia de la Sagrada Família, l’any 1932, la capella passà a ser
l’església parroquial fins que es va construir, l’any 1951, el temple de la Sagrada Família al
carrer de Faraday. Amb la constitució del barri de la Cogullada el convent
deixà de pertànyer al barri de Ca n’Aurell.
 |
| L'església del convent / Joaquim Verdaguer |
 |
| Interior de la església / Rafael Aróztegui |
Després de la
guerra, les Germanes Josefines continuaren la seva missió que s’anà fent menys
imprescindibles a mesura que els organismes oficials anaven atenent per tot
arreu el seu complex aparell d’assistència sanitària.
En l’actualitat,
les religioses es dediquen preferent a atendre una residència per a dones
d’avançada edat, que han instal·lat en el mateix edifici.
L’edifici obra de
l’arquitecte Lluís Muncunill és d’estil modernista-gaudinista. És de grans
proporcions i ocupa tota la illa entre els carrers del Concili Egarenc,
Fortuny, Pintor Torres i Lavoisier. Té façana a tres carrers i pati tapiat al
darrera. La construcció és paredat de filada i totxo vist a sardinell en obertures
impostes i cornisa.
El convent té forma
de L, tancada pel cos rectangular de l’església a l’ala més llarga.
 |
| El claustre / Rafael Aróztegui |
Totes les
obertures del convent són geminades, formant arc apuntat. La verticalitat
marcada per les finestres contrasta amb l’horitzontalitat de l’ imposta i la
cornisa.
A l’església,
Muncunill utilitzà com element estructural la catenària, en una successió
d’arcs parabòlics sobre els que descansen voltes de revoltó, de clares
influències gaudinianes. La nau acaba amb un àbsis poligonal a l’exterior. Les
finestres i la porta formen uns grans arcs equilibrats d’obra vista, amb una
arquivolta llisa. A l’interior, els murs estan recoberts de pintures d’època
posterior.
L’edifici disposa d’un refugi antiaeri, que
junt amb de l’Escola Pia, són els únics que es conserven en perfecte estat de
conservació. Es van construir durant la Guerra
Civil
Durant
la guerra, l’església va ser convertida en menjador infantil i el primer pis de
l’edifici, en asil d’avis.
 |
| El refugi antiaeri / Fotos Rafael Aróztegui |
Amb la presència de
l’alcalde Pere Navarro, s’inaugurava el 10 de maig 2003, la nova plaça de les
Josefines, situada entre els carrers del Concili Egarenc, Pintor Torres i
Rambleta del Pare Alegre. A la illa entre aquest carrers i el del Pintor
Fortuny s’edificà una zona residencial, deixant una àmplia plaça al seu bell
mig.
 |
| Plaça de les Josefines. 2003 / Foto Badia Casanova-AMAT |
Fonts
consultades:
Gerència
d’Urbanisme. Catàleg d’Edificis d’interes històric-artístic . Ajuntament
de Terrassa. 1981
TRENCHS,
Marian. Terrassa 1877-1977 Cent anys de vida religiosa. Caixa de
Terrassa. 1977
Arxiu
Històric Comarcal. Obres Públiques. Obres no realitzades. exp.2/1937
MORENO,
Mar. Los últimos refugios antiaéreos. Diari de Terrassa. 31 desembre
2003. p.10
BOIX,
Josep. Los refugios antiaéreos locales. Diari de Terrassa. 23 maig 2003.
p. 15
Aquest tal Rafael Aróztegui fa unes fotos molt xules. És de Terrassa?
ResponElimina