Masia de Can Llobet i la Plaça Lluís Companys

Fins a finals dels anys 50 del segle XX, més amunt del pont de la Renfe de la Rambla on ara és l’avinguda de Josep Tarradellas, era la riera del Palau sense cobrir. A la dreta, un camí que vorejava la riera, portava fins a la carretera de Rellinars, passant pel costat de una llarga paret que acantonava l’antic camp de futbol de l’empresa Agut.

Encerclada amb vermell, Can Llobet / AMAT

Passat el pont del tren, al mig, Can Llobet / AMAT

A l’esquerra de la riera, un altre camí portava a Can Llobet. Aquest mas estava situat al bell mig d’on ara hi la plaça Lluís Company. Era una masia contemporània que era propietària de la majoria de camps de la riba de la riera. Terrenys d’oliveres, de conreu i l’horta al voltant de la masia. Als anys 30 el propietari era Jaume Llobet Rovira.

Imatges de Can Llobet. 1930/ Proc. Família Rosset-Llobet

A finals dels anys 50, es van vendre a l’empresa Agut, una part de terreny de dalt de la carena a tocar de la via del tren, i hi van construir un grup de pisos pels seus treballadors. La necessitat d’ampliar l’empresa va fer desaparèixer el camp de futbol. Les instal·lacions esportives (camp de futbol i pista de bàsquet) es van traslladar a la part alta de la carena, a continuació del grup de pisos. Poc a poc, el mas Llobet va anar venent els seus camps davant la pressió immobiliària del moment.

Més al nord es van construir, entre l’any 1966 i 1973 els pisos de Gibraltar, així com l’extensió dels camps d’oliveres entre els pisos de l’Agut i la riera, també es van omplir de edificacions.

Amb la canalització de la riera es va urbanitzar un gran vial que se l’anomenà carrer de Gibraltar. L’any 1988 es va canviar el nom per avinguda de Josep de Tarradellas.

Finalment, can Llobet quedà restringit a la masia i les hortes properes, fins que a principis dels anys 70 el mas es va enderrocar i l’espai va quedar com un descampat, del qual els veïns reivindicaren la seva conservació com a plaça.

Amb l’entrada de l’Ajuntament democràtic es va remodelar l’espai el qual se l’anomenà plaça Lluís Companys.

Primera plaça de Lluís Companys / Cristóbal Castro-AMAT

El 9 de setembre del 2006 s’inaugurava una segona remodelació que incloïa el pàrquing soterrat i com a complement ornamental, a la seva part nord es va construir un brollador espaiós amb quatre boques de sortida.       

Segona remodelació de la plaça /Fotos Francino-AMAT

Coincidint amb el 66è aniversari de l’afusellament del president Lluís Company, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro i altres autoritats, es va inaugurar, a la plaça, un monument a la memòria del president.

L’escultura la va realitzà l’artista Carles Valverde. És una obra abstracta de 11 metres d’alçada, esculpida en ferro. L’autor volia fer una obra “ contra l’oblit i contra el pas del temps que provoca aquest oblit”.

Al terra hi ha una placa amb la llegenda «A la memòria de Lluís Companys i en record de tots els homes i dones que varen defensar els valors i les llibertats democràtiques amb l’esperança de construir un país i un món millor. 15 d’octubre de 2006»

Inauguració del Monument a LLuís Companys /Fotos Francino-AMAT

El monument / Fotos Francino-AMAT

Fonts Consultades

BOIX, Josep, L’avinguda Josep Tarradellas. Diario Terrassa. F.S., 16 jul. 1988, p. 8

GARRETA, Jordi. La Terrassa republicana rindió homenaje a Lluís Companys.Diario Terrassa, F.S., 13 oct. 1990, p. 8 i 9

Consulta amb la família Rosset-Llobet