Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 24 de desembre del 2016

Escola Industrial de Terrassa

L’any 1880 el regidor Francesc Giralt i Serrà va proposar la conveniència de crear a Terrassa una escola d’arts i oficis amb la finalitat d’impartir coneixements sobre la industria tèxtil, per formar teòrics i operaris per a les empreses locals.
El dia 2 de novembre del 1886 s’inaugurava l’Escola d’Arts i Oficis instal·lada provisionalment a l’edifici dels Reial Col·legi Terrassenc
La iniciativa fou un èxit i, el 1901, la Cambra del Comerç i l’Institut Industrial proposaven al govern la instal·lació d’una Escola Industrial a la nostra ciutat, per donar continuïtat als estudis secundaris tèxtils. La petició fou acceptada gràcies a la intercessió del diputat Alfons Sala, concedint a Terrassa una de les nou Escoles Superiors aprovades pe Govern de Madrid.
Escola d'Arts i Oficis al carrer Topete / Fons Baltasar Ragon-AMAT
El 9 de maig del 1902 s’inauguraven les classes a l’edifici del núm. 4 del carrer Topete. Aquell dia, també, amb la presència del comte Romanones, ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts, es posava la primera pedra de la nova Escola Industrial a l’altra banda del pont del passeig, al camí de Castellar.
L’Escola d’Arts i Oficis seria agregada a la nova escola, seguint un camí paral·lel i autònom.
L'Escola Industrial en obres / Fons Batasar Ragon-AMAT
Acabada de construir la nau principal del nou edifici, per la Festa Major del 1904 s’hi celebrava una Exposició local amb un èxit extraordinari i, alguns actes de la festa gran es celebraren al pati posterior de l’escola.
Exposició Local del 1904 / Fons Ragon-AMAT
És un edifici modernista, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, que es caracteritza per la seva influència historicista neoromànic. És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d'un pati interior. El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro fotjat. La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Doménec i Masana es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l’edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.
El dia 10 de març de 1912 s’inaugurava la Sala Platt amb maquinària de filatura de cató cedida per la casa Plat Brothers de Manchester.
L'Escola de Industries de Terrassa / Fons Ragon-AMAT
Al seu començament era coneguda pel nom de Escuela Superior de Industrias de Tarrasa i s’impartien estudis de Peritatge Industrial, Pràctic Industrial, i Estudis Elementals per obrers. El 1906 es va començar a impartir estudis d’enginyeria tèxtil i amb el temps s’afegirien els estudis d’enginyeria química, mecànica i electricitat.
El 1943 l’edifici va passar a ser propietat de l'Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
L'any 1962 va aparèixer la necessitat de separar els estudis de pèrit dels estudis superiors i va començar a fer-se classes al nou edifici de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials, ETSEIT situat al carrer de Colom núm. 11.
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials
L'any 1972, l'escola va passar a formar part de la Universitat Politècnica de Barcelona, que després va esdevenir la Universitat Politècnica de Catalunya passant a denominar-se Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT).
L'any 2010 va canviar el seu nom per l'actual, Escola d'Enginyeria de Terrassa, a causa del fet que va passar a oferir estudis de grau i màster adaptant-se a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i també perquè oferia  estudis en l’àrea de les telecomunicacions, per tant deixava de ser exclusivament industrial.
L’any 1981, l’Escola Municipal d’Arts i Oficis s’actualitzava com Escola Municipal d’Arts Aplicades i deixava les instal·lacions de l’Escola Industrial per ubicar-se  a l’edifici de l’antic Colegio Mayor Alfonso Sala. Actualment l’Escola està allotjada en el Vapor Universitari
L'Escola Industrial ha estat durant molts anys centre d'estudis per a peritatges i enginyeries diverses, però abans de tot ha estat centre permanent i preponderant de sabers, investigadors i progressos tèxtils. L'Escola ha estat estretament lligada a la ciutat de Terrassa i a les seves fàbriques, vapors, telers
 i xemeneies, així com als seus fabricants, empresaris i obrers.

Fonts consultades:
RIERA, Santiago; GHANIME, Albert; VILLAGRASA, Fèlix. L’Escola d’Enginnyers de Terrassa. Cent anys d’història. UPC-Enginyers. Terrassa 2005
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Escoles Industrials.  Impremta Ventayol. Terrassa
PLANS, Lourdes. L’escola Industrial de Terrassa 1902-2002. Escola Industrial. Terrassa 2002




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada