Edifici
modernista situat a l’avinguda de Jacquard, núm. 1, passat el pont del Passeig.
És obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí.
Nat a Barcelona el 1878, estudià
la carrera a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'any 1907 obtingué el
títol, però no pogué exercir durant gaire temps, ja que morí prematurament el
24 de març de 1917.
Fou arquitecte municipal de Terrassa i
l'autor de notables edificis terrassencs entre els quals destaquen la seva
pròpia casa (casa Baumann), el Parc de Desinfecció, el Centre Mèdic, edifici
enderrocat l'any 1952, o l'escola Magdalena Rossell. També destaquen el Grup
Escolar Torrella, edifici emblemàtic del modernisme, situat entre la Rambla i el carrer de Gutemberg,
que fou enderrocat el 1968, i les oficines de la fàbrica Marcet, avui seu del PAME,
a la Rasa.
Coll i Bacardí s'integrà ràpidament a la vida
cultural terrassenca i participà activament en el Gremi d'Artistes des de la
seva fundació.
 |
| La Casa de Josep Coll i Barcarí/ Josep Carles/Arxiu Tobella |
 |
| Fornícula de Sant Josep |
L’any 1913 l’arquitecte
va construir la “Casa Baumann” com a residència particular pròpia, un edifici
aïllat i voltat per un jardí. Tal com ens diuen Domènec Ferran i Neus Peregrina
“l’estructura de la casa, de planta rectangular, està formada per la suma de cossos
d’alçades i formes diferents, el darrer dels quals va ser afegit a la part posterior
de la casa el 1926. Es tracta del millor exemple d’arquitectura domèstica de
Coll i Bacardí on es fan ben paleses les influències del moviment artístic de
la secessió austríaca: les façanes són arrebossades i esgrafiades amb motius
florals, la teulada està formada per teules d’un disseny molt particular de
ceràmica vidriada, és del mateix material que la tortugada i destaca la tanca
del jardí, amb pilars decorats amb trencadís ceràmic i unes reixes de ferro
forjat de regust modernista. Altres elements destacats de la façana són el
gablet que alberga una imatge de Sant Josep, el patronímic de l’arquitecte i
propietari de la casa, obra de l’escultor Cèsar Cabanes situada en una
fornícula coronada. Un altre detall és una finestra gòtica que sembla que prové
dels enderrocs d’antigues edificacions de la
Via Laietana
 |
| La Familia de l'arquitecte / Arxiu Tobella |
Després de la
mort de l’arquitecte, la casa passà a ocupar-la la família Masdeu que, l’any
1926 reformaren l’edifici.
La casa fou
adquirida, més endavant, per un
representant de llanes vingut de Suïssa, Ernest Baumann, que l’utilitzà com a
casa pròpia i despatxos de la fàbrica que tenia al Pla de l’Ametllera, entre
els actuals carrer Pintor Viver i Bartomeu Amat. Des d’aquell moment la casa va
ser coneguda com la Casa Baumann.
 |
| La fàbrica Baumann al Pla de l'Ametllera / AMAT |
Ernest Baumann es
caracteritzava per col·locar la bandera del seu país a la façana. Això va fer
que durant la Guerra Civil
La casa senyorial
fou abandonada l’any 1960 al rescindir Ernest Baumann els seus negocis de
llanes, traspassant aquest a Josep Colomer i Montmany. En la dècada dels anys
vuitanta l’Ajuntament de Terrassa adquirí la Casa Baumann
 |
| Façana de la Casa Baumann /AMAT |
 |
| La Casa Baumann des del passeig del Museus / AMAT |
Fonts consultades:
FERRAN, Domènec; PEREGRINA, Neus. Terrassa,
patrimoni industrial. Casa de Josep Coll i Bacardí. Ajuntament de Terrassa,
1999.
PARTIDA, Nativitat. Casa Coll i
Bacardí. Modernismo en Terrassa. Projecte final de grau. Enginyeria
d’Edificació: Universitat Politècnica, 2011.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès
històric-artístic. Gerència
d’Urbanisme: Terrassa, 1981.
BOIX, Josep. Presencia i recuerdo
de la llamada Cal Baumann.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada