Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 de febrer de 2017

El passeig del Comte d’Égara

On ara hi ha el passeig, fins ben entrat el segle XIX, eren uns terrenys privats coneguts com el Camp de les Tres Puntes i que limitaven al sud amb el camí del convent de Sant Francesc. Els seus propietaris Salvador Vinyals, Josep Mauri i Francesc Galí els  van cedir a la ciutat signant l’escriptura davant el notari Huguet, el 20 de juliol de l’any 1827, per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig per als terrassencs.
Tot seguit, urbanitzaren de qualsevol manera, com una espècie de jardí de plàtans, moreres, lledoners, ect, fins l’any 1870 que posaren vuit rengles de plàtans arrenglerats d’acord amb l’estil d’aquella època. Per omplir i aplanar el terreny portaren terres de la rebaixa de terreny que feien a l’entrada del carrer del Mas Adei. Per a la claror de la nit, instal·laren fanals d’oli fins que el 1883, els substituïren pels de gas i el 1924 amb llums elèctrics.
El passeig amb el rengle de plataners/ Fons Ragon-AMAT
El març de 1828, el batlle Manuel Fruitós va rebre la notificació que el rei Ferran VII visitaria la vila el 9 d’abril. Es van prendre mesures per tal d’adequar i guarnir la vila per tal esdeveniment. Una de les mesures que el consistori va aprovar va ser estalviar l’entrada del rei per l’inadequat camí de Rubí (carrer de Pare Font, Sant Francesc i Rutlla) i el seu pas per l’atrotinat portal de Sant Domènec. Van obrir una nova carretera que des de la riera del Palau i seguit el camí de Can Bosch de Basea davallava a l’actual carrer de Topete, fent la seva entrada a la vila pel nou Passeig.
A l'esquerra el templet / Fons Ragon-AMAT
La bona predisposició dels terrassencs a fer ús del nou passeig va fer que el 1905 s’inaugurava un templet on es situaven els músics pels concerts o sardanes, i el quiosc de begudes que els germans Pompidor tenien al capdamunt del carrer Sant Pere, es traslladà a la part de ponent del Passeig.
a la dreta, el quiosc de begudes / Fons Ragon-AMAT
El quiosc / Fons Ragon-AMAT
El Passeig tenia un atapeïment d’arbres que molt ben arrenglerats n’hi havia prou per fer gatzara sobre tot la temporada d’estiu. Era l’espai ideal per celebra-hi  les festes escolars, actes de festa major, revistes del Sometent. També era el lloc on passaven les rues de carnaval. Des de l’any 1894 fins el 1935, les fires d’estiu i d’hivern es feien al Passeig, fins que, definitivament es traslladaren a la Rambla.
Revista del Somaten / Fons Ragon-AMAT
La fira al passeig / Fons Ragon-AMAT
Per llevant, el Passeig acabava al recte del carrer de Sant Antoni.
A finals del segle XIX es van afegir al Passeig els terrenys del convent de Sant Francesc fins el torrent de Vallparadís, (el pont del Passeig es va construir el 1898). En aquest espai el convent tenia la seva fàbrica de sedals que, més endavant, es convertiria en la primera caserna de la Guàrdia Civil.
Amb l’enderroc d’aquest edifici i la posterior urbanització, tot aquest espai va ser conegut popularment com el Passeig dels Samalers.
Passeig dels Samalers / Fons Ragon-AMAT
Durant les conflictes laborals de principis de segle XX, el Passeig era  el lloc de concentració on els obrers celebraven les seves assemblees, manifestacions....

El dia 5 de juny 1926 el Ple de l’Ajuntament acordava posar al Passeig el nom de Comte d’Égara.

L’any 1934, la Mútua d’Assegurances prengué possessió de l’edifici antic de Can Montllor- on feia uns anys hi havia de llogater el Banc de Bilbao.

Durant la República i la Guerra Civil prengué el nom de Passeig de García Hernández. En temps de la guerra civil es va voler construir un refugi antiaeri. El projecte contemplava  325 m2 i cabuda de 3.900 persones. Estaria ubicat sota el Passeig a la part central, donant-hi una volta amb ziga-zaga, al mig, a l’objecte, donada la seva llargada, de que presenti menys perill en un bombardeig. Les rampes estarien, una davant del carrer de García Humet, la segona a la part baixa del passeig i una tercera a la plaça del Dr. Robert, donant sortida cap el torrent de Vallparadís. No es va arribar a construir.
Renovació del Passeig / Fons Ragon/ AMAT

Plaça de los Caídos / AMAT
Després de la guerra es va restituir el nom de Comte d’Égara.
L’any 1943 una part del Passeig,  des del carrer Garcia Humet fins el pont del Passeig es va manllevar per construir-hi el Monumento a los Caidos i, a tot aquest espai se l’anomenà plaza de los Caidos.
Aprofitant la construcció del monument es va portar a terme la reforma total del Passeig, arrancant el plataners i enderrocant el quiosc i el templet. 

La nova urbanització del Passeig / Fons Ragon-AMAT

La nova urbanització va fer possible el bastiment d'un sortidor a la punta del Passeig a tocar al carrer de la Font Vella. Sortidor circular amb una escultura d'un peix amb tres caps d'on brolla l'aigua. El sortidors es va remodelar, desapareixent la figura i amb un doble estanyol circulat petit al mig.


El Passeig en l'actualitat / Rafael Aróztegui
Amb l’entrada de l’Ajuntament Democràtic i degut als actes vandàlics a què era sotmès el monument, l’any 1991, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. L’espai alliberat prengué el nom de plaça del Doctor Robert, denominació que no havia tingut mai i que manllevà de la ja existent plaça de davant l’església de l’Hospital.

Fonts consultades:
BOIX, Josep. El paseo Conde d’Egara. Tarrasa Información, 11 juny 1964, p. 1 i 2
BOIX, Josep. El Passeig del Comte d’Egara. Diario Terrassa. 11 oct. 1996, p. 14
Reportatge. Diari de Terrassa. 20 juliol 1999, p. 12


RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada