Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 de febrer de 2017

El Teatre Principal

El primer edifici del Teatre Principal estava situat dalt del turó del Puig Novell, on ara hi ha  l' Institut Industrial-CECOT. Fou destruït per un incendi la nit del 10 a  l' 11 de juny de 1847.
Els prohoms terrassencs Miquel Vinyals i Antoni Galí varen sentir la necessitat de proveir la vila de Terrassa d’una nova sala d’espectacles. És per això que fundaren la Societat del Teatre Principal l’any 1854 . Per portar a terme aquest projecte van adquirir uns terrenys de l’actual plaça Maragall. El nou teatre fou inaugurat el 27 de novembre de l’any 1857, amb la representació del drama “El Castillo de San Alberto”. Aquest edifici era d’aspecte senzill i comptava amb 25 llotges, 285 butaques, 71 seients fixes i 500 places ordinàries. Va funcionar així molts anys sense gaires reformes importants. Tal com ens explica Baltasar Ragon en el seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides”: “els últims anys abans de l’actual reforma, tenia un aspecte trist i arreu se sentia la fortor de romàntic”.
L'antic Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT
Per aquest i altres motius, la Junta del Teatre Principal, va decidir la reforma de l’edifici i convocà un concurs de projectes que guanyaren els arquitectes Enric Catà i Josep Guàrdia. L’obra a càrrec de Vicens Aymerich i Baltasar Gorina, va costar 200.000 ptes. I es va poder inaugurar el 15 de desembre de 1911 amb una representació a benefici de les entitats assistencials de Terrassa.
Els comentaristes coincidien en la millora i confort i la presència del nou teatre. Efectivament, aquest era un edifici impressionant de tres pisos. El cos central  era coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, hi havia escultures de Pau Gargallo. En el seu interior la platea  tenia 200 butaques i 20 llotges al voltant, un amfiteatre i 21 llotges al primer pis i  12 llotges i 400 entrades de general al tercer pis. A sobre del vestíbul hi havia un gran saló i en el tercer pis, el servei de cafeteria
L’estil és difícil de definir. Bàsicament es tracta d’un disseny modernista amb referències a l'historicisme finisecular. El treball decoratiu és molt acurat i té en compte els més petits detalls de cada racó de l’edifici.
El que sobta però, és la seva originalitat: en tot Terrassa no trobareu cap edifici que se li assembli.
El pati de butaques i les llotges / Proc. Blog Record de Terrassa
Al llarg de la seva història  acollí diversos esdeveniments:  el mestre Enric Granados va fer-hi un concert, en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat (no ho seria, en la forma definitiva, fins al març de 1915, al Palau de la Música Catalana). L'1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l'Estat espanyol.
Uns Jocs Florals al Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT
A finals dels anys 60 el teatre era propietat d’uns pocs empresaris guiats tan sols per l’afany de lucre i no pels interessos culturals dels ciutadans, perquè la cultura que  s'hi feia, lamentablement, no era rendible. Per tant van decidir reformar el teatre transformant-lo en un cinema  de dues sales. Les reformes van durar dos anys i van ser realitzades per l’arquitecte Mariano Serrano.  Sortosament no van remodelar la façana, malgrat que van treure algunes escultures. Al seu interior es van enderrocar les llotges i es va modernitzar la seva estructura i entre altres coses es va incloure la refrigeració i calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova pantalla adequada per cinema, 3 nous projectors i un equip de so estereofònic de 6 bandes. Per la Festa Major, el dia 3 de juliol de 1970, l’alcalde Josep Donadeu inaugurava el renovat cine-teatre Principal.
El Teatre Principal
El Teatre va tancar a principis dels segle XXI  en no poder superar la competència de la televisió i de les sales multicines. L'Ajuntament va comprar aquest immoble el novembre de 2005, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutat aquest edifici singular com a equipament cultural. La compra va tenir  un cost de 2.376.151 euros. El 17 de juliol de 2007 van començar les obres de la primera fase de la remodelació del Teatre Principal, amb les quals l'Ajuntament de Terrassa recuperà aquesta important part del patrimoni històrico-artístic de la ciutat. El projecte va ser dissenyat per Xavier Fabré i Lluís Dilmé, autors, entre altres, de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.  
El Teatre en l'actualitat 
Amb la primera fase, es van reformar la caixa escènica i els accessos. La segona fase va començar al setembre de 2009 i finalitzà el març de 2011, tot coincidint amb el centenari de la seva rehabilitació. El pressupost total per la remodelació del teatre  fou  de 11.000.000 euros, i  va comptar amb les aportacions del Ministerio de Cultura, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. La finalitat de l’Ajuntament és acollir espectacles d’arts escèniques, música, dansa, òpera. Amb la remodelació, el Teatre té una superfície total de 4.530 m2 (en diverses plantes), amb un aforament de 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més de disposar d’un espai polivalent, la Sala Cúpula, per diferents usos i manifestacions culturals i ciutadanes.
Es va inaugurar el dia 24 de març de 2011, coincidint amb el seu centenari. En la seva estrena es va representar l'obra Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet dirigida pel terrassenc Sergi Belbel.
L'edifici està inclòs al catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat.

Fons consultades:
CALAF, Andreu; FONT, Dolors; LÓPEZ, Roser. El Cinema a Terrassa. Comissió del Centenari del Cinema a Terrassa. 1997
Blog Record de Terrassa. Cinemes a Terrassa
WEB Ajuntament de Terrassa. Cultura
RAGON, Baltasar. Terrassa Historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El Teatre Principal.  Claxon, núm. 74, 14 abril 1986
La Comarca del Vallès. 15 desembre 1911
La Comarca del Vallès. 16 desembre 1911



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada