Puig i Cadafalch i les esglésies de Sant Pere

Avui, tots els terrassencs som conscients del valor del nostre patrimoni artístic. Coneixem i apreciem les joies que la nostra ciutat amaga, aquí i allí, en aquell carrer o aquell altre museu. Això que ara ens sembla tan normal, tan propi de la nostra essència ciutadana, té paradoxalment una història curta. Si s’han salvat mansions, monuments, palaus, és precisament per aquest motiu; tot just fa cents anys que aquesta consciència va començar a desvetllar-se, i encara no és comuna a tothom. Exemple palpable de la inconsciència són les joies que ens hem deixat pel camí com el Castell Palau, el grup escolar Torrella, el Centre Mèdic, la Torre Soteras, etc.

Les esglésies de Sant Pere a finals del segle XIX / Fons Ragon-AMAT

A finals del segle XIX es va produir el redescobriment de les esglésies de Sant  Pere. Fins aleshores la que havia estat la Seu d’Ègara era un oblidat i paupèrrim conjunt, en el qual entre les edificacions romàniques se sobreposaven altres construccions com la casa del campaner entre l'església de Sant Pere i la de Sant Miquel o la dels canonges, entre la de Santa Maria i la rectoria. L'església de Sant Miquel era una cambra de mals endreços. Dins a l'església de Santa Maria, tancada, fosca, freda, amb goteres i molta humitat, els retaules gòtics patien un avançat procés de destrucció. A tot el conjunt calia afegir la imatge tètrica del cementiri del poble de Sant Pere, a l'exterior. Això és una mostra de com es trobaven d’abandonades les esglésies de Sant Pere.

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956). Arquitecte, urbanista i polític. Una de les figures més destacades del modernisme. President de la Mancomunitat entre el 1917 i el 1924. Es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i restauració del patrimoni català, fins i tot se’n va ocupar en alguns casos directament. Va ser el principal impulsor de les excavacions arqueològiques del conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Puig i Cadafalch era fill de mare terrassenca. Per tant feia estades estivals a casa dels seus avis terrassencs. Sempre rondava pel recinte de les esglésies santperenques. El fascinaven aquelles velles pedres. L’obsessionava l’estudi de les esglésies. Amb 22 anys, el 1889, es va presentar i va resultar premiat en els Jocs Florals de Barcelona amb el treball Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Aquesta obsessió la va poder satisfer, de més gran, quan va ser nomenat president de la comissió d’experts encarregats de la restauració de les esglésies. En els anys vint, amb la complicitat de la Junta de Museus i, principalment, del pintor Joaquim Valcells i del rector Josep Homs, dirigí i participà en la majoria de recerques arqueològiques i restauracions del conjunt. Del 1918 al 1920 es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, i se'ls va deixar a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basilica episcopal.

Els jardins de Puig i Cadafalch / Fons Ragón-AMAT

A ell es deu la neteja i enderroc de les edificacions afegides i, també, junt amb Vancells, el disseny dels jardins de la part posterior de les esglésies, a la vessant del torrent Monner. Fins al 1931 no es van reprendre les obres per part d’en Puig i Cadafalch i aquest cop per fer una excavació sud de la façana de l’església de Sant Pere i de l’excavació de la part de sota del mosaic exterior, de Santa Maria, que permeten el descobriment de les antigues estructures de la basílica de tres naus i els fonaments d’una antiga casa romana amb una dolium (una mena de gerra enterrada de grans dimensions).

El torrent Monner i la futura avinguda a la dreta 1962 / AMAT

El dia 8 de març del 1968 l’Ajuntament aprovà posar el nom de l’arquitecte Puig i Cadafalch al carrer, situat al barri de l'antic poble de Sant Pere. Està ubicat a les terres guanyades a base d'abocaments i amb l’expropiació de part dels patis de les cases. Es va urbanitza i va quedar un ampli vial que, actualment, fa les funcions de pàrquing turístic vers les esglésies de Sant Pere i també com una de les entrades principals al parc de Vallparadís. Els plataners que hi han plantat són els que hi havia al passeig Vint-i-dos de Juliol abans de soterrar el tren.

El torrent transformat en avinguda / AMAT

Asfaltat de l'avinguda / AMAT

Per la Festa Major de l’any 1968 es van inaugurar diverses places i vials dedicats a Josep Puig i Cadafalch, Pompeu Fabra i Baltasar Ragon. L’alcalde Miquel Onàndia va descobrir, el dia 30 de juny, una placa dedicada a l'arquitecte en un vial que en un principi es va denominar com una “avinguda”. Més endavant es va canviar “avinguda” per “carrer”. La placa inaugural encara es conserva en el seu lloc, en la façana núm. 10 del carrer de l’Arquitecte Puig i Cadafalch.

Inauguració d'una placa a l'avinguda/ Fotos Francino-AMAT

Però Puig i Cadafalch no sols treballà per recobrar el nostre patrimoni. A ell devem també que les nostres esglésies siguin conegudes arreu del món a través dels seus escrits i la seva influència en el cercle d’especialistes de la matèria.

Fonts consultades:

FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Puig i Cadafalch i les esglésies de Sant Pere. Claxon núm. 67, 24 de març del 1986.

PUY, Josep, Puig i Cadafalch: política, historia y arquitectura. Diario Terrassa, F.S., 30 de des. del 1989, p. 10.

BOIX, Josep, Puig y Cadafalch y las iglesias de San Pedro. Tarrasa Información, 30 de des. del 1967, p. 9.

PI DE LA SERRA, Paulina. Puig i Cadafalch. Butlletí del Centre Excursionista de Terrassa. oct.-des. del 1968

PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa 1877 – 1977. Caixa de Terrassa, 1977.