L’any 1856 arribava la línia del tren a
Terrassa. Ja que el preceptors o interessats en la arribada del tren eren els
terrassencs, l’estació es va construir dins el terme de Terrassa tot i que les
cases que hi havia més a prop eren les del poble de Sant Pere de Terrassa. La
línia es va construir el seu pas per la part nord del poble de Sant Pere.
Uns any després, el 1861 es van començar a
construir les primeres cases al llarg del camí de Montserrat (actual carrer de
Bonaventura Castellet). Poc a poc aquestes cases van començar a tenir eixida
per la part del darrera a tocar la via del tren. L’espai reservat entre
aquestes cases i la via, el santperencs l’anomenaven «carrer del Ferrocarril». L’altra banda de la via, en terres d’en
Sal·lari també es començà a edificar cases formant un carrer que, a l’igual que
el del sud, s’anomenà carrer del Ferrocarril.
 |
| Terres d'en Sal.lari / Conchita Sal.lari |
L’any
1883, l’Ajuntament urbanitzava el tram que anava des del carrer de Sant Llorenç
fins a l’estació. Es van plantar un seguit d’arbres plataners i s’anomenà al
vial passeig del Vint i dos de Juliol. Poc a poc es va anar edificant des de
l’estació fins el torrent de Vallparadís, límit dels termes de Terrassa i Sant
Pere. Quan el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa es produïren una
sèrie de canvis de nom dels carrers de Sant Pere i la continuació del passeig
per sobre del nou barri de Sant Pere se l’anomenà passeig del Vint i dos de
Juliol. Però sorprenentment el tram per sobre de la via continua amb el nom de
carrer del Ferrocarril. És el tram que va de la carretera de Matadepera fins al
carrer del Ferroviaris. És un carrer que se li assignà la numeració seguida de
les cases, del número 1 al 14.
 |
| Un Via Crucis passant per el carrer del Ferrocarril / Fons Ragon-AMAT |
Al
estar a l’altra banda de la via, era un carrer que passava bastant
desaparcebut.
Durant
la dictadura, el tram des de l’estació del nord cap a l’oest es va anomenar
d’Espinosa de los Monteros, i el tram en direcció a l’est, Héroes de Codo.
L’any
1994,
el gran somni dels terrassencs de suprimir la barrera de ferro que separava el
sud del nord de la ciutat, es feia realitat amb el soterrament de la línia del
tren. El lliurament de l’espai que ocupaven les vies es va urbanitzar com una
gran avinguda, un vial modern i dinàmic adaptat a les persones i a la circulació
rodada. Des de no fa gaire es pot circular, gairebé íntegrament, per un
carril-bici.
 |
| Carrer del Ferrocarril / Joaquim Verdaguer |
Però el cas singular és
que el carrer del Ferrocarril va continuar conservant el seu nom, donant-se la
circumstància, probablement no es doni en lloc, que dins un carrer n’hi ha un
altre amb un nom diferent..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada