Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de juliol de 2017

La conca del Besòs: Els torrents de la Grípia i de la Betzuca

Es dóna la circumstància que el terme de Terrassa forma part de dues conques: la del Llobregat i la del Besòs, ambdues separades per la serralada que tothom coneix com la del «camí dels Monjos».

Torrent de la Grípia
El primer torrent de la conca del Besòs que es troba a llevant de la ciutat és el de la Grípia, que segueix un traçat paral·lel al camí dels Monjos.
L’aiguabarreig dels torrents de les Monges i del Sacrament, prop de la carretera de Castellar, dóna origen al torrent de la Grípia, encara que hom dóna com a fet que el torrent de les Monges sigui també el de la Grípia. El seu origen el trobem a la carretera de Matadepera, passat el pont de la riera de les Arenes, davant l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons el geòleg Jacint Elies, aquest torrent també havia estat antigament la vall de la riera de les Arenes. 
El seu curs segueix entre el Puigbarral i la turonada barriada de la font de l’Espardenyera, rebent de les seves vessants fins a cinc rierols, un d’ells procedent de la deu de la Espardanyera.
Antiga font de la Grípia / Fons Ragon-AMAT
Rep el nom de les Monges pel convent i monestir romànic de Santa Magdalena, situat al munt del Puigbarral, al peu del camí dels Monjos. També el trobem amb els noms de torrent de la Rugada o de l’Espardenyera.
Passat l’encreuament amb la carretera de Castellar el torrent s’entronca per las seva esquerra amb el torrent del Sagrament. Des d’aquest punt es forma el torrent de la Grípia pròpiament dit.
Torrent de la Grípia / AMAT
El torrent del Sagrament també se’l coneix com el «torrent de la font de les Canyes», per la popular font homònima situada al peu de la carretera de Castellar.
Aquesta font ha estat una de les més concorregudes del terme de Terrassa, ja que durant els anys cinquanta s’hi produí un constant tràfic d’immigrants per proveir-se d’aigua; també es destinà a fer el servei de rentador comú. Als voltants dels anys seixanta, aquest indret també es féu famós per les trobades clandestines antifranquistes. Antigament era conegut com a torrent del Sot o del mas del Sot.
Passada la carretera de Castellar, el torrent s’obra en una gran vall plena de petits horts, deixant a llevant la torre de Mossèn Homs i, a la dreta, Can Montllor. El torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres o també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la denominació antiga de la torre de Mossèn Homs.
La font del pícnic de la Grípia / Joaquim Verdaguer
Segueix el seu curs vorejant el barri que porta el seu nom i el de les Arenes, fins a trobar la línia del tren prop de l’antiga estació de Torrebonica. Uns quants metres més avall, i abans d’arribar a la carretera de Montcada, rep el torrent del Cementiri.
Deixant enrere la carretera, segueix un traçat sinuós, dins el qual rega terres de conreus de diverses masies i rep per la dreta el torrent de Montserrat.
Ja passat Can Sabater del Torrent, s’uneix amb el torrent de Can Llobateres. Aquest últim té el seu origen a la serra de Galliners, prop dels Ermitans; el seu curt recorregut, fent un petit arc, s’ajunta amb el torrent de la Betzuca.. Aquest últim tram la veu popular l’anomenava torrent de la Por.
Tot el seu recorregut marca el límit actual entre els termes de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès.
El torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres i també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la denominació antiga de la torre de mossèn Homs. També en aquesta època, al seu pas prop de Can Montllor, era conegut com a torrent “de Marcianos”. El tram entre Can Badiella i Can Sabater tenia el nom de torrent Barbau.

El Torrent de la Betzuca
Aquest torrent té el seu naixement a la font de Querol, a Sant Llorenç del Munt, prop de Can Torres, dins el terme de Matadepera. Entra al de Terrassa prop de Can Vinyes, traspassant el pont anomenat de la Betzuca a la carretera de Castellar. Al indret que entra al terme de Terrassa, a l’època medieval el trobem amb el nom d'Arnella o Arnaela. I prop de Can Viloca, com a Vila Occua. Al seu últim tram també era conegut com a riera del mas Lladó de la Clota.
Torrent de la Betzuca / AMAT
Baixa després en ziga-zaga, paral·lel al torrent de la Grípia, fins a trobar la línia del tren de la RENFE prop de Can Viver de Torre Bonica. En el seu recorregut fins a la carretera de Montcada deixa al seu vessant dreta Can Figueres del Mas i l’Hospital de Terrassa i l’esquerra els camps del Real Club de Golf El Prat. Ja en terres de Can Barba de la Pedra Blanca, prossegueix fins a trobar el torrent de Can Llobateres o de la Grípia, amb el qual forma la riera de Can Llobateres. Aquesta, després de vorejar pel ponent de Sant Quirze, es troba amb la riereta de Sabadell i forma el riu Sec, que a l’a vegada desemboca al Riu Ripoll i aquest al Besòs
Pont de la Betzuca sobre la carretera de Castellar/Joaquim Verdaguer
El pont del camí de la Betzuca / Joaquim Verdaguer
A la part més llevantina del terme de Terrassa trobem un grapat de torrents que tenen el seu naixement al sector terrassenc i passen a formar part de la xarxa fluvial de Sabadell: torrents de Can Ustrell, Can Feu, Can Bonvilar, la Granja, Plans de Can Canya, Corraló, Sot del Llop, RIbatallada, Tudoner, Moreria, Can Sales i Botelles
Torrent de la Betzuca

Fonts Consultades:

VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del terme de Terrassa. Fundació Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada