Es dóna la circumstància que el terme de Terrassa forma part de dues conques: la
del Llobregat i la del Besòs, ambdues separades per la serralada que tothom
coneix com la del «camí dels Monjos».
Torrent de la Grípia
El
primer torrent de la conca del Besòs que es troba a llevant de la ciutat és el
de la Grípia, que segueix un traçat paral·lel al camí dels Monjos.
L’aiguabarreig
dels torrents de les Monges i del Sacrament, prop de la carretera de Castellar,
dóna origen al torrent de la Grípia, encara que hom dóna com a fet que el
torrent de les Monges sigui també el de la Grípia. El seu origen el trobem a la
carretera de Matadepera, passat el pont de la riera de les Arenes, davant
l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons el geòleg Jacint Elies, aquest
torrent també havia estat antigament la vall de la riera de les Arenes.
El
seu curs segueix entre el Puigbarral i la turonada barriada de la font de
l’Espardenyera, rebent de les seves vessants fins a cinc rierols, un d’ells
procedent de la deu de la Espardanyera.
 |
| Antiga font de la Grípia / Fons Ragon-AMAT |
Rep
el nom de les Monges pel convent i monestir romànic de Santa Magdalena, situat
al munt del Puigbarral, al peu del camí dels Monjos. També el trobem amb els
noms de torrent de la Rugada o de l’Espardenyera.
Passat
l’encreuament amb la carretera de Castellar el torrent s’entronca per las seva
esquerra amb el torrent del Sagrament. Des d’aquest punt es forma el torrent de
la Grípia pròpiament dit.
 |
| Torrent de la Grípia / AMAT |
El
torrent del Sagrament també se’l coneix com el «torrent de la font de les
Canyes», per la popular font homònima situada al peu de la carretera de
Castellar.
Aquesta
font ha estat una de les més concorregudes del terme de Terrassa, ja que durant
els anys cinquanta s’hi produí un constant tràfic d’immigrants per proveir-se
d’aigua; també es destinà a fer el servei de rentador comú. Als voltants dels
anys seixanta, aquest indret també es féu famós per les trobades clandestines
antifranquistes. Antigament era conegut com a torrent del Sot o del mas del
Sot.
Passada
la carretera de Castellar, el torrent s’obra en una gran vall plena de petits
horts, deixant a llevant la torre de Mossèn Homs i, a la dreta, Can Montllor.
El torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres o
també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la
denominació antiga de la torre de Mossèn Homs.
 |
| La font del pícnic de la Grípia / Joaquim Verdaguer |
Segueix
el seu curs vorejant el barri que porta el seu nom i el de les Arenes, fins a
trobar la línia del tren prop de l’antiga estació de Torrebonica. Uns quants
metres més avall, i abans d’arribar a la carretera de Montcada, rep el torrent
del Cementiri.
Deixant
enrere la carretera, segueix un traçat sinuós, dins el qual rega terres de
conreus de diverses masies i rep per la dreta el torrent de Montserrat.
Ja
passat Can Sabater del Torrent, s’uneix amb el torrent de Can Llobateres.
Aquest últim té el seu origen a la serra de Galliners, prop dels Ermitans; el
seu curt recorregut, fent un petit arc, s’ajunta amb el torrent de la Betzuca..
Aquest últim tram la veu popular l’anomenava torrent de la Por.
Tot
el seu recorregut marca el límit actual entre els termes de Terrassa i de Sant
Quirze del Vallès.
El
torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres i
també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la
denominació antiga de la torre de mossèn Homs. També en aquesta època, al seu
pas prop de Can Montllor, era conegut com a torrent “de Marcianos”. El tram
entre Can Badiella i Can Sabater tenia el nom de torrent Barbau.
El Torrent de la Betzuca
Aquest
torrent té el seu naixement a la font de Querol, a Sant Llorenç del Munt, prop
de Can Torres, dins el terme de Matadepera. Entra al de Terrassa prop de Can
Vinyes, traspassant el pont anomenat de la Betzuca a la carretera de Castellar.
Al indret que entra al terme de Terrassa, a l’època medieval el trobem amb el
nom d'Arnella o Arnaela. I prop de
Can Viloca, com a Vila Occua. Al seu
últim tram també era conegut com a riera del mas Lladó de la Clota.
 |
| Torrent de la Betzuca / AMAT |
Baixa
després en ziga-zaga, paral·lel al torrent de la Grípia, fins a trobar la línia
del tren de la RENFE prop de Can Viver de Torre Bonica. En el seu recorregut
fins a la carretera de Montcada deixa al seu vessant dreta Can Figueres del Mas
i l’Hospital de Terrassa i l’esquerra els camps del Real Club de Golf El Prat.
Ja en terres de Can Barba de la Pedra Blanca, prossegueix fins a trobar el
torrent de Can Llobateres o de la Grípia, amb el qual forma la riera de Can
Llobateres. Aquesta, després de vorejar pel ponent de Sant Quirze, es troba amb
la riereta de Sabadell i forma el riu Sec, que a l’a vegada desemboca al Riu
Ripoll i aquest al Besòs
 |
| Pont de la Betzuca sobre la carretera de Castellar/Joaquim Verdaguer |
 |
| El pont del camí de la Betzuca / Joaquim Verdaguer |
A
la part més llevantina del terme de Terrassa trobem un grapat de torrents que
tenen el seu naixement al sector terrassenc i passen a formar part de la xarxa
fluvial de Sabadell: torrents de Can Ustrell, Can Feu, Can Bonvilar, la Granja,
Plans de Can Canya, Corraló, Sot del Llop, RIbatallada, Tudoner, Moreria, Can
Sales i Botelles
 |
| Torrent de la Betzuca |
Fonts Consultades:
VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del terme de
Terrassa. Fundació Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2000
Vaia Crack Joaquim!!! Molt agraït per la informació!!
ResponElimina