El barri de Vallparadís

El barri està situat a llevant del torrent de Vallparadís, en una plana, només estroncada  pel pas, pel seu bell mig, pel torrent de les Ànimes.

El barri a principis del segle XX / Fons Ragon-AMAT

Durant segles, també tallava en diagonal el camí de Terrassa a Sabadell (per la Creu Alta). Actualment, encara queden com a testimoni, dos trams de l’antic camí:  l’entrada al parc de Vallparadís pel costat del Museu Tèxtil que voreja els Murs de la Casa Salvans, i l’actual carrer del Claustre.

Carrer dels Claustre 1925 / AMAT

Els terrenys del barri pertanyien antigament a la Quadra de Vallparadís, antic terme que abastava les terres que anaven des de l’antic camí de Castellar, al nord, fins a Santa Margarida al sud;  i des del carrer de Sant Antoni a la riera de les Arenes. Va tenir varis senyors, els últims la família dels Sentmenat. La Quadra de Vallparadís va ser annexionada a Terrassa l’any 1830 quedant la quadra esqueixada en varis propietaris.

El barri l'any 1925. AMAT

Al segle XIX les terres del sud eren propietat de Pere Bosch i  de Josep Maurí (propietari del castell de Vallparadís). Les del mig ho eren de la família Salvans i, les dels Nord del Vileta del poble de Sant Pere. A finals d’aquell segle la construcció del pont del Passeig, inaugurat el 1896, va proporcionar el salt de la ciutat a l’altra banda del torrent, i també facilità l’arribada de la nova carretera de Castellar fins al pont.

Però, tot i que el 1904 s’inaugurà l’Escola Industrial i el passeig per arribar-hi se l’anomenà avinguda de Jacquard i que el 1916 es va construir la casa Baumman, no és fins a la dècada dels anys vint que comencen aparèixer els habitatges que havien de configurar el barri.

Equip del Lawn Hoquei Club al camp del Mauri / Fons Ragon-AMAT

A les terres del Maurí, hi havia el Camp d’en Maurí, on es feia la instrucció militar i on es va jugar el primer partit d’hoquei a Terrassa entre el terrassenc “Lawn Hockey Club Calassanci” i el RCD Espanyol, el 2 de juny de 1912. Una altra instal·lació esportiva de la postguerra va ser la pista del Frente de Juventudes situada al carrer de Salmerón cantonada amb el de Doctor Pearson, al fons del que havia estat el torrent de les Ànimes.

Els dos eixos centrals esdevindrien el carrer de Salmerón i, paral·lel a aquest, el carrer Prat de la Riba. La urbanització del primer, seguint el lateral del torrent Monner, va ser fàcil. No així el vial del Prat de la Riba que es va haver de salvar el pas en diagonal del torrent de les Ànimes. Les primeres cases d’aquella època eren «quartos de reixa» tal com les anomenaven els veïns  cases estretes de façana, amb una porta i una finestra, que s’allargaven fins al fons on hi havia un hortet.

Inauguració dels pisos de "l'Avecrem" / La Caixa

Entre ambdós vials es van construir els blocs de pisos del Grup Immobiliari de Vallparadís, coneguts popularment “de l’Avecrem”,  de la Caixa de Pensions. En la primera fase el 1955, va comptar amb  els primers començos del barri: Fotos Sara i la sucursal de la Caixa de Pensions al carrer de Salmeron i, al carrer de Sant Antoni M. Claret botigues de queviures i la Llibreria Verdaguer, hereva de la que hi havia a la plaça Vella.

Aquests pisos es van beneir i inaugurar el 26 de gener 1958, amb la presència de les màximes autoritats locals i la del bisbe de Barcelona.

Els pisos de la Caixa / AMAT

A la segona fase, va tenir lloc la construcció del blocs entre el carrer de Sant Antoni Maria Claret i el de Pius XI, deu anys més tard. En aquesta última fase, també es va construir un espai semitancat per tal que la canalla pogués jugar a futbol. A principis dels anys seixanta aquests terrenys havien acollit la Fira d’Estiu, fins que van començar les obres de la segona fase.

Les dues fases formen el nucli central del barri, que té com edificis més emblemàtics el castell de Vallparadís i el Museu Tèxtil.

L’any 1968, arran de les obres de construcció de la segona fase dels pisos de “La Caixa”, es va trobar a la capçalera del torrent de les Ànimes, una necròpolis amb molts enterraments que suposadament, segons alguns estudiosos, podien ser de les víctimes de la pesta de 1588 o de la semblant de l’any 1652.

Homenatge a la División Azul.  Amat

El punt central del barri és la plaça de l’Onze de Setembre. L’any 1960 l’espai on conflueixen els carrers Prat de La Riba, Sant Antoni Maria Claret i de Soler i Palet, on hi havia un clot del torrent de les Ànimes, es va convertir en plaça a la qual se l’hi assignar el nom de División Azul. El 13 de juliol d’aquell any, s’inaugurava amb la presència d’autoritats franquistes. El 26 de juliol es va organitzar una concentració d’excombatents de la División Azul. L’acte va començar amb una missa de campanya, seguit per la benedicció d’una bandera nacional donada per la Diputació de Barcelona a l’Hermandad de combatientes de la División Azul. Tot seguit es procedí  al descobriment d’una placa que donava nom a la plaça. La placa de forma ondulada, portava la inscripció Plaça de la División Azul, amb l’afegit de l’escut d’aquesta unitat.

Inauguració de la plaça com a Onze de Setembre / Rafael Aróztegui

Amb la instauració de l’ajuntament democràtic de l’any 1979 es va canviar el nom pel de la “Plaça de l’Onze de setembre”. El dia 11 de setembre amb la presència de l’alcalde Manuel Royes es va inaugurar la nova denominació de la plaça. L’acte va comptar amb una exhibició dels novells Minyons de Terrassa que van aixecar un 3 de 5.

L’any 1991 s’inaugurava, celebrant la Diada Nacional de Catalunya, la remodelació de la plaça, on es va col·locar l’escultura “Relacions teòriques”, obra de l’artista Ramon Suau.

Durant els anys vuitanta per celebrar la Diada, a la plaça s’organitzaven ballades de sardanes. L’any 1993, Convergència Democràtica de Catalunya inicià el costum de dipositar una ofrena floral al bell mig de la plaça. El dia 10 d’octubre de 2002 l’alcalde Pere Navarro descobria un monòlit  i una placa d’homenatge als fets de 1714. El monòlit es va convertir en punt de referència per l’ofrena floral.  A partir d’aquest any, l’ofrena la fan conjuntament tots els partits democràtics. El dia 11 de setembre del 2009, s’inaugurava el monument «Al Vent» retirant el monòlit.

El monument "Al Vent" / Joaquim Verdaguer

El barri celebra la seva festa major el diumenge abans de la festivitat de Sant Pere.