 |
| Santa Magdalena del Puigbarral |
Monestir de Sant
Magdalena del Puigbarral és una
ermita romànica dels segles X i XII, d’una sola nau amb absis
semi-circular. Va ser convent de monges de dones penedides. L’any 1303 el bisbe
Ponç de Gualda va fer tancar el monestir de Santa Margarida del Mujal i mana
traslladà totes les dones al de Santa Magdalena. El motiu foren les greus
queixes de la vida gens pietosa que allí s’hi feia. L’any 1666 la capella i totes les seves terres van passar a formar
part del mas de Can Petit. L’ermita abandonada va ser maltractada per la gent
fins el punt de deixar-la quasi en ruïnes.
L’ermita
va ésser restaurada l’any a1956 per l’arquitecte Josep M. Pratmarsó. Al
campanar del tipus de cadireta situat a la part del darrera sobre l’arc
triunfal se’l proveir d’una nova petita
 |
| Santa Margarida |
L’edificació
adossada a l’ermita sembla correspondre a la casa rectoral amb restes de
l’antic convent. Al segle XIX es convertí en masia i, a finals del segle XX, en
restaurant
És tradicional, al recinte de l’ermita,la celebració d’un aplec
per la segona Pasqua. Des de l’any 1996 ho organitzen l’Associació de Veïns
i propietaris de les Fonts.
Campanar
de cadireta amb una petita campana a la façana davantera de l’ermita de Santa
Margarita del Mujal.
 |
| Campanar de l'Alberg |
Can Guitard de la Riera. Campanar de
ferro forjat coronat amb un penell dels vents, situat a la façana del mas de
Can Guitard de la Riera al costat de la riera del Palau. Manca la campana.
 |
| Can Guitard de la Riera |
Mare de Déu del Roser de Ca n’Arnella. La primera
documentació del mas de Ca n’Arnella la trobem el segle XIII quan les famílies
residents prengueren el nom del lloc. Actualment la seva utilització és
residencial.Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, construïda
l’any 1957. És de planta rectangular rematada per l’absis decorat amb pintures
al frec de Ricard Marlet. El campanar, de cadireta, té una campana amb
l’inscripció “1957”
 |
| M.D. Roser de Ca n'Arnella |
El Sagrat Cor o Sant Josep de la Torre de Mossèn Homs. Ermita dedicada a la devoció del Sagrat Cor i, a Sant Josep, al servei de la masia de la Torre de mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537
Als anys 40 del segle XX va ser reconstruïda i utilitzada per una comunitat de monges instal·lades a la Masia. La marxa d’aquestes va fer que la casa i la capella quedessin deshabitades. L’ermita es va deteriorar i no va ser fins l’any 1957 que es va rehabilitar. El dia 16 de juny es va celebrar la “Festa de la Reconciliació de l’Ermita de Sant Josep”. El rector de sant Fèlix de Sabadell va beneir la reconstrucció de l’ermita i la de la nova campana, amb presència de les autoritats encapçalades per Josep Badrinas Sala en representació de l’alcalde. Només s’obria al culte en dies assenyalats, principalment quan es celebrava l’aplec tradicional de la Pasqua Granada als voltants
Als anys 40 del segle XX va ser reconstruïda i utilitzada per una comunitat de monges instal·lades a la Masia. La marxa d’aquestes va fer que la casa i la capella quedessin deshabitades. L’ermita es va deteriorar i no va ser fins l’any 1957 que es va rehabilitar. El dia 16 de juny es va celebrar la “Festa de la Reconciliació de l’Ermita de Sant Josep”. El rector de sant Fèlix de Sabadell va beneir la reconstrucció de l’ermita i la de la nova campana, amb presència de les autoritats encapçalades per Josep Badrinas Sala en representació de l’alcalde. Només s’obria al culte en dies assenyalats, principalment quan es celebrava l’aplec tradicional de la Pasqua Granada als voltants
 |
| Mossén Homs |
Campanar
de cadireta sobre la façana, reconstruït els anys 40 juny amb la totalitat de
l’ermita. La campana va ser col·locada el dia 16 de juny de 1957, actuant de
padrins; Francisca Artigues, Josep M. Artigues i Mercè Pujol. És per això que
la campana porta la inscripció «Francisca, José i Mercedes. Junio 1957».
L’abandonament de l’ermita durant els anys setanta va fer que desaparegués la
campana. Amb la reconstrucció de la capella a càrrec de l’Escola-Taller Torre
Mossèn Homs i la seva utilització per les romeries va fer possible la
col·locació d’una nova campana.
Ermita de Can Fonollet. La capella es
va edificar l’any 1942 pel propietari de la pagesia, Joan Cuyàs. Estava
dedicada a la Mare de Déu del Roser com la de Can Falguera i la Parroquial. La
nau estava pintada de blanc i enrajolada amb cairons quadrats de 40 cm.
 |
| Can Fonollet |
Actualment
la capella està molt malmesa i maltractada amb pintades i fumejada. Campanar és
cadireta situat sobre la façana de la capella. Actualment sense campana
Can Bonvilar. El mas disposa d’un
petit campanar de cadireta, sense campana, situat sobre la torre llanterna.
L’any 1997 encara conservava la petita campana. Aquesta va davallar per ser
col·locada en una petita capella construïda prop del mas per donar cobertura
als casaments que es celebraven a la masia convertida en restaurant. El
campanar d’aquesta capella és una copia del que es conserva a la masia.
 |
| Can Bonvilar |
Sant Antoni de
l’Obac. El
mas de l’Obac (vell) situat en el terme de Vacarisses està documentat des del
segle XIII. No així la Casa Nova de l’Obac que es troba en el terme de
Terrassa. Aquest últim mas o casa senyorial, es va construir a finals del segle
XVIII a càrrec de l’arquitecte Domenico Bugatti. Les obres finalitzaren el 1811
just quan els francesos de Napoleó cremaren l’Obac Vell i l’ermita. Des de
aleshores la Casa Nova ha patit malvestats i fins i tot un període d’abandó.
Durant les tres guerres carlines, la Casa nova fou incendiada i, a l’esclat de
la Guerra Civil l’any 1936, la casa
fou maltractada, va patir diversos
robatoris i el retaule italià de Sant Antoni de la capella, incendiat. A tot
això, cal afegir la destrucció de les vinyes degut a la fil·loxera. A principis
dels anys 90 del segle XX, la Diputació de Barcelona va adquirir la finca i
procedir a la seva restauració, instal·lant a
la Casa Nova Centre
d’interpretació i Centre Cultural del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. En
una fotografia de finals dels segle XIX es pot observar, sobre la capella, un campanar
metàl·lic amb la seva campana. Aquesta va desaparèixer el 1936, durant la
Guerra Civil. Durant la postguerra es va restaurar la capella i es va retornar
la campana amb el bastiment d’un campanar metàl·lic amb una teuladeta de
planxa. Actualment hi ha el campanar sense campana.
 |
| Sant Antoni de l'Obac |
Mercat de Sant Pere. L’any 1928 es va inaugurar el Mercat de Sant Pere al bell
mig de la plaça del Triomf, quan es va intensificar la urbanització i
edificació de la zona.
 |
| Mercat de Sant Pere |
Indústries. Moltes indústries
terrassenques del segle XIX i XX tenien un campanar que a toc de campana
marcava l’entrada i la sortida del treball o el canvi de torn. Amb l’arribada
de l’electricitat, la sirena o pito van substituir la campana, fins el punt que
els ciutadans regien el temps pels toc de sirena de les fàbriques. A Terrassa
només queden dues campanes com a testimoni del l’ús industrial: El Vapor Gran i
la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
 |
| Vapor Gran |
 |
| Escola Industrial |
El Carriló del mNACTEC. Aquest carilló fou construït a Alemanya el 1927 per B. Vortmann Turmhren Fabrik Recklinghausen I.W. i Mabilon & CO, Trier-Saarburg, va ser instal·lat el mateix any i va estar en funcionament fins el 1976 a la Torre del Rellotge del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 kg. Aquest carilló es desmuntà i més tard, l'any 1993, fou traslladat al mNACTEC, que es feu dipositari de l'objecte. Posteriorment es va valorar la possibilitat de restaurar-lo i incorporar-lo a la nova entrada del Museu, amb la intenció que el carilló es convertís en un element emblemàtic de
 |
| El carrilló |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada