 |
| Santa Creu |
Església de la Santa Creu. El
bisbe Modrego beneïa, l’1 de maig de 1960, la nova església i les quatre
campanes que portaven els nom següents: «Juana-Maria» apadrinada pel matrimoni
Joan Marqués i Maria Roumens; a segona, costejada pel Grup d’Homes del Centre
Parroquial de la Santa Creu, porta el nom de «Elena» fou apadrinada per Manuel
Sallent i Florensa Mestre; una tercera amb el nom de «Maria Montserrat» oferida
per la Joventut d’Acció Catòlica, fou apadrinada per Antoni M. Trullas i Elvira
Bonhora. La última, costejada per la confraria de la Santíssima Creu del Vot
porta el nom «Cruz» i els padrins foren Antonio González i Maria Salvador
Església de Sant Valentí. La parròquia de Sant Valentí inaugurà, el dia
20 de febrer del 1983, les seves dependències parroquials a la plaça del Segle
XX, i un nou campanar, amb dues campanes dedicades als escriptors Agustí Bartra
i Anna Muriá, les quals porten els noms d’«Agustina»
i «Anna». Al peu
 |
| Sant Valentí |
del campanar l’alcalde Manuel Royes i Anna Murià descobriren
una placa honorifica dedicada al poeta Agustí Bartra.
Mare de Déu de Montserrat de Torresana El Bisbat de
Barcelona decretava el 31 d’agost de 1966 la creació de la Parròquia de la Mare
de Déu de Montserrat. La primera missa es va celebrar el 16 octubre de 1967
improvisant una capella en un dels barracons de fusta que es van construir per acollir els
damnificats de les inundacions del 1962. No seria fins el 30 de setembre de 1984
que el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany i Arnau, beneïa la nova
església construïda al carrer de Palència. El campanar aïllat del temple és
d’estructura quadrada i de totxo vist igual que la església. A la part alta del
campanar cada façana té dos ulls allargats i, dins dues campanes que varen ser
beneïdes al mateix temps que l’església.
 |
| Parròquia de Montserrat |
Església de Maria Auxiliadora. La
parròquia fou creada l’any 1962 i regentada pels Pares Salesians. En un
principi era un oratori fins que es va inaugurar el temple l’any 1964.
L’activitat salesiana, però, ja funcionava des de l’any 1957 amb la construcció
del col·legi dirigit pel pare Ròmul Piñol que ostentaria el rectorat de la
parròquia.
La campana la va portar dels Salesians
de Sarrià el pare Àngel Pinto. Pertanyia a un joc de campanes que es
va modificar i augmentar i aquesta campana sobrava perquè no feia la nota que
interessava. Com que era dels Salesians no va costar res.
Pesa 80 quilos. Es va posar al
campanar l’any 1995 i a més es va instal·lar un sistema electrònic
perquè toqués a les hores de les misses. El sistema electrònic continua
funcionant, però la part mecànica té deficiències.
 |
| Maria Auxiliadora |
 |
| Benedicció de la campana de l'ermita de Sant Cristòfol |
Ermita de Sant Cristòfol. Situada al
carrer de Mossèn Àngel Rodamilans al costat de la masia de Ca n’Anglada. D’estil romànic de planta en forma de T.
L’ermita té un campanar d’espadanya amb una sola
campana. Aquesta es va col·locar l’any 1957 i beneïda pel rector de la nova
parròquia mossèn Antoni Ros. Els padrins
de la campana van ser Josep Espona i Maria Maeso.
 |
| Parròquia de S. Cristòfol |
Església
de Sant Cristòfol. El bisbe de Barcelona, Gregori Modrego, decretava el
dia 15 de novembre de 1955, la creació de la Parròquia de Sant Cristòfol a la
barriada de Ca n’Anglada. Un any després s’obria al culte l’ermita de Sant
Cristòfol de la masia de Ca n’Anglada com església provisional de la Parròquia
i, es posava la primera pedra de la nova església situada al mig del barri. El
21 de desembre el bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany beneïa la cripta. L’any 1963 ja es disposava de
la nau central i es col·locava la campana de l’església. La campana de bronze porta la inscripcions «Parròquia de
San Cristobal. 1963»
L’ermita del Sagrat Cor de Can Boada del
Pi. Ermita
modernista, obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí de principis del segle
XX. Als anys 60 passà a ser sufragaria de la Parròquia de la Sagrada Família,
celebrant-hi missa dominical i catequesi. Per donar més cabuda es va afegir un
cobert davant de l’ermita donant una imatge llastimosa.
 |
| ermita de Can Boada |
L’any 1986 la campana fou retirada i
resguardada a un domicili particular, degut als fets que uns brètols
s’enfilaren a altes hores de la nit, batejant la campana. L’Ajuntament adequà
l’espai del turó urbanitzar-lo i prevenint-lo de les inclemències dels temps.
També s’enderrocà el cobert davanter i es reposà la campana.
L’ermita té un campanar del tipus de
cadireta amb una sola campana. Aquesta té gravada, de la pròpia fosa, la imatge
d’un Sagrat Cor i l’any que va ser bastida, 1929.
Ermita de Sant Jaume del Pla del Bon Aire. Fou
Salvador Carbonell qui va donar el terreny per edificar una capella en memòria
del seu fill, Josep, assassinat durant la Guerra Civil. La primera pedra es va
posar el 25 de juny de 1943.
 |
| Sant Jaume del Pla del Bon Aire |
La seva benedicció a càrrec de mossèn
Daniel Salvador, representant del bisbe de Barcelona, es va celebrar el 28 de
maig del 1944.
El 17 d’abril del 1956 s’inaugurava
les obres d’eixamplament i la col·locació d’una campana.
Campanar de cadireta situat a la
façana. La capella es va inaugurar el 1944 però no va ser fins el dia 17
d’abril de 1956 que va ser beneïda la campana per mossèn Jaume Crespí, rector de
la Parròquia de Sant Pere. Foren padrins de la campana els germans Pere i
Elvira Divorra i Reig
La Campana de Ca n’Aurell. A la cruïlla del carrer Infant Martí amb
Galvani, el 1924 s’inagurava un local del Patronat de la Sagrada Família on hi
havia una capella, feia catequesi i una escola amb una
 |
| La campana de Ca n'Aurell |
cinquantena d’alumnes.
L’edifici tenia un campanar hexagonal
amb una campana. És per això que popularment el local era conegut per
“La Campana”. L’any 1932 el bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, per tal de
descongestionar la parròquia de Sant Pere, en creà dues de noves: la de Sant
Josep, a Can Palet, i la de la Sagrada Família, a Ca n’Aurell. La capella de la
Campana continuà en funcionament i s’hi oficiava una missa cada diumenge.
Aquest local va ser, després de la guerra, el Centre Parroquial de la Sagrada
Família.
Monestir de les
Carmelites Descalces de Clausura. Aquesta comunitat vingué a
Terrassa l’any 1948, instal·lant-se al carrer de Frederic Soler on tenien
l’església. L’any 1959 mossèn Joan Fortuny , beneïa la nova campana de la
capella. Aquesta portava el nom de Joana Maria en memòria de la primera monja
que morí en el convent. La campana
que porta gravades les paraules «Joana
Maria. Padrina sra. Montserrat Raventós de Dasca. MCMLIX» A principis dels anys 90 les monges van abandonar el
convent, després de vendre’l a l’Escola El Cim. La campana continuà dipositada
al pati de l’escola.
 |
| Convent de les Carmelites Descalces |
 |
| Escola Pia |
Escola Pia. L’any 1952 es va
inaugurar el Templo de los Niños. Es va posar un campanar de ferro amb
una campana, dalt la teulada de la façana lateral esquerra, on estava edificada
la nova església. El campanar és de ferro colat coronat amb una creu.
Actualment està mancat de campana.
 |
| Benedicció campana del Vedruna/ Fotos Francino-AMAT |
Comunitats de monges Carmelites-Escola
Vedruna. Les
Germanes Carmelites començaren a exercir, a Terrassa l’any 1856, la seva obra
caritativa a l’Hospital de Terrassa, quan aquest estava instal·lat on ara hi ha
en Mercat de la Independència. L’any 1880 la comunitat religiosa passava a
dedicar-se a l’ensenyament creant el primer col·legi al carrer Major. El 1890
al carrer de l’Església i, el 1901 definitivament al carrer del Vall. Com totes
les esglésies i comunitats religioses, l’escola va patir els estralls del començament
de la Guerra, essent arrabassada la campana per dedicar el metall a la
indústria de guerra. Després del conflicte bèl·lic es tornà a col·locar una
nova campana en un campanar de dos ulls. La nova campana va ser beneïda pel
regent del Sant Esperit, Ramon Sanahuja. Més endavant es portà a terme
l’edificació d’un pis més i el nou campanar passar a ser només d’un ull.
 |
| La Purísima |
La Puríssima. La comunitat de les
Germanes Missioneres de la Immaculada Concepció va arribar a Terrassa, el 1854, establint-se al carrer de Sant Pere.
El 1860 ocuparen l’edifici del carrer del Camí Fondo. El 1936, patí el saqueig
del convent i el col·legi amb l’incendi dels objectes de culte. El col·legi era
conegut popularment com “La Puríssima”.
Campanar de cadireta situat sobre la
teulada. La campana, beneïda pel rector de l’Escola Pia Josep M. Jaume, porta
el nom de Josefa. Las seva madrina va ser Carme Font de Castañé.
Sagrat Cor de les Germanes Agustines. L’any 1913
les religioses Germanes Concepcionistes es feren càrrec del Col·legi del
Patronat del Sagrat Cor, situat al carrer de Rubí (carrer del Pare Font). El 20
de març de 1924 passarien a fer-se càrrec de la escola la comunitat de les
Germanes Agustines. A l’estar el col·legi prop de la fàbrica del Gas, és per
això que la comunitat se les coneix per les “Monges del Gas”. El col·legi tenia
capella i per tant campana. Al crear-se , l’any 1963, la Parròquia de Sant
Valentí, a falta d’un temple, la capella del Sagrat Cor va fer els serveis
d’església parroquial, fins que es va construir, el 1976, una nova església
parroquial a la plaça del Segle XX. L’església del Sagrat Cor té un ample campanar de cadireta amb el jou de la campana de fusta
 |
| Les Monges Agustines |
Continuara...
es sala Crespi no Crepi
ResponElimina