Inventari de les campanes Terrassenques (1)

Un campanar normalment està associat a una església o ermita. Poden ser de torre, com el de la catedral del Sant Esperit o de cadireta o espadanya, com el de l’església parroquial de Sant Pere.

La finalitat de les campanes és anunciar esdeveniments religiosos tot i que, també s’utilitza per alertar d’un perill, com per exemple un foc. Alguns campanars connectats amb un rellotge, estan relacionats amb el toc de les hores. A Terrassa hi han moltes campanes, tantes com esglésies a les que s’han de sumar les capelles de moltes masies. A més a més, també hi havia campanes de les indústries que avisaven dels canvis de torn.

Fent un repàs pel campanars terrassencs, trobem:

Capella de Sant Fruitós

   Capella de Sant Fruitós. Església romànica de la vila de Terrassa. Estava situada a la plaça Vella cantonada amb el carrer Gavatxons. El seu reduït espai acollia, al segle XV, fins a quatre altars dedicats a Sant Fruitós, Sant Antoni Abat, Sant Salvador i el més popular el de la Verge del Roser. És per això, que també se la coneixia com l’església del Roser.

La construcció del temple del Sant Esperit i la consecució de la parroquialitat pel mateix van desvetllar l’interès per la petita capella possiblement enderrocada a finals del segle XVI. Per un dibuix trobat casualment a les cobertes d’altra documentació aliena, sembla ser que el campanar seria de cadireta de dos ulls, semblant al de Sant Quirze de Pedret

  

   L’ermita de Sant Jaume de Vallparadís Aquesta capella depenia del castell de Vallparadís. Va ser enderrocada a principis del segle XX. Era de configuració gòtica, encara que hi ha documents del segle XI que fan menció a l’advocació de Sant Jaume, per tant la capella podria tenir un llegat romànic. La reconversió del castell de Vallparadís en Cartoixa i la conseqüent construcció de la capella dins el propi monestir, va revertir amb el desfermat de l’ermita, tot i que la seva longevitat la fes arribar fins el segle XX, essent lloc d’acollida de romeries i aplecs.

A principis del segle XIX les tropes napoleòniques la feren servir d’estable.

El seu enderrocament donà pas a la construcció en el seu lloc de l’anomenada Torre Soteras. Part de la rosada de la façana es conserva actualment al Museu  de Terrassa. Coincidint amb l’enderroc, l’arquitecte Lluís Muncunill estava construïnt la paret de la finca Salvans com a contrafort del terreny que donava al torrent. Els dos arquitectes, Soteras i Muncunill, acordaren l’intercanvi de les seves respectives pedres. És per això que el contrafort s’honora d’estar bastit amb pedres de l’antiga capella.

Segons la fotografia adjunta s’intueix la base d’un campanar de cadireta.

Hospital Vell

  

  Hospital Vell de Sant Llàtzer. Estava ubicat en el camí de Montserrat que després serà la part del Raval de Montserrat coneguda com Portal de la Guia i és el lloc on actualment hi ha el Mercat de la Independència. L’hospital de Sant Llàtzer tenia un campanar de cadireta. Amb la construcció del nou campanar del Sant Esperit, la campana de l’Hospital es va traslladar al Sant Esperit

   

  

Convent de Sant Francesc

Església de l’Hospital o Convent de Sant Francesc. És un edifici de factura barroca, per bé que molt senzilla que s’avé amb l’austeritat franciscana. El campanar de cadireta sobre la teulada de l’església es va construir després de la Guerra Civil on es va ubicar, el 22 de setembre de 1940, una nova campana.

Catedral del Sant Esperit : Vegeu en aquest blog: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/07/el-rellotge-i-les-campanes-de-les-hores.html

La Seu d’Ègara. Vegeu en aquest blog:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/03/les-campanes-de-la-seu-degara.html

  

Sagrada família

Església de la Sagrada Familia. L’any 1951 es va beneir el temple de la Sagrada Família amb la presència del bisbe de Barcelona. Aquest any es va endegar una campanya a la parròquia per proveir el campanar de les corresponents campanes. La resposta fou considerable. Es van recollir 23.000 ptes. Mossèn Joan Fortuny beneïa, el dia 3 d’octubre de 1954, les dues campanes. Una de les campanes que rebé els noms de Maria de Fàtima, Ricarda i Joana, va ser apadrinada per Ricard Raymond Bara i Maria Marqués i Amat. L’altra campana, que fou apadrinada per Joaquim i Mercè Clapés i Badrinas, rebé els noms de Maria Montserrat, Joaquim i Josepa.

   Església de Sant Josep. L’any 1919 arran la construcció de les primeres cases a la barriada de Can Palet, el rector de Sant Pere aixecà una petita capella dedicada a Sant Josep. L’any 1932 s’inaugurava una nova capella. Aquell mateix any el bisbe Irurita erigia la nova parròquia de Sant Josep desviculan-la de la de Sant Pere.

Sant Josep

Després de la Guerra Civil es procedir a una reconstrucció general de la capella sota les directrius de l’arquitecte Jan Baca Reixach. El 15 de juny de 1941 s’inaugurava el cor, el baptisteri, el campanar i la sagristia de la renovellada església. El 27 de juny de 1948 es consagrava l’altar major donant per acabat el temple.

El campanar és de torre “com un dit que assenyala el cel”, amb quatre ulls amb una campana en cada un d’ells. El 15 de juny de 1941, mossèn Joan Serra, vicari general de la Diòcesi i delegat del bisbe, acompanyat del mossèn Ignasi Verneda, rector de la parròquia, beneïen les noves campanes. Els padrins de les mateixes foren Antoni Sala i Amat, Maria Par, Ignasi Humet i Cortés, Carme Abelló, Josep Tapiolas i Castellet, Dolors Pasqual, Agustí Vallès i Prat i Rosa Faus.

  

   Mare de Déu del Carme (Carmelitans) (1). L’any 1942 s’inaugurava el

Carmelitans 1

convent del Pares Carmelitans i, dos anys més tard, el 18 de juny 1944, l’església. També es va beneir la nova campana apadrinada per Rafael Garcia-Gascón i Vicenta Marcet, els qual assignaren a la campana el nom de «Vicenta-Montserrat-Carme».

   Mare de Déu del Carme (Carmelitans) (2). A l’agost de l’any 1961 es va iniciar les obres d’una nova església ubicada darrera de l’anterior, i amb l’entrada al xamfrà de l’avinguda de l’Abat Marcet i el carrer de la Independència. El patrocini corria a càrrec de la Comissió Local Pro-edificis Religiosos i Culturals El nou temple, obra de l’arquitecte Joan Baca i Pericot es va consagrar el 23 de maig del 1965, a càrrec del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb la presència de les autoritats encapçalades per l’alcalde Miquel Onàndia. El bisbe va beneir les dues campanes que porten el nom de «Maria-Antoni-Mercedes» essent

Carmelitans 2

apadrinada pels comtes d’Égara. La segona amb els noms de «Cristina-Marta-Pilar» va ser apadrinada per Josep Sala i Amat i esposa. Les campanes es van col·locar en un campanar de torre situada a un lateral de l’església arran l’avinguda de l’Abat Marcet.

   Mare de Déu del Roser de les Fonts. L’any 1949. el nou rector Josep Pons va donar un fort impuls per la construcció d’una església parroquial que, iniciat l’any 1933, estava totalment abandonada. L’edifici, obra de l’arquitecte Joan Baca i Reixach, es va inaugurar el dia 22 de juliol de 1951 amb la presència del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que va beneir i consagrar la nova església. El campanar té tres campanes que van ser beneïdes, el 23 de setembre de 1951, pel rector de la parròquia, mossèn Josep Pons. Una porta el nom de Maria Montserrat-Lluis G.-Teresa, essent padrins Lluis Gonzaga Torrella i Maria Montserrat Rigol. L’altra amb els noms de M. Dolors-Adela-Rosa va ser apadrinada per Joaquim Tapiolas i M. Rosa Badiella. Una tercera campana va ser baixada del campanar de l’ermita de Can Falguera per resituar-la al campanar parroquial.

M.D. Roser de les Fonts

Continuara...