Dins l’entitat del
Centre Social es fundà, l’11 de maig de 1919, l 'Orfeó Montserrat, amb 150 cantaires,
sota la direcció de mossèn Àngel Rodamilans i presidida per Estanislau Palà. El
primer concert va tenir lloc a la sala Montserrat del Centre Social el dia 6 de
juliol dins dels actes de Festa Major. Així mateix, actuaren al Teatre
Principal amb un concert dedicat als socis protectors i a les festes del Roser
de la Parròquia
de Martorell.
L'escolania del pare Mossèn Àngel Rodamilans / Pere Alegre-Arxiu Tobella |
Ja entrat l’any 1920,
l’Orfeó Montserrat va oferir un concert al Teatre del Retiro, a benefici dels
nens refugiats austríacs acollits a la nostra ciutat. També actuaren al Círcol
Egarenc i al Teatre Alegria, i comptaren amb la col·laboració de l'artista
Mercè Plantada i del pianista Manuel Barguñó; van dedicar el concert als socis
protectors. A la Festa
Major , conjuntament amb l'Orfeó Vigatà, Escola Coral i Schola
Cantorum, van cantar a l’ofici solemne.
El 5 maig va tenir
lloc al Teatre Alegria un concert de l’Orfeó i dels artistes Mercè Plantada i
Manuel Barguño.
El mes de maig
s’aprovaren els estatuts de l'Orfeó Montserrat i l'agrupació va ser inscrita a la Germanor dels Orfeons de
Catalunya. També es publicà el núm. 1 del butlletí de l’agrupació. L'orfeó rebé
invitació del grup nacionalista Els Montserratins per tal d’assistir a la
benedicció de la seva bandera.
El 25 de juny de
1921, al Teatre del Retiro, va tenir lloc un concert a benefici de l’Asil
Buquets, en el qual intervingueren la Societat Coral Sempreviva La Llanterna , l’Orfeó
Montserrat, la Capella
de Música de Sant Pere, l’Escola Choral, el Cor dels Amics i l’orquestra
Trullassos.
Benedicció del nou estendard de l'Orfeó Montserrat / Arxiu Tobella |
El 29 de juny de
1921, al monestir de Montserrat i coincidint amb la festivitat de Sant Pere, es
feia l’acte de benedicció de la senyera de l'Orfeó Montserrat. Els padrins
foren el diputat Alfons Sala i la filla del governador civil, el general
Martínez Anido. Per a aquest esdeveniment el pare escolapi Antoni Font va
escriure La cançó de la senyera de l'Orfeó Montserrat. L'orfeó tenia en aquell moment 200
components i durant anys oferirien concerts al Teatre del Retiro, al Casino del
Comerç i al Teatre Principal. En aquest darrer, al final de l’actuació,
interpretaren La mort de l’escolà.
També van fer un concert al Social, en benefici de l'Asil Busquets.
Durant aquest
període, el pare Àngel va tenir l’ocasió de formar part de diversos jurats
musicals, com el que va organitzar el Centre de Dependents l’any 1918, i en el
qual compartia decisions amb els mestres Jaume Pahissa i Lamote de Grignon.
Mossèn Àngels Rodamilans amb directius del Centre Social Catòlic / Arxiu Tobella |
Mossèn Àngel
Rodamilans, fundador i director del Orfeó, va decidir, l’any 1922, entrar com a
monjo benedictí al monestir de Montserrat.
Mossèn Àngel
Rodamilans, eclesiàstic i músic, va néixer a Sabadell. La seva actuació a la
nostra ciutat comença l’any 1915 quan va ser nomenat mestre de capella de la
parròquia del Sant Esperit. La seva tasca fou profitosa; reformà l’escolania i
els cors femenins de les associacions religioses. De segur que l’arribada de
Rodamilans al Sant Esperit i les seves intervencions organístiques en moltes
cerimònies, van donar un nou alè de qualitat musical.
Com a compositor
destaquen les obres de música: «Missa de Santa Cecília», «Lamentacions»,
«Magnificat» i «La missa a la Immaculada Concepció ».
El 27 de juliol de
1936 fou detingut i assassinat a Sabadell.
El seu ingrés a
Montserrat comportà la manca d’un director, la qual cosa provocà que l'Orfeó Montserrat es quedés sense el seu pal
de paller, la qual cosa va provocar la dissolució
de la coral.
L'estendard de l'Orfeó Montserrat al pati del Social / CSC |
L’any 1923 es va
voler reorganitzar l'Orfeó Montserrat i, dirigit pel mestre Josep Planas,
director de l'Orfeó Sabadell, oferirien un concert per la Festa Major. L’intent
no donà els fruits desitjats i l'Orfeó Montserrat va desaparèixer definitivament.
Pel Nadal de 1926 en
la representació de La mort de l'escolà
en què participaren antics cantors de l'Orfeó Montserrat i el drama en un acte La nit de Nadal. A la sessió de vespre
de la diada de Sant Esteve es representà Els
pastorets.
Durant la guerra va
desaparèixer del Social, entre d’altres objectes, la senyera de l’Orfeó
Montserrat. L’any 1939 des d’Olot, el Social va rebre una carta d’un drapaire
comunicant que tenia en el seu poder fragments de l’estendard. Aquests foren
recuperats i guardats en una vitrina al CSC.
El desembre d’aquell
any es convocaren els excantors de l’antic Orfeó Montserrat per reorganitzar
uns assaigs a fi de preparar un concert d’homenatge al pare Àngel Rodamilans.
Va ser per la diada
de Sant Josep que es celebrà una vetllada necrològica en memòria del malaurat religiós benedictí Àngel
Rodamilans, que tan bon record deixà a l'entitat. Hi participaren la Schola Cantorum , la Capella de Música de Sant
Pere i antics cantaires de l’Orfeó Montserrat.
El 26 de gener de
Fonts consultades:
VERDAGUER, Joaquim. El Social
1878-2003, 125 anys d’activitats. Centre Social Catòlic: Terrassa, 2003.
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella: Terrassa, 1990.
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella:
Terrassa, 1986.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada