Després de la Primera Guerra Mundial,
Espanya entrà en una espiral de crisi en la que s’ajuntaren la situació social,
l’enfrontament entre patronal i obrers, el pistolerisme, les tensions
revolucionàries, la creació del Partit Comunista i la radicalització dels
novells sindicats anarquistes convocant vagues als diferents gremis.
Durant la guerra europea, la patronal
s’enriquia i els obrers tenien feina, això sí, molt mal pagada. La fi de la
comtessa bèl·lica provocà la conseqüent davallada de comandes, portant a la
indústria a una profunda crisi, que comportà un enfortiment del sindicat CNT
amb un espectacular nombre d’afiliacions.
La societat estava commocionada i el
govern se li ajuntaven fracassos a la política col.lonial del Marroc amb la
derrota d’Annual per part de l’exèrcit espanyol.
A Terrassa
continuaren els atemptats personals i sabotatges contra determinades empreses
per part d’anarquistes. La Federació Patronal, a més de seguir una política de
total intransigència, va voler respondre finançant a sicaris per sembrar el
terror entre la classe treballadora. La revolució russa de l’any 1917 i la
fundació del Partit Comunista el 1921 a Espanya, acabaren per posicionar a la
patronal. També la patronal convertí el Sindicat Catòlic amb el Sindicat lliure
amb l’objectiu d’allunyar als obrers de la revolució social.
Les editorials dels diaris terrassencs
recollien la inquietud que vivia el país per la forta crisi governamental.
S’assenyalava aquest moment com a una
oportunitat per aconseguir l’autonomia de Catalunya. El 1923 el governador
civil de Barcelona va suspendre l’acord municipal pel qual s’havia acordat que
la bandera catalana onegés al balcó de l’Ajuntament del Raval com a homenatge
als fets de 1714.
El dia 13 de setembre de 1923 es
produïa el Cop d’Estat del General Primo de Rivera, aleshores capità general de
Catalunya, recolzat per rei Alfons XIII,
l’exèrcit, la burgesia, els terratinents i dels medis eclesiàstics.
L’alternativa autoritària es convertí en un règim dictatorial.
Els diaris locals no es posaven
d’acord a l’hora de jutjar el cop d’estat; els més conservadors estaven a favor
i els més nacionalistes es mostraven recelosos de la línia que seguiria el nou
govern. La minoria monàrquica de l’Ajuntament es va adherir a la nova situació.
 |
| Josep Freixa i Argemí, nou alvalde / Biblioteca Central |
Deu dies després,
el Govern de Madrid declarava l’estat de guerra a tota la província de
Barcelona. La premsa restà sotmesa a censura militar. Amb tot això, a finals
del mes de març la vaga es generalitza. Soldats a cavall dissolien una
concentració obrera a la plaça Vella i el comandant militar de Terrassa
prohibia la circulació de bicicletes. A principis d’abril, les fàbriques
tornaven a l’activitat i, deu dies després, els militars deixaven la ciutat. El
setembre s’aixecava l’estat de guerra.
 |
| Pomells de Joventut / Vda. de Ramon Mañà-Arxiu Tobella |
El dictador va
prohibir l’himne d’Els Segadors i les senyeres i va obligar als funcionaris a
parlar en castellà. De la mateixa manera les escoles es van veure obligades a
l’ensenyament en castellà. Es va prohibir la interpretació de la sardana “La Santa Espina” al ser considerada un himne
català. Va suspendre els patits i els Sindicat i, fins tot va obligar a
dissoldre els “Pomells de Joventut” perquè eren considerats òrgans
separatistes.
Els Pomells
de Joventut de Catalunya varen constituir un moviment de nois i
noies amb una finalitat moral i patriòtica, que organitzaren actes, aplecs i desfilades
arreu de Catalunya entre 1920-1923, tot reivindicant l'esperit cristià i la
puresa de la llengua
catalana. A Terrassa
una de les seves seus estava a Ca la Laia, al carrer Major de Sant Pere, 80 (Ca
l’Anglada)
Es va prohibir tota commemoració de la Diada de Catalunya de l’any 1924.
Van ser multats
amb 500 pessetes, diversos terrassencs per haver xiulat en projectar-se a les
pantalles dels cinemes terrassencs, un anunci de la manifestació-homenatge al
Rei que es va celebrar a Barcelona.
 |
| Alfons Sala Argemí / Biblioteca Central |
El 30 d’abril de
1924, el terrassenc Alfons Sala era nomenat president de la Mancomunitat.
Finalment el 20 de març del 1925 la Mancomunitat fou suprimida. El maig del
mateix any, els reis Alfons XIII i Victória Eugènia visiten Terrassa i dinaren
a Ca n’Amat, residència d’Alfons Sala.
 |
| La reina i Primo de Rivera a Ca n'Amat / Fonts Ragon-AMAT |
Ell juny del 1925,
el dictador general Primo de Rivera va ser per primera vegada a Terrassa
acompanyant a la reina Eugènia a la seva visita al Sanatori de Can Viver. Tant
la reina com el dictador van assistir a una recepció d’honor a Ca n’Amat oferta
per Alfons Sala.
Fonts consultades:
MUÑOZ, Anna i FONT,
Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu
Tobella. Terrassa 1986
AMAT. Llibre d’actes del Ple. núm. 43,
1923-29
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala Argemi. Conde de Egara. Espasa Calpe SA. Madrid 1955
AA.VV.. Història de Terrassa. Ajuntament de
Terrassa. 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada