L’enllumenat vial a Terrassa a l’època
medieval era a base de rústiques torxes col·locades estratègicament als llocs
de pas constants. Després vindrien els graellats de ferro o teieres alimentades
amb llenya. Ja en els segles XVIII i fins a la meitat del segle XIX, es va
col·locar fanals alimentats amb oli. Se sap que un home nomenat Josep Ventayol
tenia cura diàriament d’encendre i apagar, cobrant de l’Ajuntament un sou per
cada fanal. I així fins arribar a la Revolució Industrial; el primer de juny
del 1860 s’inaugurava oficialment la il·luminació als carrers a base de gas,
amb la instal·lació de 97 fanals. Mig any després hi havia 126 faroles i l’any
1873 en cremaven 132.
L’any 1884 el terrassenc Francesc
Giralt i Serrà va portar a la nostra ciutat la novetat de l’electricitat,
aplicant-la, en un principi, al vapor Galí i a algunes cases particulars. El 16
de juny de 1896 es creava la Societat General de l’Electricitat, per produir
fluid per arrendar-lo al públic. Però no serà fins el 1907 que es va aplicar a
l’enllumenat viari, per mitjà d’arcs voltaics, al carrer de Sant Pere i, el 17
d’abril de 1924, als carrers de la Font Vella i Gavatxons. Després va continuar
estenent-se per altres carrers. Cada fanal tenia un interruptor que un fanaler
amb un pal tenia que accionar per encendre i apagar cada dia.
Fins als anys 50 van conviure els
fanals de gas i d’electricitat.
Mostra de fanals terrassencs:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada