L’ermita de Sant Salvador de les Espases tot i no estar
dins el terme de Terrassa guarda una forta vinculació amb la nostra ciutat.
 |
| Sant Salvador de les Espases / Rotary Club Terrassa |
La capella situada dalt d’un espadant al congost de
Cairat, a l’esquerra del riu Llobregat i de cara a Montserrat, és el punt que
separa els termes d’Olesa, Esparreguera i Vacarisses. Havia estat la capella
del castell d’Espases documentat el segle X, tot i que la primera notícia
documentada de l’ermita és del segle XIV. Va ser reformada al segle XVI.
L’oblit va fer que amb el temps la capella quedés quasi en ruïnes.
L’any 1924, el Pare escolapi Joan Solà va promoure la restauració de
l’ermita amb la contribució de les poblacions d’Olesa i Esparreguera,
Vacarisses i Terrassa. Després de la seva inauguració s’acordà que cadascuna de
les poblacions esmentades organitzaria cada any, una romeria o aplec a
l’ermita. Als joves de la Joventut Catòlica (Centre Social Catòlic), entitat
implicada des del primer moment, els va correspondre el dilluns de la segona
Pasqua. Durant anys, es mantindria aquesta tradició, primer a càrrec del joves
de l’entitat, després per la constituïda Joventut Catòlica i, a finals del segle
XX, pel Grup Xiroi del Centre Social Catòlic
 |
| El pare Escolapi Joan Solà |
El Pare escolapi Joan Solà Coromines va néixer a Moià
l’any 1873. Destinat a Cuba va arribar a l’Escola Pia de Terrassa l’any 1915.
La seva afició a l’arqueologia, història, naturalisme i el folklore, el portà a
col·laborar activament amb el Centre Excursionista de Terrassa i en la seva
revista Arxiu del Centre Excursionista de
Terrassa. Va escriure la part monogràfica de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, editada pel mateix
Centre Excursionista. L’any 1929 va publicar una història de l’ermita que va
ser reeditada per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i Publicacions de l’Abadia
de Montserrat el 1990.
El seu traspàs va esdevenir el 7 de juny 1935.
 |
| L'ermita als anys 20 / Miquel Astals |
El pare Joan Solà ens fa una descripció de l’ermita al
seu llibre publicat el 1929 “L’edificació en conjunt té la forma de TAU
dirigida tant a llevant com els ho consistiren els grans espadanys, que tallen
el turó per la banda del torrent Fondo i de la de Sant Salvador. En el braç
llarg de la TAU hi ha la capella i la cisterna, i en el travesser, una sala, el
menjador i la cuina, amb una cambra sota d’ella. La cisterna, oberta a pic en
la pudinga, i d’uns 4’50 metres de fondària, quan estava en condicions, donava,
diuen, un aigua delitosa. Seguit la mateixa línia de la façana, i, encara que
un xic més en l’aire, formant un sol cos amb ella, s’hi alça l’arc d’un portal
que dóna a un clos, en altres temps cobert, al menys en part, que fóra sens
dubte el lloc de sojorn, l’abric en que soplujarien els atletes que defensaven
aquell cingle, i que és precisament d’on arranca el caminet estimbadís per a
pujar el cim. A un petit pla que es forma davant de l’ermita convergeixen els
dos únics camins des de la Puda l’un, i des del collet de Sant Salvador,
enfront de l’Estació de Vacarisses, l’altre Convergeixen aquell alterós tossal.
 |
| L'entrada a l'ermita / Miquel Astals |
L’ermita amb la façana orientada quasi al NNW, amb un
finestral senzillament elegant a la dreta, cegat fa alguns segles en fer la
nova volta, amb un campanar, en forma dita d’espadanya,
a sa esquerra, el portal en arcada. Desvingut rectangularment per modificacions
ulteriors, i amb ses pedres, com les de tot l’edifici, quadrades a cops de
martell i afinades de fora per la intempèrie, ens recorda les construccions
romàniques. Per a convèncer-se de que la capella primitiva fou verament
romànica, n’hi ha prou amb mirar el porter de picadiç del mur que dona al clos,
la qual paret amida 1’20 metres de
gruix, tenint-se l’oposada 0’80. Vegis el plano.
 |
| Planta de la capella i la resta de dependències / Joan Duch |
D’una sola nau, sense absis, per aprofitar mes el
local, de volta baixa, que en un principi seria sens dubte de canó, substituïda
el 1604, en amenaçar ruïna, per la gòtica actual. La taula de l’altar i les
dues grades que sostenen el Crucifix i el candeleros són d’obra ençà que
coberts avui els graons per altres de fusta, i l’ara per un frontal movible de
poc gust.
Lo més notable de la capella és un preciós retaule,
deuria substituir a les pintures murals que de bell principi adornaries la
paret testera i que ha conservat en un sever altar d’ordre corint”.
 |
| L'altar Major / Miquel Astals |
Tal com hem dit, després de la restauració, l’any 1924,
es va instituir el romiatge o aplec que en el cas de Terrassa l’organitzaven
els joves del Social per la Segona Pasqua
A l’aplec de l’any 1928, es
va inaugurar el nou harmònium i la remodelació de l'espai del davant de
l'ermita com a plaça de Sant Salvador.
La Joventut Catòlica, amb el
grup Avant, organitzà, la 1935 el tradicional Aplec a l’ermita de Sant Salvador
de les Espases.
Després de la Guerra Civil es
va retornar a la tradició de l’Aplec: l’any 1940 la Schola Cantorum va cantar
la missa de l’aplec organitzat per la Joventut d’Acció Catòlica.
Després d’una davallada els
anys setanta, es va fer càrrec de la seva organització el Grup Xiroi del CSC.
S’hi feia una missa a l’ermita, sardanes (sovint a Can Tobella), un dinar i
jocs; a la tarda en alguna ocasió es feia alguna visita als contorns com per
exemple al Cairat.
 |
| Una missa en la capella |
 |
| La sala del menjador |
Els anys 90 la desaparició dels grups juvenil del
Centre Social Catòlic comportà la desafecció de Terrassa envers Sant Salvador de
les Espases. Només Olesa i la seva Associació d’Amics de Sant Salvador de les
Espases continua vetllant per la celebració del seu Aplec.
 |
| L'ermita en la actualitat |
Una llegenda vincula aquest castell a una batalla que hi hauria lliurat el
comte de Barcelona Ramon Borrell, l'any 1003, contra els sarraïns: per ajudar
al comte, Déu va enviar des del cel una pluja d'espases. En realitat, el
topònim de les espases prové pel terreny accidentat on es troba el castell.
Fonts colsultades;
SOLÀ, Joan. Història
de Sant Salvador de les Espases. Tallers Gràfic Joan Morral. Terrassa 1920.
BARBERA, Josep. Excursionistes
recordats. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1996
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986
VERDAGUER, Joaquim. El
Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada