Carrer de Colom

Cristòfol Colom

El de Colom és un dels carrers més llargs de Terrassa amb 3.450 metres de longitud, des de l’avinguda de Jacquard fins a la carretera de Rubí. Traspassa la Zona Universitària, la barriada de Can Palet i el polígon de Can Parellada.

Al Ple de l’Ajuntament del 7 de novembre 1905 es va adjudicar el nom de Colom (Cristòfol Colom), navegant al servei de la Corona de Castella, que l’any 1492 va descobrir Amèrica capitanejant la flota formada per tres embarcacions: la Niña, la Pinta i la Santa Maria. El carrer es va urbanitzar el 1926.

Carrer de Colom i Can Corbera / AMAT

Al llarg del carrer hi ha un bon nombre d’edificis emblemàtics i significatius: La primera edificació que es va construir al núm. 1 del carrer va ser l’Escola Industrial. L’any 1886 es creava l’Escola d’Arts i Oficis que fou la precursora de l’Ensenyament Superior especialitzat a Terrassa. Com a continuació de l’Ensenyament es van implantar els estudis de Peritatge Industrial i la incorporació dels estudis de Manufactura Tèxtil, que donaren pas a la creació de l’Escola Industrial, vers l’any 1902, que va tenir la primera seu al carrer de Topete. Les gestions del diputat Alfons Sala, amb el suport de l’Institut Industrial i la Cambra de Comerç, varen donar els seus fruits amb la construcció de l’edifici modernista de l’Escola Industrial al carrer de Colom,  que va ser inaugurat l’any 1904. Aquell mateix any s’aconseguia la instauració del Grau Superior d'Enginyer d’Indústries Tèxtils que compartirien els estudis fins que l’any 1948 es va crear l’Escola Especial d’Enginyers d’Indústria Tèxtil, que, encara que cohabitant en el mateix edifici amb els pèrits, era completament independent. Aquests estudis superiors definitivament s'instal·laren, l’any 1962, en un nou edifici al mateix carrer de Colom.

Cap als anys 60, l’Escola de Pèrits Industrials va esdevenir Escola Universitària d'Enginyeria Industrial i bona part dels anys 80 va allotjar l’Escola Universitària d’Òptica.

Escola Industrial / Fons Ragon - AMAT

Davant de l’Escola Industrial, en el núm. 2 del carrer hi ha ubicada les oficines de la Direcció de la Universitat Politècnica de Catalunya. En un principi va ser una residència d’estudiants forans. Es va inaugurar el 13 de juny 1956 amb el nom de Colegio Mayor Alfons Sala. L’any 1980, l’Ajuntament el va habilitar per acollir l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.

Colegio Mayor Alfonso Sala / AMAT

Amb la creació, l’any 1948, de l’Escola Especial d’Enginyers d'Indústria Tèxtil, el grau superior aconseguia la seva completa independència, però compartint el mateix edifici de l’Escola Industrial, fins que el 2 de desembre de 1962 es va inaugurar la seva nova i pròpia seu al mateix carrer de Colom. L’Ajuntament de Terrassa va cedir al Ministeri d’Educació Nacional un total de 33.000 metres quadrats per a la seva ubicació. L’edifici central, obra dels arquitectes Felipe García Escudero i Eduardo Balsega, consta de quatre plantes amb 16 aules, 16 laboratoris, sala d’actes, biblioteca, menjador, capella i garatge.

L'Escola d'Enginyers / AMAT

Seguint carrer avall hi havia l’edifici de la “Farinera”, espai públic resultant del desenvolupament urbanístic del complex de la Farinera. En aquest lloc hi havia l’antic camp de futbol del CD Harmonia. L’any 1935 es va fundar el Club Egara que es va integrar dins del club de futbol amb el nom de CD Harmonia Egara, que tenia la seu al Bar Codina situat al principi del carrer Topete. L’any 1940, finalitzada la Guerra Civil, tot i estar de lloguer, es va aconseguir posar tanques al camp. Però poc temps després, el propietari del terrenys se’l va vendre i els esportistes hagueren abandonar aquell terreny.

La Farinera / Proc. Rafael Aróztegui

L'ESCAC / AMAT

L’any 1952, Josep Espona, que sis anys enrere havia comprat una indústria de farines de Rubí, traslladà la fàbrica a Terrassa, concretament en el terreny de l’antic camp de futbol, on construir l’edifici conegut com La Farinera. Els seus productes estrella eren: Sèmoles Espona i Pastas Gallo. L’any 1961 es constituïa la empresa Productos Alimenticios Gallo i els anys setanta la central es traslladà a Granollers.  A finals dels noranta, l’edifici era adquirit per l’Ajuntament, on després d’una total remodelació, deixà com a testimoni del passat les dues gran sitges laterals. En el nou edifici s’instal·là l’Escola Superior de Cinema i Audiovisual de Catalunya-ESCAC i la Societat Municipal de Comunicació- Canal Terrassa. L’espai que quedà lliure entre l’edifici i el carrer de Colom se l’assignà el nom de «Plaça de La Farinera».

La Cooperativa Agrícola o Celler / Fons Ragon-AMAT

Davant de la Farinera, l’any 1920, es va fundar el Sindicat Agrícola de Terrassa, que amb el pas del temps i del tarannà polític adoptaria diversos noms: Sindicat Agrícola Cooperatiu de Rabassaires, Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, Cooperativa Agrícola de Terrassa i, finalment l’any 1995, Serveis Terrassencs Sant Isidre, SCCL. La seva seu estava ubicada al carrer de Colom cantonada amb el d’Estanislau Figueras. L’edifici va ser obra de Francesc Falguera. La botiga o “celler” es va inaugurar el 15 de maig de 1949. Actualment les instal·lacions del celler estan ocupades per un supermercat.

Cruïlla del carrer Colom amb la ctra. de Montcada / Fons Ragon-AMAT

A la cruïlla del carrer de Colom amb la carretera de Moncada hi ha el Vapor Universitari, que va ser inaugurat el 1995 i acull nombrosos centres educatius. 

L’any 1919 arran la construcció de les primeres cases a la barriada de Can Palet, el rector de Sant Pere, Mossèn Homs, aixecà en el carrer de Colom una petita capella dedicada a Sant Josep i una escola de parvulari regentada per unes monges carmelites del convent de Santa Teresa del carrer Major de Sant Pere. L’any 1932 s’inaugurava una nova capella. Aquell mateix any el bisbe Irurita erigia la nova parròquia de Sant Josep desvinculant-la de la de Sant Pere.

Després de la Guerra Civil es procedí a una reconstrucció general de la capella sota les directrius de l’arquitecte Jan Baca Reixach. El 15 de juny de 1941 s’inaugurava el cor, el baptisteri, el campanar i la sagristia de la renovellada església. El 27 de juny de 1948 es consagrava l’altar major donant per acabat el temple.

Carrer enllà, a la dreta hi havia el camp de futbol del Sant Josep-Can Palet, més conegut popularment com el “Betis” per la seva indumentària semblant a la del club de Sevilla.

El tram final del carrer després de traspassar l’avinguda de Santa Eulàlia, s’instal.là a la dreta el complex d’oci del Parc Vallès, per finalment arribar a la carretera de Rubí.