Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 10 de març del 2018

El monument a Alfons Sala


Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 1863-Barcelona,1945). Industrial i polític. Patrici terrassenc. Fundà la Unión Monàrquica Nacional. Fou diputat a Corts. Quan es va produir el cop d’estat de Primo de Rivera, aquest el designà president de la Mancomunitat de Catalunya amb la intencionalitat de que desmantellés aquesta institució culminant amb la seva supressió definitiva el 1925.
El 1923, el rei Alfons XIII el va anomenar senador vitalici del regne i el 1926 l’hi concedia el títol de comte d’Egara.
El 5 de juny de 1926, el Ple de l’Ajuntament acordava posar el nom de «Conde d’Egara» al Passeig.
Alfons Sala i Argemí

Amb la seva empenta política va aconseguir per a Terrassa, la construcció de l'edifici de l’Escola Industrial. També l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell.
Durant la República va estar inactiu i quan va esclatar la Guerra Civil, passà a Burgos, retornant a Terrassa el 1939 amb les forces franquistes.

El primer homenatge a Alfons Sala, dels molts que li van dedicar al llarg de la dècada dels 40, va ser la col·locació d’una placa a la seva casa nadiua del carrer del Puig Novell núm. 16, la qual havia estat confiscada durant la guerra.
Per la Festa Major de l’any 1939, estava previst l’acte de col·locació de la placa. El dissabte de Festa Major l’alcalde Josep Homs rebia un telegrama d’Alfons Sala des de Madrid, en el que comunicava la seva impossibilitat d’assistir a l’acte, per tant demanava la seva suspensió. Finalment aquest acte es va celebrar el dia 1 d’octubre de 1939 amb la presència del Comte i de les primeres autoritats. En aquesta placa, obra de l’escultor Carlos Armiño, hi ha reflectida una imatge al·legòrica de la indústria, el comerç i les arts, i al costat la
p
laca de ferro forjat amb la inscripció següent: «A los 16 dias de junio del año 1863 nació en esta casa el excmo. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer conde de Egara. Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto. 2 de juliol de 1939. Año de la victoria».

Alfons Sala va morir el dia el 11 d’abril de 1945. Se li va concedir la Medalla de la Ciutat i el seu retrat figura a la Galeria de Terrassencs Il·lustres des de l’any 1946.

Col·locació de la primera pedra del Monument /Fons Ragon-AMAT
L’any següent es va acordar dedicar-li a la seva memòria un monument. El dia 7 de juny 1947, amb la presència de la vídua d’Alfons Sala, la comtessa d’Egara, Mercè Amat, es posava la primera pedra del futur monument a la plaça Vella. Al mateix temps es portava a terme la nova urbanització de la plaça. La inauguració va ser el 30 abril de 1950 dins els actes del XV Centenari del Bisbat d’Ègara. Presidí l’acte el ministre d’Educació Nacional José Ibáñez Martin, acompanyat de l’alcalde de Terrassa, Alfons Vallhonrat i la comtessa d’Egara, Mercè Amat. La plaça estava plena de gom a gom amb la presència d’autoritats, representants dels gremis i les agrupacions corals de Terrassa, Sabadell, Olesa de Montserrat i Rubí amb els seu estandards.
Inauguració del monument / Fons Ragon - AMAT
El monument, obra de l’escultor Frederic Marés, és un bloc prismàtic de pedra calcària de tres metres de llarg per dos d’alçada. A la part frontal hi ha un medalló de bronze amb la imatge d’Alfons Sala i la inscripció «Tarrasa al insigne patricio Don Alfonso Sala, Conde de Egara». Corona el monument una figura escultòrica femenina amb elements al·legòrics a la ciutat, i en els frontals laterals hi ha reproduïts dos relleus. Al principi, en lloc d’aquests relleus hi havia dues estàtues, la lectora i la filadora, que més tard varen ser retirades davant una encesa polèmica ja que l’obra era una còpia d’una altra que el mateix escultor havia situat a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Com a solució del litigi es retirà les dues escultures laterals al·legòriques a la indústria i la cultura, respectivament. Aquestes dues figures es traslladaren als jardins del Parc de Sant Jordi on van romandre fins que l’any 1990 varen ser retirades degut als actes d’incivisme a què estaven sotmeses. Després d’ésser restaurades es van col·locar de nou al Parc, fins que el 1997 varen retirar-se definitivament i emmagatzemades a les dependències de les Brigades Municipals.
El monument a la plaça Vella / Fons Ragon-AMAT
Amb motiu del centenari del naixement d’Alfons Sala i Argemí, es van celebrar a la ciutat diversos actes en honor seu. Un d’ells, celebrat el 29 de juny de 1963, va ser el descobriment d’una placa en honor seu, al passeig que porta el nom de Comte d’Egara, amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés i del segon Comte d’Egara, Antoni Sala. Placa de pedra, situada a la façana del núm. 2-4 del Passeig (antiga casa Badrinas), té esculpits dos escuts;  el de Terrassa i el del comte d’Egara amb la inscripció següent: «Paseo Conde de Egara / la Ciudad que prestigió enaltece su recuerdo».
El monument traslladat al Passeig / Joaquim Verdaguer
Amb la mort de Franco i degut als actes vandàlics a què era sotmès el monument de la Plaça Vella, l’any 1990, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i traslladat al Passeig que porta el seu nom

Fonts consultades:
PALOMARES; Miquel. Alfons Sala i Argemí. Boletin de la Cámara Oficial de Comerció Industria de Tarrasa. Novembre 1958.
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala i Argemí, conde d’Egara. Madrid 1955
PUY, Josep. Alfons Sala i Argemí. Arxiu Tobella. Terrassa 1983.
Marcet, Xavier. Qui a manat a Terrassa? I altres reflexions. Terrassa 1991


1 comentari: