Alfons Sala i Argemí (Terrassa,
1863-Barcelona,1945). Industrial i polític. Patrici terrassenc. Fundà la Unión
Monàrquica Nacional. Fou diputat a Corts. Quan es va produir el cop d’estat de
Primo de Rivera, aquest el designà president de la Mancomunitat de Catalunya
amb la intencionalitat de que desmantellés aquesta institució culminant amb la
seva supressió definitiva el 1925.
El 1923, el rei Alfons XIII el va anomenar
senador vitalici del regne i el 1926 l’hi concedia el títol de comte d’Egara.
El 5 de juny de 1926, el Ple de l’Ajuntament
acordava posar el nom de «Conde d’Egara» al Passeig.
Alfons Sala i Argemí |
Amb la seva empenta política va aconseguir
per a Terrassa, la construcció de l'edifici de l’Escola Industrial. També l’agregació
del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell.
Durant la República va estar inactiu i quan
va esclatar la Guerra Civil, passà a Burgos, retornant a Terrassa el 1939 amb
les forces franquistes.
El primer homenatge a Alfons Sala, dels molts
que li van dedicar al llarg de la dècada dels 40, va ser la col·locació d’una
placa a la seva casa nadiua del carrer del Puig Novell núm. 16, la qual havia
estat confiscada durant la guerra.
Per la Festa Major de l’any 1939, estava
previst l’acte de col·locació de la placa. El dissabte de Festa Major l’alcalde
Josep Homs rebia un telegrama d’Alfons Sala des de Madrid, en el que comunicava
la seva impossibilitat d’assistir a l’acte, per tant demanava la seva
suspensió. Finalment aquest acte es va celebrar el dia 1 d’octubre de 1939 amb
la presència del Comte i de les primeres autoritats. En aquesta placa, obra de
l’escultor Carlos Armiño, hi ha reflectida una imatge al·legòrica de la
indústria, el comerç i les arts, i al costat la
placa de ferro forjat amb la inscripció següent: «A los 16 dias de junio del año 1863 nació en esta casa el excmo. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer conde de Egara. Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto. 2 de juliol de 1939. Año de la victoria».
placa de ferro forjat amb la inscripció següent: «A los 16 dias de junio del año 1863 nació en esta casa el excmo. Sr. D. Alfonso Sala Argemí primer conde de Egara. Tarrasa agradecida dedica este homenaje de rehabilitación a su hijo predilecto. 2 de juliol de 1939. Año de la victoria».
Alfons Sala va morir el dia el 11 d’abril de
1945. Se li va concedir la Medalla de la Ciutat i el seu retrat figura a la
Galeria de Terrassencs Il·lustres des de l’any 1946.
Col·locació de la primera pedra del Monument /Fons Ragon-AMAT |
L’any següent es va acordar dedicar-li a la
seva memòria un monument. El dia 7 de juny 1947, amb la presència de la vídua
d’Alfons Sala, la comtessa d’Egara, Mercè Amat, es posava la primera pedra del
futur monument a la plaça Vella. Al mateix temps es portava a terme la nova
urbanització de la plaça. La inauguració va ser el 30 abril de 1950 dins els
actes del XV Centenari del Bisbat d’Ègara. Presidí l’acte el ministre
d’Educació Nacional José Ibáñez Martin, acompanyat de l’alcalde de Terrassa,
Alfons Vallhonrat i la comtessa d’Egara, Mercè Amat. La plaça estava plena de
gom a gom amb la presència d’autoritats, representants dels gremis i les
agrupacions corals de Terrassa, Sabadell, Olesa de Montserrat i Rubí amb els
seu estandards.
Inauguració del monument / Fons Ragon - AMAT |
El monument, obra de l’escultor Frederic Marés, és un bloc
prismàtic de pedra calcària de tres metres de llarg per dos d’alçada. A la part
frontal hi ha un medalló de bronze amb la imatge d’Alfons Sala i la inscripció «Tarrasa
al insigne patricio Don Alfonso Sala, Conde de Egara». Corona el monument una figura escultòrica femenina amb
elements al·legòrics a la ciutat, i en els frontals laterals hi ha reproduïts
dos relleus. Al principi, en lloc d’aquests relleus hi havia dues estàtues, la lectora i la filadora, que més tard varen ser retirades davant una encesa polèmica
ja que l’obra era una còpia d’una altra que el mateix escultor havia situat a
la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. Com a solució del litigi es
retirà les dues escultures laterals al·legòriques a la indústria i la cultura,
respectivament. Aquestes dues figures es traslladaren als jardins del Parc de
Sant Jordi on van romandre fins que l’any 1990 varen ser retirades degut als
actes d’incivisme a què estaven sotmeses. Després d’ésser restaurades es van
col·locar de nou al Parc, fins que el 1997 varen retirar-se definitivament i
emmagatzemades a les dependències de les Brigades Municipals.
El monument a la plaça Vella / Fons Ragon-AMAT |
Amb motiu del centenari del naixement
d’Alfons Sala i Argemí, es van celebrar a la ciutat diversos actes en honor
seu. Un d’ells, celebrat el 29 de juny de 1963, va ser el descobriment d’una
placa en honor seu, al passeig que porta el nom de Comte d’Egara, amb la
presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés i del segon Comte d’Egara,
Antoni Sala. Placa de pedra, situada a la façana del núm. 2-4 del Passeig
(antiga casa Badrinas), té esculpits dos escuts; el de Terrassa i el del comte d’Egara amb la
inscripció següent: «Paseo Conde de
Egara / la Ciudad que prestigió enaltece su recuerdo».
El monument traslladat al Passeig / Joaquim Verdaguer |
Amb
la mort de Franco i degut als actes vandàlics a què era sotmès el monument de
la Plaça Vella, l’any 1990, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el
monument fou desmuntat i traslladat al Passeig que porta el seu nom
Fonts consultades:
PALOMARES;
Miquel. Alfons Sala i Argemí. Boletin
de la Cámara Oficial de Comerció Industria de Tarrasa. Novembre 1958.
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet.
Terrassa 1966
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala i Argemí, conde d’Egara. Madrid
1955
PUY, Josep. Alfons Sala i
Argemí. Arxiu Tobella. Terrassa 1983.
Marcet, Xavier. Qui a manat
a Terrassa? I altres reflexions. Terrassa 1991
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina