Un aplec, tal
com indica el seu nom, és un aplegament en aquest cas festiu i de gent al aire
lliure. Originàriament els aplecs eren reunions obertes amb motivacions de
caire religiós, per la qual cosa es celebraven, en la majoria dels casos, prop
d’una esglesiola o ermita, principalment a la primavera. Els aplecs tenien un
tarannà semblant al que actualment es coneix per pícnic i era amenitzat
principalment amb sardanes, completant la vetllada tota classe de jocs i
concursos de muntanya, focs de camp i tot amb una prèvia missa camperola.
Ermita de Sant Jaume de Vallparadís /Fons Ragon-AMAT |
Un dels més
antics dels que es coneixen a Terrassa era el tradicional aplec de Sant Jaume,
que es celebrava lògicament la diada del sant, el 25 de juliol. El lloc
escollit era l’ermita de Sant Jaume de Vallparadís, on ara hi ha el Museu
Tèxtil, ubicació on els vilatans també organitzaven solemnes processons
rogatives quan els amenaçava un flagell. Un altre dels aplecs propers era del
de Santa Margarida del Mujal organitzat pel veïns de les Fonts.
Aplec de Sant Mus |
Els més tradicionals
eren els aplecs que popularment es celebraven al llarg de la primavera,
principalment per les Pasqües Florida i Granada; a Sant Feliuet de Vilamilanys,
Sant Mus, Can Roure, Torre de Mossèn Homs, Can Pobla, La Mola. Quasi tots ells perduraren
fins ben entrats els anys seixanta, quan van començar a decaure degut als nous
al·licients juvenils i l’aparició de noves pautes per al temps d’oci, com la
platja i la televisió, que van fer minvar la participació popular als aplecs.
Torre de Mossèn Homs / Josep Escoda |
També hi havia els aplecs que organitzaven les entitats ciutadanes: el més
antic i tradicional, ja que es celebrava des de principis del segle XX, era el
del Centre Excursionista que, al llarg de la seva història, ha anat canviat
d’ubicació. Aquest aplec va derivar cap a les Diades de Germanor.
A principis del
segle XX eren molt anomenats els aplecs de muntanya que es celebraven a la Mata
i a l’Obac. Són famosos els celebrats els anys 1904 i 1905. El de 1904
organitzat pel Cor de l’Agrupació Regionalista i que va ser el primer que va
portar el nom d’Aplec de Sant Llorenç tot comptant amb la presència del gran
poeta català Joan Maragall.[El de l’any 1905, també organitzat per l’Agrupació Regionalista, es va celebrar
a la Mata i al qual hi assistiren unes dues mil persones. La festa va ser
amenitzada per la cobla Cassanenca i un quiosc del germans Pompidor que abastia
de queviures i begudes als assistents a l’acte.
L'Aplec a la Mata / Fons Ragon-AMAT |
La missa d'un aplec a la Mata amb el fotògrafs enfilats a la taulada del Mas de la Mata/Fons Ragon-AMAT |
Aplecs de l'Obac / Fons Ragon-AMAT |
El més modern del aplecs va ser
l’Aplec del Casal, que organitzava, des de l’any 1959 a 1989, el Casal de Sant
Pere, primer a Can Guitart de la Muntanya i després a Can Solà del Racó i
Torrebonica l’últim. Actualment al terme de Terrassa només es celebra un aplec
a l’ermita de Santa Margarida del Mujal, si bé també es celebra seguint la
varietat regional diverses romeries de cases regionals a la Torre de Mossèn
Homs o a la Masia dels Bellots, tot celebrant la festa dels corresponents
patrons regionals.
Cartell de l'Aplec del Casal |
L’Aplec
de la Sardana de Terrassa organitzat per l’Agrupació Sardanística ASERT es
celebrava en pla pícnic al incipient Parc de Vallparadís, sota el pont del
Passeig. Amb el temps va derivar el Diada Sardanística que es desenvolupa a la
plaça Vella.
Aplec de la Sardana-Diada Sardanista a la plaça Vells / Ramon Navarro |
Fonts consultades:
“Aplec” a Enciclopèdia
Catalana, vol. 2, p. 292.
CARDÚS, Salvador: El castillo de Vallparadís, Junta de Museus, Terrassa, 1969.
BALLBÉ, Miquel: Matadepera i Sant Llorenç de Munt, Ajuntament de Matadepera, 1981.
VERDAGUER Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas. Casal
de Sant Pere. Terrassa 1993
Els de la Sagrada Família anavem a l'aplec de Can Roure, no el veig reflexat!
ResponEliminaLa meva àvia, nascuda el 1870, va morir el 1963, em parlava de l' aplec de Sant Mus. Crec que era fora del terme de Terrassa.
ResponEliminaSí Cèlia. L'Agrupament Escolta de la Sagrada Família del qual tu i jo en formavem part, hi feiem la tasca de "Servei"
ResponEliminaPer mi, records molt especials.