Blanca de Centelles

Blanca de Centelles és l’última hereva  del llinatge dels Terrassa, propietaris, des de la seva fundació i durant tres segles, del castell de Vallparadís. El seu avantpassat Berenguer Sanla fundà, el segle XII, el castell fortificat i foren els seus fills els qui adoptaren el cognom de Terrassa.

El castell de Vallparadís en ruïnes / Fons Ragon-AMAT

La mare de Blanca, Saurina de Terrassa, era filla de Jaume de Terrassa i Guillermina de Santvicenç i va ser l’última castlana que va portar el cognom de Terrassa. Del seu casament amb Bernat de Centelles, l’any 1273, van néixer tres fills; Bernardí, Gilbert i Blanca. Però les desavinences conjugals van portar els seus litigis, mitjançant el bisbe de Barcelona, a la separació del matrimoni. El marit quedà amb la custòdia dels dos fills, mentre que Saurina es feia càrrec de Blanca. Totes dues es refugiaren en la sol-litud del castell de Vallparadís, on Saurina moria vers l’any 1298.

Blanca heretà de la seva mare el patrimoni dels Terrassa, que comprenia el castell i la Quadra de Vallparadís i nombrosos béns, així com el castell d’Erampruyà prop de Gavà.

Blanca de Centelles / Joaquim Verdaguer

L’any 1304 va contraure primeres núpcies amb Guillem Galceran de Cabrenys i el 1312 en segones amb el baró Guillem de Calders.

Un any després de les seves esposalles, l’any 1313, el rei Jaume II la va designar primera dama de la princesa Isabel, a la qual acompanyà en el seu viatge a Viena per contraure matrimoni amb el duc Frederic d’Àustria.

Podeu veure la descripció del viatge en aquest blog:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/05/blanca-de-centelles-un-viatge-per.html

L'actriu Roser Aguado en el paper de Blanca / Joaquim Verdaguer

Una imatge idealitzada de Blanca / Dibuix d'Oriol Gómez

Després de dos anys d’absència, a la tornada es dedicà a l’administració dels seus abundants béns, la qual cosa la portà a entaular plets a dojo, aconseguint en un d’ells la castlania del Castell-Palau de Terrassa que administrava el seu pare. En canvi, algun altre plet la portà a enfrontar-se a la cúria eclesiàstica de Barcelona.

Mas de la Castlania / Dibuix de Mateu Avellaneda

Mas de la Castlania / Fons Ragon-AMAT

Blanca va fer construir el mas de la Castlania, a la riba dreta del torrent de Vallparadís. Era una casa fortificada amb torre inclosa, on la dama va instal·lar l’administrador que procurava de col·lectar els tributs dependents de la castlania de Vallparadís i els de Terrassa.

Frontís del Mas de la Castlania

Al frontís de la portalada del que queda actualment del mas, es poden admirar uns motius heràldics dels quals cal destacar el de l’esquerra, que és la figura representativa de Blanca de Centelles amb un jou a una mà i un calderó a l’altra, que fa referència al llinatge dels Calders, la noblesa del seu marit.

El 1327 el rei Jaume II necessitava diners per la conquesta de la illa de Sardenya. Per aquest motiu es va vendre el castell de Terrassa a Ramon Berenguer de Cardona. En un principi, Blanca de Centelles no acceptà la submissió al nou senyor. Fou necessària la intervenció del rei que imposà a la noble dama perquè prestés l’homenatge corresponent al nou senyor del castell i aquest es celebrà el 4 de febrer de 1327 al peu de la torre del Palau.

Representació Turística de la submissó de la Blanca als Cardona / Montse Saludes-Arxiu Tobella

L’any 1330, Blanca enviudà dels seu marit, senyor de Calders del qual no havia tingut descendència. Durant 13 anys Blanca ostentà el títol de Baronessa. Això la portà a entaular unes fortes desavinences amb la seva cunyada, la germana de Guillem, la qual reclamava la baronia dels Calders. El fet portà a Blanca a abandonar el castell de Calders, tornant al castell de Vallparadís.

És per això que, a la seva abundant fortuna, hi va afegir la venda del castell d’Eramprunyà a la família Marc.

La noble dama a les acaballes de la seva vida, decidí emprar els seus recursos dedicant-los a una causa pietosa com va ésser la reconversió, l’any 1344, del Castell en Monestir, donant aquest i les seves possessions a l’orde del cartoixans i fundant la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

Homenatge a Blanca de Centelles 1956 / Fons Ragon-AMAT

Quatre anys després morí Blanca de Centelles i les seves despulles foren enterrades a l’església  que s’havia construït dins el castell, en l’actual lloc anomenat tinellet.

Anys més tard, el 1413, amb el trasllat de l’orde a la nova cartoixa de Montalegre, el cartoixans s’emportaren les restes de la seva benefactora i fou de nou enterrada al presbiteri del nou Monestir, on encara es pot admirar la seva llosa sepulcral amb la inscripció que fa referència a la noble dama terrassenca.

El Castell de Vallparadís / AMAT

Fonts consultades:

CARDÚS, Salvador, “La Quadra de Vallparadís”. Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa, Juliol-agost

        1926, núm 17.

        El Castillo Cartuja de Vallparadís, Junta  Municipal de Museus. Terrassa, 1969.

CATALÀ I ROCA, Els castells de Catalunya, volums I, II, III i IV. Barcelona 1960.

D.A, Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1987.

D.A. Pergamins de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Fundació Noguera. Barcelona, 1988.

D.A. “El Castell Cartoixa de Vallparadís”, Quaderns del Museu. Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.

FOSSAI PI, Modesto. Cartuja de Montalegre. Associació d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 1884.

JARICOT, Ireneu. La cartuja de Santa Maria de Montalegre. Cartoixa de Montalegre, 1960.

PÉREZ I GÓMEZ, Xavier. Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (segles X-XII). Fundació Noguera. Barcelona 1998

RIBAS MASSANA, F. ”La cartoixa de Montalegre al segle XV”. Studia Monàstica, volum 18, fac.2,

SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí Club Pirenenc de Terrassa, març-abril

        1925, pàg. 133

        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”, (extractes), Butlletí del Club  Pirenenc de Terrassa,

        gener-fer. 1926. núm. 14..

        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”. (extractes), Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa,

        març 1926. núm 15.

        “Documents Terrassencs a la Corona d’Aragó”. (extractes), Butlletí del Club Pirenenc de Terrassa,

        abril-maig 1926, núm 16.

        Egara-Tarrasa, Centre Excursionistade Terrassa i Club Pirenenc de Terrassa. Terrassa,1928.

TORRELLA I NIUBÓ, Francesc,” Los Castillos de Tarrassa”.Tarrasa Información, 17, 26, 28 abril i

        4, 12 i 29 maig 1948.

VERDAGUER CABALLÉ, Joaquim. "Blanca de Centelles", Ajuntament de Terrassa.1996