Els barris de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor

Al sector esquerra de la riera de les Arenes, entre la carretera de Castellar i la línia del tren, hi ha tres barris units en una sola associació de veïns. La totalitat del barri està assentat en la carena per on passa l’antic camí del Monjos, per tant una vessant dóna a la conca del riu Llobregat i l’altra al riu Besós.

El barri de les Arenes 1955 / Fons Baltasar Ragon-AMAT

El barri més antic és el de Les Arenes que deu el seu nom a la riera que està a tocar. En un principi, també se’l coneixia com “la Molineta” o el “Pueblo Seco”. Aquest últim nom es devia a la important falta d’aigua en aquell sector. Després de la Guerra Civil s’establiren els primers immigrats a redós del l’antic camí a Sabadell, però és a partir dels anys 50, que es poblà amb cases d’autoconstrucció formant un barri marginal sense llum, aigua, ni cap mena de servei. Tot i que el barri està al costat de la riera, la seva situació aturonada la va preservar dels estralls de la rierada del 1962. La lluita veïnal dels anys 60 i 70 aconseguí l’arribada dels serveis mínims per subsistir. 

Escola Joan XXIII / AMAT

Es podia distingir en dos barris: barri de baix, al costat de la riera, i el de dalt, entorn els carrers de Sierra Nevada, La Panadella i Mon Perdut. Cap l’any 1957 es donà un primer brot associatiu veïnal, que aconseguí  portar l’enllumenat a les cases i la construcció del clavegueram. No va ser fins l’any 1963, que es va celebrar la primera assemblea de l’Associació de Veïns. L’empenta dels fundadors i, en especial del pare escolapi Alexandre Garcia-Duran, va donar personalitat pròpia al barri, solucionant un a un els problemes que patia. 

El pare Alexandre Garcia-Duran

La inauguració del Centre Social significà una de les culminacions desitjades pel barri. La millora urbanística i en equipaments realitzada a finals de segle ha girat com un mitjó l’estructura del barri.

La zona de les Arenes l'any 1958 / AMAT

El barri de Can Montllor rep el nom de la masia de Can Motllor, encara existent. La documentació més antiga que es disposa del mas és de l’any 1209, fa referència al mas Monteroles de Guillem Mosterol tot i que se sap que abans es deia mas Isarn. La zona havia estat sempre agrícola i la primera casa que hi va haver arran de la carretera va ser un bar que donava servei al soldats del campament militar. La resta de cases es van anar edificant arran del bar davant del Grup Sant Llorenç, a l’altra banda de la carretera de Castellar, aprofitant el serveis que oferia el fet d’estar a prop de l’esmentat grup d’habitatges. A part de l’aigua i la llum, també es disposava del transport d’autobusos que arribaven al polígon de pisos. En general, predominen les naus industrials. La seva expansió cap l’est a la recerca del torrent de la Grípia porta al barri a casar-se amb el de la Grípia.

Can Montllor / Pepita Massana

Pel què fa a la Grípia, cal dir que la paraula té diverses accepcions. Una d’elles, la més genuïna, és la de pessebre o menjador per a les bèsties. Tanmateix, un ús popular d’aquesta paraula, l’assigna a una plaga de grip, i fins i tot a una comunitat de gent pobre i més aviat destirotada. El cert és que el barri porta el nom del torrent de la Grípia que neix prop de Matadepera i va a desembocar al riu Ripoll per després fer-ho al Besós, i el topònim ja és conegut al segle XVIII. El barri prèn forma arran de la construcció dels anomenats “Pisos de la Grípia” per part de VIMUTESA. Pel seu creixement, tant cap el nord com cap el sud, portà el barri a ajuntar-se amb els de Can Montllor i les Arenes.

Plaça de Federico Lorca / Joaquim Verdaguer

L’any 1984 es va formalitzar la unió de les Associacions de Veïns de la Grípia i Les Arenes, a la que es va afegir el veïnat de Can Montllor mancat d’associació pròpia. Per tant naixia l’Associació de Veïns de Les Arenes, La Grípia i Can Montllor sota la presidència de José Fernández.

Fonts consultades:

BATALLA, Vicenç. Montserrat i Sant Llorenç, els primers pisos per a Immigrants. Al Vent núm. 73. setembre 1984. p. 23-28

CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2