Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars, una església terrassenca?

Del kilòmetre 16’7 de Terrassa a Castellbell i el Vilar, havent passat Rellinars i abans del pont, surt una pista que mena (700 metres) a la primitiva església parroquial de Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars.

El poble de Rellinars està a un extrem del Vallès Occidental a tocar el Bages. Quin interès té pel terrassencs una església situada fora del ser terme?: L’any 1965, l’Ajuntament de Terrassa, a proposta de la Junta de Museu, dirigida per Josep Rigol, va comprar la deteriorada església per procedir al seu estudi, sanejament i, en part, la restauració de l’edifici esfondrat parcialment el desembre del 1963.

L'església l'any 1986 / Rafael Aróztegui

L'Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí està documentada el 951, com a possessió de Santa Cecília de Montserrat, esmentada com a Sanctum firminun quad etc in vachericies,

però al suport de l'altar pre-romànic s'hi va trobar una lauda votiva romana datada entre els segles II-III dC. Això, i les properes restes d'una necròpolis amb tombes antropomòrfiques, han fet pensar en un possible assentament ibero-romà com a origen dels primers estadants rellinassencs. Hi ha una tomba de cista, que miraculosament es conserva quasi indemne enmig de tanta enderrocament.

La porta preromànica / Rafael Aróztegui

Les primeres referències específiques al nom del poble es troben el 1118 en la donació que feia el senyor de Montcada i de la Vacarissa (actualment la masia de la Boada) a Carbonell de Castellet sobre drets i usatges dels molins del mas de Les Farreres, una de les masies més notables del terme.

De fet, la parròquia de Rellinars pertanyia al monestir de Pedralbes i el 1532 passà a ser sufragània del castell de Vacarisses i no n'obtingué la independència fins el 1878, després de nombrosos plets. Va fer les funcions de parròquia del poble fins el 1842 en el que el culte fou traslladat a l’església nova.

El campanar / Rafael Aróztegui

La descoberta d'una ara paleocristiana fa pensar que l'església vella de Sant Fermí i Sant Pere de Rellinars s'alça en un lloc de culte molt antic. L’església de dues naus corresponen a dues èpoques diferents. La septentrional  té la volta esfondrada i el mur nord caigut, és potser, del segle XII, si de cas modificada sobrealçada; i pel cantó est, ampliada suprimint-ne l’absis. La nau sud, més antiga (s. X)  fou  també fou modificada, Conserva la volta de canó i té a la façana de migdia, un fris en dent  de serra, i la de llevant, una allargada obertura amb arc  ultrapassat ( a l’interior, una altra semblant) per on s’entrava al santuari. Cap als inicis dels segle XI es degué construir la segona nau al nord de l'antiga, de la qual es conserven uns capitells al Museu de Terrassa

L'absis / Rafael Aróztegui

Dins les etapes constructives de l'església vella de Sant Pere i Sant Fermí, el campanar, és obra del segle XVIII. Superada la coberta de l'absis comença el campanar d'espadanya. A la part inferior presenta un petit ull de bou i a la superior les dues obertures, d'arc de mig punt, on se situarien les campanes. A continuació hi ha una doble cornisa de llosetes i està coronat per un frontó triangular. El parament, amb restes d'arrebossat, deixa veure carreus i pedres sense tallar. Al voltant de l'església han aparegut restes de construccions i sepultures antropomòrfiques que podrien ser coetànies de l'església documentada el 951.

sepultures antropomòrfiques 

Les excavacions donaren com a fruït una tomba de cista, que miraculosament es conserva quasi indemne enmig de tanta destrucció.

Durant el segle XX l’abandó era colpidor, l’edifici va patir un espoli sistemàtic; principalment com a pedrera de la nova església, construïda arran del camí de les Ferreres. Entre els anys 1835 i 1842; l’argument va ser el clàssic ; l'església vella quedava molt allunyada del nucli més habitat.

A mitjans dels anys 60 es portaren a terme diverses intervencions amb campanyes  arqueològiques dirigides per Salvador Alavedra, membre de la Junta Municipal de Museus de Terrassa, amb l’ajut d’Eulàlia Morral i Joan Saladrigues.

L’any 1994 es va signar un conveni entre l’Ajuntament de Terrassa, propietari de l’església, amb el de Rellinars, en el qual l’església vella era cedida per un període de 30 anys a aquest últim ajuntament,  en el què el poble havia de fer-se càrrec del manteniment, la difusió, l’ús cultural i la conservació del monument.

l'església en l'actualitat

Actualment (2018) tot i que el termini acaba l’any 2024, els dos ajuntaments han portant a terme converses perquè l’Ajuntament de Terrassa vol restituir una situació natural i retornar aquest bé cultural d’interès local a l’Ajuntament veí que ha mostrat interès per preservar-lo. El conveni seria sense cap contrapartida. En el Ple de l’Ajuntament celebrat en el mes de abril el consistori terrassenc va aprovar-ho

Fonts Consultades

BURON, Vicenç. Les esglésies  romàniques catalanes. Artestudi Edicions. Barcelona 1981.

Tarrasa Información: 10 abril 1965, pag.1 i 2; 10 abril 1965 , pag. 5; 17 abril 1965, pag. 5; 20 juny 1966, pg. 1 i 2; 2 novembre 1968; pag. 3

GARCIA, M. Gemma; MORO, Antoni. Noves aportacions a la periodització de l’església vella de Rellinars. Revista Terme núm. 12. Centre d’Estudis Històrics. Terrassa1997