El
fenomen de la immigració a Terrassa s'ha de dividir en dos períodes; el primer,
fins a la Guerra Civil, en el que la ciutat acollí immigrants dels països
catalans, de l'Aragó i de Múrcia. En la seva majoria es van integrar a la cultura
catalana, nodrint les entitats terrassenques del moment i diluint la seva
cultura de procedència a les tradicions terrassenques.
En el
segon període, l'allau migratori després de la guerra és força significatiu. La
Ciutat passà de tenir 45.000 habitants l'any 1940, a 160.000 el 1980, amb una
cota màxima en el quinquenni 1960-65 que acollí l'arribada de gairebé 15.000
immigrants.
L'establiment
d'aquests altres terrassencs a la
perifèria urbana va aglutinar cultures regionals separades de la tradicional
terrassenca, principalment en l'aspecte lingüístic. L'enyorança de la seva
terra i la voluntat de preservar la seva cultura va fer possible l'aparició de
cases regionals que omplien el vuit que la cultura catalana no podia oferir per
la seva repressió sota el règim franquista.
Aquestes
entitats, en el seu apartat lúdic o folklòric, celebraven diversos actes al
carrer que han esdevingut tradicionals dins la cultura popular terrassenca.
Una de
les més antigues és el Centro Aragonés,
fundat el 1914 celebra des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare
de Déu del Pilar. Els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per
la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar on, en una capelleta
situada a una façana, es feia una ofrena floral a la imatge de la Mare de Déu.
Després la comitiva es dirigia a l'església del Sant Esperit per celebrar una
missa baturra. Seguidament es feia el gran dinar a la seu de l'entitat o al
Gran Casino i a la tarda es celebrava la Jotada.
Després d'uns anys de no celebrar-se, s'ha tornat a recuperar la tradició, que
segueix el mateix tarannà que abans.
 |
| La festa del Pilar / AMAT |
Una
altra de les agrupacions més veteranes és l’Associació
Cultural El Maestrat. A principis del mes de juny celebren el seu
tradicional Aplec a Sant Feliuet. L'any 2001 celebraven la 46è trobada.
La Festa
Galega, organitzada per la Irmandade
Galega a Noso Lar, potser és la més popular de les trobades regionals;
acull prop de 10.000 participants, molts d'ells d'arreu de Catalunya. L'any
2000 van celebrar la 18ena edició que, al llarg de la seva història ha tingut
diversos escenaris urbans: el parc de Vallparadís en un principi i, últimament
la plaça de l’1 de Maig, el dissabte, i la plaça Lluís Companys, el diumenge.
Durant aquest dos dies de trobada tenen lloc mostres de danses gallegues,
música, verbena, degustació de queimada, etc.. El diumenge al matí té lloc una
cercavila, que té el punt de sortida a la seu de l'entitat al carrer del Comte
Borrell i arriba a l'Ajuntament on és rebuda per les autoritats. Seguidament es
desplacen a la plaça de Lluís Companys on té lloc, després de diverses
actuacions folklòriques, un dinar a l’aire lliure amb la presència de
representants del Consistori terrassenc.
Des de
l'any 1991 el Centro Cultural Andaluz
Alcalá La Real y Comarca organitza la processó de la Cruz de Mayo. A primers de maig celebren aquesta festa amb una
cercavila pels carrers del barri de Ca n'Anglada. La comitiva, presidida per
una banda de música invitada, desfila darrera d’una creu floral, portada per
dones vestides amb vestits típics andalusos, seguida de mig miler de persones
que participen a la processó. Acabada la cercavila té lloc un festival
folklòric.
L’Associación Cultural Andaluza Amigos de la
Cruz de Canjayar es va fundar l’any 2001,
tot hi que abans ja va tenir un precedent quan emigrats d’aquest poble, a
finals dels anys 50 van crear la Hermandat
de la Cruz de Canjayar al voltant de la una reproducció de la creu del seu
poble que es conservava a l’església de Sant Pere, germandat que es va diluí
els anys 60. L’associació celebra la seva Festa de la Sant Creu en el mes de
maig amb una missa, un dinar de germanor i un acte lúdic a la Sala Crespi.
L’octubre es tornen a reunir al Bellots per celebrar a la festa de los hinojos
 |
| La Cruz de Canjayar/ Montse Saludes-Arxiu Tobella |
El Centro Cultural Unión Extremeña, entre altres actes que fan al llarg de l'any, organitzen una trobada (la 9ena edició l'any 2000) a la Masia d'Els Bellots, per celebrar la matança del porc, rememorant el costum dels seus pobles d'origen que encara realitzen aquesta tradició.
La Asociación Cultural de Bacareños té cura
cada any del Encuentro del Alto Alzamora, reunint als Bacareños residents a Catalunya. També
organitzen freqüents excursions a Bacares.
Al mes
d'octubre de l'any 2000 la Hermandad
Andaluza Nuestra Señora del Rocio, portà a terme el setè Encuentro Rociero. Com cada any, una
romeria surt del local social de Brumas
del Rocio i enfila els carrers de Terrassa fins a la Masia d'Els Bellots.
En aquest indret té lloc una missa cantada en honor de la Verge de la Blanca
Paloma i diverses actuacions i balls per acabar amb un dinar de germanor.
 |
| La Festa de la Virgen del Rocio / Rafel Casanova-AMAT |
Amb una
quarantena d'edicions fetes, la Hermandad
de San Sebastián de Fiñana organitzen una trobada anual de fiñaneros residents a Catalunya.
 |
| La Hermandat de San Sebastian de Fiñana / Montse Saludes-Arxiu Tobella |
La Hermandad Divina Pastora organitza cada
any una romeria; uns anys a la Masia del Bellots i altres a la Torre de Mn.
Homs.
Cada
any al mes de novembre el Centro Cultural
Manolo del Rio fa una cercavila pel barri de les Arenes i celebra l'elecció
del Andaluz del año.
La Casa de Priego de Córdoba tenen
instituït anualment un dinar o sopar de germanor on es pot gaudir del tast dels
pestiños, la pasta típica andalusa de
Setmana Santa.
Per
Sant Josep la Hermandad de Abrucena
de Terrassa fa la seva tradicional romeria a l'ermita dedicada a aquest Sant a
la Torre de Mossèn Homs.
En el Centro Andaluz Nueva Carteya són
populars els concursos de saetes i
les trobades de germandat que porta a terme aquesta entitat, així com altres convocatòries com el Dia del Socio o el Dia del Jornalero i la Semana
Cultural. També organitza anades a Còrdova, Màlaga i Sevilla per fruir de
la Setmana Santa andalusa.
 |
| Visita a Terrassa de l'alcalde de Nueva Carteya / AMAT |
També
la Asociación Cultural de Rodeños
participa a les trobades que es celebren a Terrassa i arreu de Catalunya.
La més
novella de les cases regionals és la Asociación
Cultural de Castilla - La Mancha. Es va presentar el 21 de maig del 2001
amb la presència de 3.500 persones entre les quals hi havia l'alcalde Manuel
Royes i part del consistori. L'acte es va celebrar a la Masia d'El Bellots amb
el tast d'unes populars migas.
El
diumenge més proper al dia 28 de febrer es celebra El Dia d'Andalusia, amb
diversos actes organitzats per la
Coordinadora de Entidades Andaluzas de Terrassa. L'acte principal es el Día de Campo que es desenvolupa a la Masia
d'Els Bellots amb l'actuació de diversos grups de cante i baile i amb la degustació d'una gran paellada per dinar.
Fonts consultes: diaris varis,
anuaris de l'Arxiu Tobella i diverses consultes amb els responsables de les
Cases Regionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada