Aquest barri està situat al
nord de la ciutat, entre les avingudes de Béjar, i del Vallès, el del
Periodista Grané, Avinguda de Jaume I i el carrer del Pintor Vancells.
Té una superfície de 0’69 km2.
 |
| El barri de Sant Pere Nord 1958 / AMAT |
El nom del barri prové per
estar situat en terres del poble de Sant Pere i per diferenciar-lo del barri
homònim. Sant Pere Nord, abans del seu creixement urbà, havia estat conegut com
el Pla de les Arenes. Abans d’urbanitzar-se era travessat per tres camins: el
de Can Petit, el de Santa Magdalena del Puig Barral i el de Matadepera. A la
seva part alta, veu el naixement del torrent Monner.
 |
| Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT |
Les primeres cases les van
construir, a la dècada de 1910, els primers immigrats andalusos en arribar a
Terrassa i ho feren a l’actual carrer de Santa Magdalena, on comença el camí de
l’ermita del mateix nom. Naixia així el primer “barri” terrassenc integrat
exclusivament per immigrats. Cap els anys 20 es va començar a poblar l’altra
banda del que seria l’avinguda de Jaume I. És un sector que va créixer amb la
primera afluència migratòria d’abans i després de la Guerra Civil amb un nivell
de precarietat que barrejava el barraquisme i les cases unifamiliars
d’auto-construcció.
La urbanització va arribar al llit de la riera de les
Arenes i les riuades de l’any 62 van devastar la zona. A finals dels seixanta,
el barri presentava un estat lamentable, sense rigor urbanístic; una manca de
planificació que condemnava la zona a expandir-se sense xarxa de clavegueram,
enllumenat públic o voreres als carrers. La pressió veïnal va fer que als anys
80 es comencés a reordenar el barri amb la urbanització de la Rambla de Francesc
Macià, la plaça Primer de Maig, l’avinguda Béjar i la construcció d’equipaments
públics. El sector nord s’ha convertit, els últims anys, en un important
polígon industrial.
 |
| El barri Sant Pere Nord a tocar a la avda. Jaume I / Fons Ragon-AMAT |
El centre neuràlgic del barri
és la Rambla de Francesc Macià. En
principi, aquest vial estava projectat com a continuació del carrer Maestrat,
un cop travessada la carretera de Matadepera.
 |
| La rambla Francesc Macià en construcció / AMAT |
No va ser fins a l'any 1984 que
es va desviar la seva entrada fins a la plaça de l'Aigua i se li va assignar el
nom de Rambla de Francesc Macià.
 |
| Francesc Macià |
En aquells moments, el veïnat va témer que
aquest vial es transformés en una gran avinguda amb molt de trànsit, que
dividís el barri. Però aquesta funció l'ha acabat assumint l'Avinguda Béjar i
la Rambla de Francesc Macià s'ha transformat en un eix vertebrador on hi ha els
comerços i els principals equipaments del barri.
Curiosament
se li ha donat el nom de Rambla, quan en realitat, aquest vial no ha estat mai
un curs d'aigua, com es pot suposar pel seu nom.
 |
| La rambla de Francesc Macià / AMAT |
El
vial es va inaugurar el 10 setembre de 1989 i es va fer una primera ampliació
el 29 d'abril de 1996. En aquesta rambla trobem el Centre Cívic President Macià
on hi ha la seu del Consell Municipal del districte VI, que agrupa els barris
de Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Les Arenes-La Grípia-Can Montllor, Ègara i Can
Tusell. També és la seu l’Associació de Veïns i dels grups de cultura populars.
A
l’esquerra de Rambla abans del Centre Cívics hi ha la plaça 1 de maig i, passat
el centre, també a l’esquerra, la plaça de la República.
 |
| El carrer de Roig Venrura 1983 / Jaume Valls-AMAT |
La
vida comercial es va fer tant intensa al llarg de la Rambla que, a la dècada
dels anys 90 es va crear l’Associació de Comerciants de la Rambla de Francesc
Macià.
 |
| El carrer Provença/ Joaquim Verdaguer |
El
dia 7 de juny 1998 s’inaugurava l’església parroquial de Sant Pau situada a la
plaça de la Constitució
Fonts consultades:
LOZANO, Ferran, ROMERO,
Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers
de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
CARDELLACH, Teresa; SOLER,
Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de
Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada