Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 12 de maig de 2018

El barri de Sant Pere Nord


Aquest barri està situat al nord de la ciutat, entre les avingudes de Béjar, i del Vallès, el del Periodista Grané, Avinguda de Jaume I i el carrer del Pintor Vancells.
Té una superfície de 0’69 km2.
El barri de Sant Pere Nord 1958 / AMAT
El nom del barri prové per estar situat en terres del poble de Sant Pere i per diferenciar-lo del barri homònim. Sant Pere Nord, abans del seu creixement urbà, havia estat conegut com el Pla de les Arenes. Abans d’urbanitzar-se era travessat per tres camins: el de Can Petit, el de Santa Magdalena del Puig Barral i el de Matadepera. A la seva part alta, veu el naixement del torrent Monner.
Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT
Les primeres cases les van construir, a la dècada de 1910, els primers immigrats andalusos en arribar a Terrassa i ho feren a l’actual carrer de Santa Magdalena, on comença el camí de l’ermita del mateix nom. Naixia així el primer “barri” terrassenc integrat exclusivament per immigrats. Cap els anys 20 es va començar a poblar l’altra banda del que seria l’avinguda de Jaume I. És un sector que va créixer amb la primera afluència migratòria d’abans i després de la Guerra Civil amb un nivell de precarietat que barrejava el barraquisme i les cases unifamiliars d’auto-construcció. 
La urbanització va arribar al llit de la riera de les Arenes i les riuades de l’any 62 van devastar la zona. A finals dels seixanta, el barri presentava un estat lamentable, sense rigor urbanístic; una manca de planificació que condemnava la zona a expandir-se sense xarxa de clavegueram, enllumenat públic o voreres als carrers. La pressió veïnal va fer que als anys 80 es comencés a reordenar el barri amb la urbanització de la Rambla de Francesc Macià, la plaça Primer de Maig, l’avinguda Béjar i la construcció d’equipaments públics. El sector nord s’ha convertit, els últims anys, en un important polígon industrial.
 
El barri Sant Pere Nord a tocar a la avda. Jaume I / Fons Ragon-AMAT
El centre neuràlgic del barri és la Rambla de Francesc Macià. En principi, aquest vial estava projectat com a continuació del carrer Maestrat, un cop travessada la carretera de Matadepera. 
La rambla Francesc Macià en construcció / AMAT
No va ser fins a l'any 1984 que es va desviar la seva entrada fins a la plaça de l'Aigua i se li va assignar el nom de Rambla de Francesc Macià. 
Francesc Macià

En aquells moments, el veïnat va témer que aquest vial es transformés en una gran avinguda amb molt de trànsit, que dividís el barri. Però aquesta funció l'ha acabat assumint l'Avinguda Béjar i la Rambla de Francesc Macià s'ha transformat en un eix vertebrador on hi ha els comerços i els principals equipaments del barri.
Curiosament se li ha donat el nom de Rambla, quan en realitat, aquest vial no ha estat mai un curs d'aigua, com es pot suposar pel seu nom.
La rambla de Francesc Macià / AMAT
El vial es va inaugurar el 10 setembre de 1989 i es va fer una primera ampliació el 29 d'abril de 1996. En aquesta rambla trobem el Centre Cívic President Macià on hi ha la seu del Consell Municipal del districte VI, que agrupa els barris de Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Les Arenes-La Grípia-Can Montllor, Ègara i Can Tusell. També és la seu l’Associació de Veïns i dels grups de cultura populars.

A l’esquerra de Rambla abans del Centre Cívics hi ha la plaça 1 de maig i, passat el centre, també a l’esquerra, la plaça de la República.
El carrer de Roig Venrura 1983 / Jaume Valls-AMAT

La vida comercial es va fer tant intensa al llarg de la Rambla que, a la dècada dels anys 90 es va crear l’Associació de Comerciants de la Rambla de Francesc Macià.
El carrer Provença/ Joaquim Verdaguer
El dia 7 de juny 1998 s’inaugurava l’església parroquial de Sant Pau situada a la plaça de la Constitució


Fonts consultades:
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada