Terrassa és de les poques ciutats de Catalunya
que disposa al centre de la població d’una zona verda de grans dimensions com
és l'espai de Vallparadís, un parc urbà únic a Catalunya per la seva
singularitat ja que es tracta d’un espai natural recuperat, el torrent de
Vallparadís, que travessa de nord a sud
la ciutat, la qual cosa el fa molt accessible.
L'espai és ric en aigües i aquesta abundància es produeix
per la recerca de les aigües subterrànies d'una eixida vers els torrents. És
per això que hi ha tantes fonts naturals que eren llocs de proveïment de
l'antic poble de Sant Pere, per regar les hortes, l'espai d’esbarjo i també,
durant l'edat mitjana, per desenvolupar una novella indústria de molins
fariners Fins i tot s'hi ha apuntat la
presència d'una fornal. Amb la reconversió del torrent en parc la majoria de fonts es van recuperar i
restaurar.
Fent un repàs d'aquestes deus trobem, al torrent Monner;
Font de l’Apotecari: Estava situada a la part
nord de l'avinguda Vint-i-dos de Juliol, dins d'una caseta d’obra i envoltada
de taules per fer-hi pícnic. La font va caure en desús i a finals del Segle XX
es va cobrir aquesta part del torrent i a l’esplanada resultant se l’hi ha
imposat el nom de Pla de la Font
de l’Apotecari en record d’aquella deu tant popular. Però perquè no quedés en l’oblit s’ha més o menys
recuperat,i ara en trobem una que és, podríem dir, de disseny- segons el que
entenguem per aquest concepte-. Està al vell mig d’una zona de jocs, darrera
l’escola Lanaspa. És una petita font de ferro, allargada i prima, amb un broc.
Simple, però diferent de moltes altres
situades en llocs semblants.
 |
| Font de l'Apotecari / AVAPSP |
Fontl Claurell: Aquesta deu va quedar soterrada
l’any 1856 amb el reompliment amb terres dels terrenys quan es va construir la
línea de ferrocarril del Nord, a la curta i a la llarga factor decisiu per al
procés de desenvolupament.
El progrés, com passa sovint, té certs preus per a la
natura, i més si les actuacions es produeixen en un marc urbà. Diuen alguns
vells terrassencs que la Font
del Clausell es resisteix a morir, i que encara raja dins dels col·lectors.
Font del
Tintorer: Està ubicada a la
vessant esquerra i diuen que deu el seu nom als tintorers de la fàbrica
Guardiola que feien els seus àpats a la font.
Era una font que estava al mig d’uns esbarzers. Cap als anys
setanta un veí, Manel Coloma, va remodelar l’espai fent-lo més acollidor amb
l’afegit d’unes taules de pícnic.
Durant dècades aquesta font era la més popular del torrent i
la seva aigua molt reconeguda perquè deien que portava molt ferro. Era constant
el traginar d’obrers amb càntirs portant
bona aigua fresca a les fàbriques dels voltants.
Amb la reconversió a parc, l’espai de la font ha estat
reestructurat.
 |
| Font del Tintorer / Joaquim Verdaguer |
Font del Rossinyol: Situada més avall i al mateix vessant
que la Font del
Tintorer. També ha estat recuperada i reestructurada.
Font de Santa Maria: Ubicada a la paret de tanca sota les
esglésies de Sant Pere. Va ser dissenyada per l’Arquitecte Puig i Cadafalch
l’any 1921. Aquesta deu ha generat diversitat de polèmiques sobre la seva
salubritat, a causa del seu pas per
sota l'antic cementiri de Sant Pere. Actualment està tapada. Antigament aquesta
font estava situada a l’actual cruïlla
del camí que baixa del carrer de la
Rectoria i es coneixia com la font del Single.
Font del Cucut: Situada sota el murs de Cal Salvans en la
petita esplanada que hi ha prop de la gran deu artificial que dóna l’aigua que
alimenta el llac de Vallparadís. Aquesta font actualment està en desús.
Brollador del torrent Monner: Brollador
amb una boca de quasi dos metres d’amplada d’on sorgeix l’aigua a pressió
oferint una gran espectacularitat. Esta
situada sota la passera. Per un canal artificial deixa les aigües a la bassa gran de
Vallparadís, situada a 1.5 km.
proppassat el pont del cementiri Vell. Des d’aquesta bassa es bomben, per
circuit tancat, 300 m3/h parc amunt fins al brollador esmentat.
 |
| El brollador / Joaquim Verdaguer |
Al que era el torrent de Sant Pere o de les Bruixes trobem:
Font del torrent de les Bruixes: Situada sota la paret de contenció de la
plaça del Rector Homs, prop del Pont de Sant Pere. Antigament era coneguda com
la font i el safareig de Cal Datzira en relació al seu propietari que tenia el
seu mas a la plaça de l’església enderrocat a finals dels anys cinquanta per
ampliar la plaça.
 |
| Font de Cal Datzira o del torrent de les Bruixes/ AVAPSP-Joaquim Verdaguer |
Després de la confluència dels torrents Monner i el de les
Bruixes entrem en el Pla del Castell on hi havia;
Font del Sot del Pi o d’Ocellet: Situada a la vessant dreta del torrent
sota l’actual carrer del Castell. En aquest espai hi havia el veïnat del Sot
del Pi. A mitja vessant hi havia la font del Sot del Pi que donava les seves
aigües sobrants al rentador comunitari cobert que hi havia prop del corriol
d’aigua del torrent.
Font del Castell: A
la vessant de sota el castell de
Vallparadís hi havia una font i un
safareig. Després de les excavacions arqueològiques en el fossar de ponent i la
reconversió del torrent en parc, la font va desaparèixer.
Més avall del pont del Passeig la gent gran parla d’una font
a les Hortes dels Frares però no s’ha pogut esbrinar on estava.
Des del pont del
Passeig fins al torrent de la
Font d’en Sagrera
Font del
torrent de les Ànimes: A la confluència del
torrent de Vallparadís amb el de les
Ànimes, sota La Muntanyeta,
trobem la font del torrent de les Ànimes. S'hi accedia per un petit camí que
sortia del carrer Mare de Déu del Pilar.
Font del Ticó: Situada al costat esquerre del llit del
torrent de Vallparadís. Per arribar-hi calia baixar molt dretament per un
corriol entremig d’hortes. Als anys 60-70 del segle XX se la coneixia també amb
el sobrenom de la Font
del Pilar, perquè un dels accessos estava en
aquest carrer del barri del Cementiri Vell.
Aquesta font ha desaparegut amb motiu de la transformació de
tot aquest sector i reconversió en el Parc de Vallparadís. L’aigua ha estat
canalitzada i alimenta la bassa dels peixos. La font portava el nom del
propietari de bona part dels horts que l’envoltaven –Escolastico-. Es veu que aquest era un personatge molt
peculiar de la zona.
Font de l’Arrupit: Sota la carretera de Montcada, davant
les populars cases del Gall, i darrere l’actual llac de Vallparadís hi havia la
font de l’Arrupit, ara desapareguda. La seva aigua, però, alimenta els serveis del llac.
Aquesta font ha desaparegut amb motiu de
la transformació de tot aquest sector en el Parc de Vallparadís.
Font d’en Serracanta: Aquesta font, potser la més espectacular
del parc, està situada al vessant esquerre del Parc del Torrent d’en Sagrera, a
la vertical del carrer d’Albinyana. Font situada dins d'una espaiosa gruta amb
un sostre amb volta de totxo, s’alimenta de la mina de Serracanta situada dins
la cavitat. És una construcció excepcional i de gran bellesa, de planta
quadrada – d’uns vuit metres, amb una volta esfèrica, amb una mena de saleta i
lleixes, amb parets que havien estat decorades. La gruta on hi ha
la font va ser utilitzada com a refugi durant la Guerra Civil.
La font i la mina es van veure afectades pels aiguats del 25
de setembre del 1962, que van provocar la seva pèrdua en l’oblit del veïnat.
Les obres d’urbanització del tram sud del Vallparadís van
permetre la seva redescoberta .
Aprofitant la transformació del torrent en parc es va
adequar la font perquè formés part com a element singular de la zona. La font
s’ha convertit en un nou atractiu arquitectònic i natural del parc. El dia 29
d’abril del 2007 és va inaugurar la urbanització d’aquesta part del parc i la
restauració de la font.
Font situada dins d'una espaiosa gruta amb un sostre amb
volta de totxo. La font s’alimenta de la mina de Serracanta situada dins la
cavitat. És una construcció excepcional i de gran bellesa, de planta quadrada –
d’uns vuit metres, amb una volta esfèrica, amb una mena de saleta i lleixes,
amb parets que havien estat decorades.
 |
| La font d'en Serracanta / Joaquim Verdaguer |
Font del Verdós: Font desapareguda. Se sap que
aquesta font estava sota el col·legi President Salvans.
Font d’en Sagrera: Estava situada un pèl enlairada
del llit del torrent, aproximadament, uns 400 metres més avall de la Font del Verdós. Un corriolet
les unia. Formada per una petita font i
una bassa, molt popular, on es banyava la canalla. Davant mateix passat el
torrent, hi havia el desaparegut camp de
futbol del “Monu”, anomenat així perquè hi jugava l’equip del Monumental. Aquest camp de futbol estava situat molt a
prop d’on avui hi ha els pisos de la Carretera de Rubí, i el viaducte de la variant de
la N-150.
Probablement la desaparició de la font
també va ser resultat dels aiguats del 25 de setembre de 1962.
Fonts Consultades:
Conversa oral amb Josep
Riera Riera, veï de la zona del carrer de la Torre.
OLLER, Joan Manuel.
SUAREZ, Francesc. VERDAGUER, Joaquim. Serveis
d’Aigua a Terrassa. Fundació Mina d’Aigues de Terrassa. 2007
BOIX. Las fuentes de Vallparadís.
Tarrasa Información, 5 oct. 1968, p. 9
SANTIAGO. Les fonts de Vallparadís. Programa de la Festa Major de l’Antic poble de
Sant Pere 1984.
