El terratrèmol de l’any 1428

 Els terratrèmols,  per fortuna, no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts però per fortuna són d’una intensitat baixa o moderada. Les zones de major sismicitat són la Val d’Aran, la Ribagorça, part del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, part del Bergadà, Osona i la Selva.

El primer moviment sísmic documentat va ser el 1373, però el més virulent de la història catalana, també conegut com el terratrèmol de la Candelera, va ser el de 2 de febrer de 1428, d’un ordre de magnitud de 6 a escala Richter.. Prèviament , un any abans, el 1427,  es va produir un terratrèmol que va destruir totalment la vila d’Olot.

Gravat de Santa Maria de Ripoll després del terratràmol

El de 1428 tinguí l’epicentre situat prop de Camprodon. Va afectar a tot Catalunya i el sud de França. Causà més de mil morts i va esfondrar la nau principal, el cimbori i part d’un campanar de Santa Maria de Ripoll, els campanars de la vila d’Arles o del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També la destrucció de la capella de Núria i la pràctica totalitat del poble de Queralbs.

A Barcelona tingué la seva repercussió en l’església de Santa Maria del Mar, on va destruir la rosada del temple, que es va desplomar sobre la multitud i ocasionar una trentena de morts.

Església de Santa Maria Fons Ragon-AMAT

Els efectes del terratrèmol es feren sentir a la vila de Terrassa, principalment a l’església de Santa Maria, segons un document de l’arxiu de Sant Pere, de 5 de maig del 1428 «Havent ocorregut un espantable terratrèmol i de gran durada, els honorables Consellers d’aquesta vila de Terrassa, anaren a l’església del Monestir de Santa Maria i no feren oració a Nostre Déu i Senyor i que ens perdoni i ens llevi per la sua misericòrdia infinita de la plaga del terratrèmol i determinaren anar en professó a Montserrat per implorar sa divina gràcia »

Les esquerdes ocasionades a l’església de Santa Maria preocuparen els vilatans fins al punt d’acordar no celebrar-hi ni oficis ni reunions.

Del “llibre de Consells dels Parroquians de Sant Pere” reproduïm una descripció en la qual es dóna fe del’ estat ruïnós de l’església de Santa Maria, en aquells dies «Fou ajustat consell de parroquians de la sgleya de Sant Pere en lo siminteri de la ditá Sgleya ab solentat i consentiment del dit honorat batle e ell present, en lo qual consell fou proposat per lo honorable mosén Guillem de Muntanyans cavaller domiciliat en la vila de Terraça: que com la Sgleya de Madona Santa Maria de Terraça fos en mal disposició é govern, e dirubida en alguns lochs e fos perillós de hoyr lo offici divinal, dins la dita Sgleya, que sia bona cosa e rehonabla que en aço se provehis e que una vegada sia feta instància que la dita Sgleya dia hobrada e adobada en la manera ques pertany e que sens perill hom shi puxa stare que lo ofici entretan se faga en la Sgleya de Mossennyer Sant Pere la qual es assats ffort e tal que sens dupte e perill si pot bon estar e que si los administradors del priorat de Madona Santa Maria no solen dar cap ni consell en aço que los sien cessades les rendes de pagar fins que jàcen ço que deuen e empero dix lo dit mossén Guillemm que sia per major sensació de la parroquia que vajaun alet de part de tota la parroquia a mossén P Regaçol qui ha carrech de la dita administració pregant lo que ell deia dar prestament recapte en aço... tots el parroquians qui eren ajustats lo haren e aprovaren concordament tot ço que per lo dit honorablemossén Guillem era stat dit e proposat e de fet elegiren Nan Fermí Rovira qui aquest era present en treballar en lo dit negoçi per part de tota la parroquia»

Els desperfectes foren adobats tot i que deixaren senyals inequívocs del pas del terratrèmol.

Al llarg de la història s’han produït diferents moviments sísmics, si bé Terrassa no s’ha vist massa perjudicada. Dos d’ells, els registrats els anys 1909 i 1930 van tenir l’epicentre a la nostra ciutat

El 2004 es van registrar més de setanta rèpliques pràcticament imperceptibles.

L’últim terratrèmol detectat a Catalunya va ser el 20 de desembre del 2010 a una escala de 3’6 en la escala Richter, que va tenir el seu epicentre en la població de Caldes de Malavella. Va ocasionar desperfecte de poca importància.

Zones sísmiques de Catalunya / Institut Cartogràfic de Catalunya

Fonts consultades:

MANZANARES, Jordi. Terrassa fue epicentro de sendos terremotos en 1909 y 1930. Diari de Terrassa. 23 setembre 2004.

GORINA, Pau. El terremoto dl año 1428. Tarrasa Información, 30 agost 1958. P. 1

TAPIOLAS, Judit; FIGUERA, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

La caldera de Cal Guardiola

Des de que es va inaugurar el pont de Sant Pere l’any 1625, durant tres segles el viaducte suportà tot un seguit de xacres producte de la seva precària construcció. En un principi, el Consell de la Universitat Forana va prohibir el pas de carretes pel pont. No se sap si aquesta ordre obeïa a que el pont estava acabat de fer i es volia prendre precaucions o que tot just començava la història dels seus mals o xacres.

Durant un segle el pont va complir amb les seves funcions, tot i que el manteniment del mateix va ser nul. El 15 de maig de 1791 es va produir el primer ensurt al esfondrar-se un dels seus tres arcs, procedint-se al seu adobament amb obra de totxo.

El pont de Sant Pere / Fons Ragon-AMAT

Ja en el segle XX, el pont va ser protagonista amb tot un seguit de predestinacions sobre el seu probable enderrocament. El creixement cap el nord de Sant Pere i el pas constant de vehicles pel pont va fer que l’Ajuntament estudiés la solució d’ampliar-lo o enderrocar-lo i fer en el seu lloc un terraplè. Finalment s’acordà conservar-lo. L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, les forces republicanes en la seva retirada van volar varis ponts (els de la carreteres de Martorell i Rellinars). El pont de Sant Pere es va salvar tot i que estava a la llista per fer-lo volar.

A finals del anys cinquanta es va tornar a revifar la polèmica sobre el seu enderroc. Finalment s’aprovà la seva conservació però procedint a la seva ampliació a base de posar uns voladissos.

Després de unes prèvies actuacions es va constatar que el pont no podia aguantar el pes de les bigues. El pont es va salvar i actualment s’alça ufanós com un element important dins del Parc de Vallparadis.

Però el seu enderroc podia haver estat possible per un incident fortuït que es va produir quan va explotar la caldera de Cal Guardiola.

Els Tints Monset i Guardiola estaven situats al carrer de Sant Antoni, d’esquena al torrent de Vallparadís, en el lloc on actualmente hi ha la residencia Geriàtrica de Vallparadís. Era una fàbrica de tints i acabats fundada a mitjans del segle XIX i va arribar ser una de les més grans de la ciutat arribant a comptar amb quatre calderes.

Fàbrica de Cal Guardiola / Fons Ragon-AMAT

El dia 1 de desembre de l’any 1908 de matinada (alguns mitjans diuen que a la 1 i altres a les 3 hores), va explotar la caldera de blanqueig dels Tints Montset i Guardiola. Fou tal la detonació que va despertar el veïnat del centre i de Sant Pere creient-se que es tractava d’n terratrèmol o una bomba.

Deien que es va produir per un descuit de l’encarregat de la inspecció nocturna el que havia provocat l’explosió, També es va atribuir a un defecta de construcción de l’aparell donat que la resistència del mateix era superior a la que podía suportar ( 2 atmòsferes de pressíó.

La carcassa de la caldera a baix el torrent /Fons Ragon-AMAT

La carcassa de la caldera, després de trapassar la taulada i les parets de l’edifici, va anar a parar a una distàcia de 225 metres calculant-se la seva trajectòria el·líptica d’uns 100 metres d’alçada. La caldera de dos metres de llarg i un i mig de diàmetre va impactar en el torrent de Vallparadís, a l’altre banda del pont de Sant Pere, a la vessant del torrent de darrera de l’escola de les monges de Sant Pere, a pocs metres de safareig que els Datzira tenien en el torrent (actual font del Torrent de les Bruixes), provocant un forat de 1 metre de fondària. Sortosament el sinistre no va ocasionar cap desgracia personal, si més no es va carregar un camp de cols i la embolada de 470 quilos de tovalloles i 450 de sedalines que van caure com una pluja pels horts de davant el castell de Vallparadís.

La Font del Torrent de les Bruixes (Cal Datzira) en l'actualitat, prop d'un va caure la caldera/ Joaquim Verdaguer

Quan es va fer de dia el pont de Sant Pere s’omplí de gent encuriosida al saber-se el què havia passat. Tot eren comentaris com que hauria passat si la direcció de la trajectòria hagués estat una altra. impactant sobre cases habitades o si el recorregut hagés estat uns metres més baix impactant amb el pont, el qual hauria estat destruït.

El professor de l’Escola Industrial, Antoni Torrella, junt amb un grup d’alumnes s’aproparen al lloc del succés per prendre notes del fet, com a treball de camp per tal de fer-ne un estudi.

Definitivament i per enèssia vegada el pont de Sant Pere s’hauria salvat del seu enderroc

Fonts consultades:

RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)

Comarca del Vallès. Dia 1 desembre 1908. Pag. 5 i 6

Egara. 5 desembre 1908. Pag. 3