El matí del diumenge de Festa Major té lloc l’acte de celebració de l'Eucaristia en honor dels patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Valentí i Sant Cristòfol. Aquest acte és, lògicament, el més antic i tradicional de la festa.
L’advocació terrassenca a aquests sants ve de temps llunyans:
 |
| Sant Pere |
Sant Pere (segle I), apòstol i primer Papa
A Terrassa, el patrocini d’aquest sant es deu a la parròquia de Sant Pere. La primera notícia documentada de l’advocació del sant en una de les esglésies de Sant Pere l'hem de cercar al segle X, quan s’anomenava Sant Pere d’Ègara. Es desconeix el patronímic en l’època visigòtica. Al segle XII ja trobem la denominació Sant Pere de Terrassa.
Quan l’any 1601 la nova església del Sant Esperit de la vila de Terrassa va aconseguir el traspàs absolut de la parroquialitat de Sant Pere, també adoptà l’advocació de Sant Pere junt amb la del Sant Esperit. L’església de Sant Pere va restar com a església sufragània del Sant Esperit fins al 1851, en que va tornar a recuperar com a parròquia i, és per això que ambdues parròquies continuaren amb el patrocini de Sant Pere.
A l’església de la vila, l’any 1624, es va encarregar una imatge del sant que més tard va presidir el retaule barroc de Joan Monpeó. Després de la guerra civil, amb la restauració de l’altar major de l’església del Sant Esperit, es va tornar a instal·lar una nova imatge de sant Pere, semblant a l’anterior, a la part central de l'absis.
 |
| Sant Valentí |
Sant Valentí (Roma ? – 281), prevere i màrtir cristià
Des de l'any 1601 fins al 1851 l'església de Sant Pere va restar com a església sufragària del Sant Esperit, en què va tornar a recuperar la parroquialitat. Durant aquest temps les esglésies santperenques foren regides per un vicari perpetu, amb funcions de rector, dependent de parròquia de la vila. A principis del segle XVII, el vicari era Joan Arnella el qual procedí a una restauració de les deteriorades esglésies. Durant els treballs de la instal·lació d’un retaule a l’altar major de l’església de Santa Maria, en retirar l’ara, es van trobar les relíquies de Sant Julià, Sant Sever i, sobretot, les de Sant Valentí. Per aquest motiu es van fer processons i festes en el seu honor i la parròquia terrassenca es va fer seva aquesta advocació, tot i que les relíquies van tornar al seu lloc. Anys més tard quan Sant Pere va recuperà la funció parroquial, també van fer patró de la parròquia a sant Valentí, i se li va dedicar un altar en el creuer nord de l’església de Sant Pere.
 |
| Sant Cristòfol |
Sant Cristòfol (segle III), màrtir
Dins el terme de Terrassa i des de l’època medieval trobem l’advocació del sant a l’ermita preromànica de Sant Cristòfol, situada al costat de la masia de Ca n’Anglada. Però la primera notícia documentada dins de la vila de Terrassa data del segle XVII: el dia 11 de maig de 1620 en un consell general de la vila, es fa referència a la petició del Gremi de Sabaters, el qual volia instituir una confraria sota el patrocini de Sant Cristòfol i que una de les capelles de l’església del Sant Esperit fos dedicada a aquests sant. Una altra referència és la de l’any 1627, quan el castlà del castell palau de Terrassa, Honorat de Muntanyans, fundà un benefici sota la invocació de Sant Cristòfol. Quan la Universitat de la vila de Terrassa (Ajuntament) va comprar el castell palau, el benefici de sant Cristòfol passà a ésser propietat d’aquesta Universitat.
Era tradicional que després del solemne Ofici en honor als Sants Patrons, els fidels sortien de l’església en processó, portant les relíquies dels sants. El recorregut es feia pels carrers més cèntrics: plaça Vella, Gavatxons, raval, Unió i Major, per reintegrar-se tot seguit a l’església. Encapçalava la processó; els gegants i els capgrossos, seguia la creu parroquial, l’urna amb les santes relíquies, les autoritats eclesiàstiques i civils acompanyant el penó de la ciutat, tancant la processó, la Banda Municipal. L’any 1966 el recorregut només és feia pel la plaça Vella. L’any següent va deixar de celebrar-se.
 |
| Processó de les Santes Relíquies / Fons Ragon-AMAT |
Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981
DOMÈNECH, Josep M. Construcció i embelliment de la Basílica del Sant Esperit. Editorial Albada S.L. Terrassa 1993.
SÁNCHEZ, Mónica. Los ciudadanos de Terrassa apenas conocen a sus Santos Patrones. Diari de Terrassa. 9 juliol 1997, p. 11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada