Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 26 de juny del 2013

Els Esbarts Vallparadís i Egarenc


L'estiu de 1931, a l' aleshores Centre Social, es creà l'esbart pioner a Terrassa: l’Esbart Dansaire del Social. Aquest primer esbart estigué en funcionament fins l'any 1936 en què va haver d’interrompre les seves activitats per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i l'obligatòria incorporació a files d'alguns dels seus membres.

Els difícils anys de l'anomenada postguerra van propiciar tota mena de dificultats vers la cultura catalana, que van fer impossible engegar novament aquell esbart. Els seus antics membres es van repartir per les diferents societats (totes elles amb el nom castellanitzat) de la Terrassa del moment. Uns van quedar-se al rebatejat Centro Social Católico; altres van aixoplugar-se a la Parròquia de la Sagrada Família; alguns van anar al Coro Vell; uns quants al Centro Parroquial de San Pedro. També hi hagué alguna incorporació a l’esbart de Educación y Descanso. Arreu, però, van dedicar els seus esforços a la conservació i divulgació de la nostra llengua i dels nostres costums i tradicions.

Les arrells del l'Esbart Vallparadís 1951 / proc. Miquel Verdaguer

Al Casal de Sant Pere, l’any 1950 es creà una secció de sardanes dirigida pel mestre Jesús Esteve amb l' aprovació de la Junta Directiva.  La formació de la Colla Contraput no va ser ben acollida pel vicari Mn. Joan Rovira que veia “diabòlic” el fet d’estar barrejats i donar-se les mans nois i noies.
Presentació de l'Esbart Vallparadís / proc. Miquel Verdaguer


L’any 1951, tot celebrant la seva Festa Major, el santperencs varen voler revifar el casament vuitcentista. L’acte fou organitzat per la Comissió de Festes del carrer per homenatjar als avis en la persones dels d’edat més avançada; Francesc Perarnau i Antònia Capdevila. En les comparses van participar-hi tot el veïnat, l’elenc de teatre del Casal de Sant Pere i per ballar les danses populars, es va convidar a participar-hi a la colla sardanista Contrapunt ajudada amb la incorporació de membres de l’esbart d’Eduación y Descanso, més avesat en els ballets populars catalans. Aquesta actuació seria l’embrió de la creació de la secció folklòrica del Casal de Sant Pere, dirigida per Pere Fainé i, que adoptaria el nom d' Esbart Vallparadís.

Després d’unes prèvies actuacions l’Esbart Vallparadís feu la seva presentació oficial l’estiu del 1953, al bell mig del camp de bàsquet del Casal. A poc a poc la colla es va anar consolidant amb actuacions a la Festa Major de Terrassa i arreu de Catalunya.

Esbart Vallparadís 1957 / Proc. Felipe Elosegui

L’any 1958 l'’Esbart Vallparadís era una secció floreixent i dinàmica, però les normes que regien en el Centre Parroquial de Sant Pere no encaixaven amb la marera de fer de la majoria dels seus components dansaires, ja que aquests no complien amb el precepte dominical. Arribà un dia que la paciència eclesiàstica esclatà amenaçant de donar de baixa a qui no complís aquestes obligacions.

L’Esbart Vallparadís, ateses les desavinences amb la junta del Casal de Sant Pere, es desvinculà d’aquesta entitat i s’aixoplugà al Centre Social Catòlic. La marxa de la secció folklòrica es feu notar, sobretot per la manca de l’element femení dins els afers del Casal.

Després de vint-i-dos anys d’absència retornà la dansa folklòrica al Social.

La junta del Social els acollí després d’una entesa amistosa entre ambdues entitats en la qual els santperencs, però, condicionen que no seguissin amb el nom d’Esbart Vallparadís, i que no s’utilitzés ni el vestuari ni cap material d’utillatge que tenien fins aleshores.

La qüestió del vestuari va ser problemàtica ja que no es disposava de diners per la seva adquisició. Per sortir de pas van adquirir a bon preu el vestuari de la desapareguda colla sardanista Xerinola del Casal de Sant Pere. Per tant s’estrenaren amb una indumentària sardanista; els nois, camisa blanca, pantalons grisos, faixa vermella i espardenyes de pagès; les noies, vestit blanc amb els enagos corresponents, un cinturó ample de color vermell, mitges de color carn  i espardenyes de pagès. Més endavant assabentats que l’Esbart de Rubí renovava el seu vestuari, aconseguiren a bon preu tota una partida que ells ja no feien servir.

El 26 de gener de 1958 es fundava l’Esbart Dansaire del Centre Social Catòlic. La seva presentació va ser per la Festa Major d’aquell any a la pista del Social, tot i que la pluja va fer la guitza a la majoria d’actes programats, la ballada de presentació va ser remarcable i a molts antics socis remembraren amb aquesta actuació temps enyorats de l’antic esbart dels anys trenta.

Recuperació del Ball de plaça / AMAT
Per la Festa Major del 1959 es va promoure, per iniciativa del secretari de l’alcaldia, Miquel Palomares, la recuperació del “Ball de Plaça” ballat per l’esbart. Des de llavors, ininterrompudament es balla aquesta dansa  en sortir d’ofici davant les autoritats i els terrassencs  que s’apleguen a la plaça Vella.

Des d’aquell llunyà 1958 portem ja una bona colla d’anys dedicats a l’acompliment dels objectius assenyalats en l'Art. 1 del Reglament d'Ordre Intern: «La conservació, promoció i divulgació de la dansa popular i tradicional dels anomenats Països Catalans (Catalunya, València, Balears), manifestant, alhora, l'amor pels nostres costums i tradicions i el respecte pels costums i tradicions dels altres.»

De la llarga família de membres acumulada durant aquests anys, en aquest moment n’hi ha 169 en actiu (2008).
L'Esbart Egarenc a  Momtserrat / Pere Fainé

El repertori de danses comprèn coreografies originals de danses populars i tradicionals de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l'Alguer. Tanmateix, també comprèn creacions i recreacions coreogràfiques i musicals contemporànies, algunes d’elles creades, per coreògrafs del nostre país,  expressament per a l’Esbart. Darrerament cal assenyalar el muntatge de l'espectacle anomenat “Trama”.

L'acurat vestuari de cada dansa, confeccionat per la majordomia de l’esbart, dóna relleu i vistositat a les actuacions, on tots els detalls són presentats amb la màxima dignitat artística.

Aquestes actuacions, l'Esbart Egarenc les ha portat, a més a més d’arreu de Catalunya, a diversos indrets del País Valencià i de la resta de l'Estat Espanyol. De l’estranger ha visitat Andorra, Bèlgica, Bulgària, França, Itàlia, Iugoslàvia, Mèxic, l'actual República Txeca i l'antiga Txecoslovàquia.

L'Esbart Egarenc 2006 / Joaquim Verdaguer


L’any 1969 l’Esbart Egarenc formà el Grup Infantil. Aquest grup ha estat i ès la pedrera natural de l’esbart. Acabat el cicle els dansaires de l'últim curs, amb una edat de 12 anys, deixen el Grup Infantil i passen al Grup Juvenil.



Fonts consultades
Web de l’Esbart Egarenc de Terrassa
VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003
VERDAGUER, Joaquim. 50 anys en dansa. Esbart Egarenc. Esbart Egarenc. Terrassa 2008.
CASALS, Teresa; GARRICH, Josep; VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas. 1930-1990. Casal de Sant Pere. Terrassa 1993.
 

1 comentari:

  1. Joaquim, per molts anys puguis seguir revivint la història de Terrassa!

    Gràcies!!!

    Natàlia Trullàs i Ubach

    ResponElimina