Les revetlles de Sant Joan i Sant Pere a Terrassa

La celebració de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere i el costum d’encendre fogueres, ve de molt antic. Era un costum de veneració al foc dels pobles de la riba del Mediterrani en èpoques llunyanes. Es celebra el solstici d’estiu i, a diferència del solstici d’hivern que l’església va transformar amb un caire religiós tot celebrant el Nadal, el d’estiu és una festa que es conserva  profana i popular, dedicada a la natura i d’aire lliure. El cristianisme volgué adaptar la festa al seu santoral, però no ho va aconseguir, si més no, va posar el dia següent del solstici com la festa de celebració del naixement de Sant Joan Baptista.

A la nit de Sant Joan, el protagonista és el foc: El veïns i, principalment la quitxalla, passaven per les cases a recollir fustes, mobles vells i altres estris que amuntegaven al mig del carrer o de la plaça fins a formar una pira, que quan es feia fosc s’encenia davant l’exultació de la canalla. La crema anava acompanyada de la corresponent pirotècnia: les bombetes, els trons, les espantavelles, els mistos garibaldis o les pedres fogueres i algun coet.

La celebració de la Revetlla va acompanyada de la degustació de les típiques coques de Sant Joan: de llardons, de pinyons, de crema, de nata, amb vi dolç o cava.

Cada any l’alcaldia editava un band demanant precaució o prohibint algunes celebracions. Un exemple es un band publicat el 25 de juny de 1875 en que es «prohibia la venda o disparar armes o petards: Els infractors serien arrestats i jutjats militarment: si foren menors d’edat, patirien la mateixa pena els pares».

L’any 1906 es va publicar per mitjà d’un band, la normativa d’ús de petards i la seva venda:

«Don Juan Vallhonrat, alcalde constitucional de esta Ciudad.

Hago saber: Que para evitar accidentes desgraciados, molestias y sustos que suelen ocasionar los llamados petardos y cohetes que se arrojan y explotan en la vía pública, especialmente por la noche, he ordenado la prohibición de tan lamentable cuanto funesta costumbre, que es impropia de toda población culta.

En su consecuencia prevengo á los contraventores de esta orden, que serán castigados con multa de cinco á veinticinco pesetas, sin perjuicio de entregarles al Juzgado en caso procedente, y ordeno á los expendedores de tales explosivos que no se hallen autorizados para la venta de los mismos, se abstengan de venderlos, pues de lo contrario se les exigirá la responsabilidad que determina la Real orden de 7 de octubre de 1886.

Pregonado. Tarrasa 20 de junio de 1906»

Cremar una foguera o fer focs d’artifici van quedar regulats per les Ordenances Municipals de l’any 1917, on s’especifica en el capítol 1, article 19 «No se consentirá hacer fogatas en la vía pública,  y solo por excepción se tolerará, las acostumbradas hogueras durante las verbenas de San Juan y de San Pedro, en calles y plazas adoquinadas y previo permiso del respectivo alcalde de barrio: pero sin que sea lícito arrojar o quemar petardos ni cohetes de ninguna clase, ni saltar el fuego o entretenerse de cualquiera otro modo que pueda envolver peligro para los transeuntes, o para los que en la diversión tomen parte»

A mesura que s’anaven empedrant i, sobretot,s asfaltant el carrers, els permisos anaven minvat. En algun lloc es concedia permís si prèviament si abocava una capa de sorra o grava. Finalment les fogueres han quedat restringides en alguns descampats de barri.

Un dels costums terrassencs era pujar a Vista Alegre per contemplar l’espectacle de la ciutat en flames amb el cel rogent, com si es tractés de la Roma de Neró cremant-se

Els cinc focs de Sant Pere / Joaquim Creus

Des de feia anys, per Sant Joan, al llarg del carrer Major de Sant Pere s’instal·laven 5 fogates. Quan es va empedrar la plaça i el carrer, van deixar-se de fer. Només a la placeta de la Creu, entre la carretera i el pas a nivell va quedar un espai sense asfaltar on encara es va encendre alguna foguera més.

En els anys 80 dins la festa major del barri de l’Antic Poble de Sant Pere es va instaurar la tradició dels «Cinc focs», en remembrança d’aquelles antigues fogates de Sant Joan i també en record de les cinc parròquies que formaven el terme del poble de Sant Pere. A la plaça del Comú, el dissabte al vespre s’encenen cinc focs on es pot torrar el pa i proveir-se després del corresponent embotit, oli, sal i alguna cosa per beure, tot això amenitzat amb música i ball.

El cicle de Sant Joan comença la vigília del dia de Sant Joan (23 de juny) i acaba el dia de Sant Pere (29 de juny). La vigília de Sant Pere reprodueix, amb menys intensitat, algunes de les peculiaritats de la de Sant Joan: es feien algunes fogueres i es deixaven sentir alguns petards. La revetlla de Sant Pere era més de celebracions de balls en entitats, casinos o sales de ball

Falla dels anys 80 / AAVV APSP

Una altra tradició que es celebrava per la revetlla de Sant Pere, era la  Crema de la Falla, a la plaça del Rector Homs, organitzada pel Joves d’Acció Catòlica de Sant Pere. El tema de la falla era el parer desagradable del veïnat en una imatge o símbol com a element crític. Temes com el pont de Sant Pere, el pas nivell, els burots etc. eren els més satiritzats. L'última falla, d'aquesta primera fase es va celebrar l'any 1960.

Per les  festes de l’Antic Poble de Sant Pere de l'any 1980, es va recuperar la crema de les falles durant uns anys.

Enguany (2013) el servei municipal de Via Pública ha autoritzat fins avui un total de 26 sol·licituds per celebrar la revetlla de Sant Joan a la via pública, sota l’organització d’associacions de veïns, entitats culturals i/o comunitats de propietaris.

La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al soltstici d’estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny. S'inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l'encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país. A la nostra ciutat Òmnium Terrassa organitza l’arribada de la Flama del Canigó amb la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, la plaça Vella.

 

Fonts consultades:

Ajuntament de Terrassa. Ordenances municipals de la Ciutat de Terrassa. 1917

RAGON, Baltasar. Sucedió en Tarrassa. Efemèrides Tarrassenses. Impremta N. Flotats. Terrassa, any ?

RAGON, Baltasar. Les fogueres de Sant Joan. El Dia, 23 juny 1930. p. 1

GRAU, Joan. Terregada. La Nit de Sant Joan. .Edicions El Medol. Tarragona, 1991