El carrer de la Font Vella i la seva projectada reforma d’ampliació

 Aquest carrer es configurà al voltant d’un antic camí que menava de la vila medieval de Terrassa cap a les esglésies de Sant Pere. La font passà a ser “vella” quan s’habilità una font nova a l' interior de la vila a principis del segle XIV.

En l’època medieval al portal de la Creu, situat a llevant de la vila, també se l’anomenava portal de la Font.

Hi ha moltes referències documentals sobre aquesta font. Una d’elles datada el 7 de juliol de 1570 ens diu que per motius de malalties contagioses (la pesta) el Consell de la vila va prohibir rentar roba al rentador del carrer Puig Novell i a la font i les basses del de la Font Vella.

Carrer de la Font Vella /Fons Ragon-AMAT

Amb la urbanització del carrer al llarg dels anys les basses i els abeuradors van desaparèixer i la font va tenir diferents ubicacions.

El dia 12 de novembre de 1837, l' industrial terrassenc Josep Roca va oferir-se per  instal·lar una font al carrer de la Font Vella.

A mitjans del segle XIX el veïnat va demanar que es reposés una font al carrer i l’Ajuntament la va instal·lar adossada a la paret lateral de l’ultima casa del carrer quan aquest pren més amplada, al costat del que després va ser  el Centre Social Catòlic. A mitjans del segle XX la font va ser tapiada.

El 10 de maig del 2003 es va inaugurar  la nova font Vella, ubicada en el lloc que ocupava l’antiga. La font es va restituir amb motiu de la celebració dels 125è aniversari de la fundació del Centre Social Catòlic. Aquesta entitat històrica va fer donació de la font a la ciutat. La font és un disseny del prestigiós arquitecte Jan Baca i Pericot. Compta amb una pica i al voltant del broc hi ha la inscripció: “la Font Vella”.

Remodelació de la Font Vella / Joaquim Verdaguer

L’eixamplament del carrer, a partir de l’actual Centre Cultural El Social, es degué a l’existència en aquell espai de l’antic torrent del Salt i de la pròpia font Vella, ensotalada en el torrent, i a la nova urbanització del sector a partir del segle XVII, amb l’enderroc dels portal de la Font Vella o de l’Aymerich que hi havia en aquest indret. El carrer que anava des del Social fins al convent dels franciscans era el carrer de Sant Francesc. Aquest sant era el d’Assís, diferenciat de sant Francesc de Paula que donava nom al carrer de Sant Francesc actual. Durant la Guerra Civil el carrer de la Font Vella va rebre el nom del
                                                                                       carrer de Joaquim Maurin.

El llarg del carrer està atapeït  d’edificis singulars: Casa del Baró de Corbera, Casa Museu Alegre de Sagrera, Casa Monset, Casa Baltasar Gorina, Gran casino, Casa Soler i Palet, Centre Cultural El Social, Casa Blanxart, Casa Ramon Argemí.

L’any 1953 mentre es feien unes obres al pati de la llar i taller de la família Eudald Aymerich, va tenir lloc la descoberta casual d’un conjunt de sepultures de tègules d’època romana.

Projecte d'ampliació de la Font Vella / AHCT

Als anys 70 es va voler ampliar el carrer i convertir-lo en un vial d’amplada semblant al carrer Major per afavorir el trànsit rodat. L’oposició dels veïns fou decisiva per frenar aquella iniciativa.

Ja en altres temps es parlava de l’ampliació del carrer de la Font Vella. S’intuïa el futur creixement de la ciutat i per tant es tenia en compte, dins de diferents plans d’ordenació, un eix central per unir la Rambla amb la nova urbanització de l’avinguda de Jacquard.

En un principi s’apuntava una ampliació de 10 metres. Després de la Guerra Civil la petició d’amplada arribava als 25 metres, però no és fins a la dècada dels anys cinquanta que es prenia seriosament la modificació amb la proposta de l’arquitecte Baldrich de fer-ho d’una amplada de 30 metres.

Projecte de la Font Vella /AHCT

L’increment del volum circulatori, el fet que tots els serveis estiguessin supeditats al centre i que les grans avingudes estaven en fase de projecte, va fer que en el Pla d’Ordenació de principis dels anys seixanta s’aprovessin les reformes de la Font Vella.

La particularitat que presentava el carrer va fer concebre diferents aportacions i modificacions, algunes d’elles molt agosarades com la de transformar la Font Vella, arran de l’eixamplament, en una zona de vianants i construint en el subsòl, mitjançant un túnel, una via circulatòria per al  trànsit que aniria del passeig fins al Portal de Sant Roc.

La idea es va anar diluint amb el temps fins que l’any 1969 amb motiu de les actuacions puntuals a realitzar del Pla General d’Ordenació aprovat el 1964 es tornà a veure la necessitat de l’eix transversal i la conseqüent ampliació de la Font Vella.

Aquesta vegada sembla que el projecte anava seriosament endavant.

La proposta acceptada era d’ampliar-la a 25 metres des del Centre Social Catòlic fins a la plaça Vella enderrocant totes les cases entre l’església i el carrer de la Font Vella deixant el lateral de la Basílica a la vista. També preveia  la construcció d’un edifici comercial per compensar les expropiacions que afectaven el comerç.

Ampliació de la Font Vella / AHCT

S’endegà un pla d’actuació per solucionar la problemàtica plantejada entre veïns, amb les seves impugnacions i l’Ajuntament. El Sr. Manuel Tobella va ésser anomenat mitjancer entre ambdues parts i, després de laborioses i conflictives gestions es va anar avançant amb la compra, per part de l’Ajuntament, de diversos edificis afectats per la reforma, però el projecte no es portava a terme per problemes derivats pels veïns i la situació burocràtica del projecte, que refusava la seva aprovació definitiva fins al punt de sortir una resolució del Govern Central que denegava l’execució del projecte. Aquesta decisió deixà la proposta en un confús pla d’actuació sobre el problema jurídic que es plantejava.

L’ordenació de diferents vies a redós del centre que donà fluïdesa al trànsit, així com la tendència de conservació dels centres històrics han deixat aquest projecte com irrealitzable i innecessari, ja que, si més no, la Font Vella s’ha transformat en zona de vianants.

L'actual font Vella / Rafael Aróztegui

FONS CONSULTADES

Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Exp. Obres Públiques 10/1956-72

SABRIÀ, Salvador. Revista Al Vent

Elisenda. La necrópolis Romana del carrer de la Font Vella de Terrassa. Terme. CEHT / AHCT. Núm. 11, nov. 1996.

BOIX, Josep Font Vella. Diario Terrassa, 2 febr. 1980, p. 16

BOIX, Josep. La Font Vella. Diario Terrassa, F.S., 1 jul. 1989, p. 31

RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. p. 46. Impr. Morral Terrassa ?