Els autobusos a Terrassa

A mitjans de la dècada dels anys vint del segle XX en el Consistori es debatia la posada en marxa d’un servei de transport públic. Es volia implantar el sistema per mitjà de tramvies, emmirallant-se amb els tramvies de Barcelona. Però l'orografia  de la ciutat, amb carrers amb pendents, estrets i tortuosos no el feien viable. Per tant es decantaren per la via alternativa; els autobusos.

Autobusos anys 30 / Fons Ragon-AMAT

Per la Festa Major de Terrassa, el dia 2 de juliol del 1927, s’inauguraven les línies d’autobusos. Es tractava d’una novetat.  Per tant, l’esdeveniment va aixecar molta expectació. Dos cotxes-autobús alineats a la plaça Vella, davant de l’església parroquial foren beneïts pel prior, Josep Molera. Després l’alcalde, Josep Ullés i autoritats ocuparen els autobusos per donar una volta pel circuit que s’havia marcat.

Autobus passant pel Passeig / Fons Ragon-AMAT

Eren dos cotxes marca Ford, en què  cabien 14 persones assegudes  en seients laterals i 8 de dretes. El trajecte emprat era de circumval·lació: un autobús feia el recorregut; Estació del Ferrocarrils de Catalunya, Rambla, Rasa, Pantà, Cervantes, Estació del Nord, Mas Adei, Sant Antoni, plaça Dr. Robert, Topete, ctra. Moncada, Sant Francesc, Rutlla, Vall i estació. L’altre autobús el  feia a la inversa. La volta durava mitja hora. L’Ajuntament va donar la concessió del servei a Josep Prats Ferrer.

Les primeres linies / Fons Ragon-Amat

El 5 de maig de 1928 s’inaugurava la línia transversal; des de l’estació dels catalans fins a l’Escola Industrial. En un principi el trajecte preveia  el pas pel carrers Major i  de la Font Vella, però l' estretor d’ambdós carrers no feien factible el pas dels autobusos., Tot i que el carrer Major estava en fase d’eixamplament. El trajecte era: Rambla, Rasa, Teatre, Sant Pau Font Vella, Passeig, Jacquard i Escola Industrial.

L’any 1930 la concessionària del servei passà a l’empresa Autobuses de Tarrassa, gestionada per V. Gibert

Durant la Guerra Civil la gestió dels autobusos anava a càrrec  d’un Control Obrero, en un principi, i per la CNT, després. Vàries vegades  s'hagueren d'interrompre els serveis per falta de gasolina. Durant la postguerra, també per falta de gasolina, els autobusos  foren adaptats per circular amb gasogen o monòxid de carbono. Una modificació en els motors de gasolina permetia moure els autobusos.

En els anys cinquanta continuaven les dues línies; la de circumval·lació i la transversal, La primera s’amplià el pas pel passeig Vint-i.dos  de Juliol i el carrer de Salmeron i, circulant per la carretera  de Montcada fins a la Rambla.

Els autobusos funcionaven amb un conductor i un cobrador.  el cobrador es posava a la porta del darrera per procedir al cobrament i, quan havia pujat tothom, avisava el conductor, mitjançant un cable i una campaneta,  que ja podia arrancar. Els autobusos estaven pintats de color crema-vermell.

El 1958 arran la construcció dels Grups de Sant Llorenç i Montserrat, la línia Transversal que tenia el seu final a l’Escola Industrial, es va prolongar fins als pisos de Sant Llorenç, i es va crear una nova línia que anava fins als de Montserrat.

Estralls de la rierada del 1962 / Carles Duran-AMAT

Cal fer esment que un autobús de la línia del Grups Sant Llorenç, la nit de la rierada del 1962, anant Rambla amunt amb el conductor, el cobrador i un passatger, fou arrossegat  Rambla avall quedant incrustat en una nau industrial de la rambleta del Pare Alegre. Sortosament els ocupants es van salvar en baixar del vehicle abans  que el corrent de l’aigua se l’emportés.

Els nous autobusos de TUTSA 1964 / Fotos Francino-AMAT

L’any 1964 , després d’un concurs-subhasta el servei fou adjudicat a l’empresa TUTSA (Transports Urbans de Tarrasa SA). El 5 de juny del 1965, l’empresa feia la presentació, al portal de Sant Roc, de  18 nous autobusos Pegaso Comet. El color distintiu de la nova concessionària era el verd, amb el sostre blanc, tot i que més endavant recuperà  el color característic dels autobusos terrassencs; el crema-vermell. La nova xarxa de servei es va ampliar a barris com Ca n’Anglada, Can Palet, ctra. de Matadepera. Una de les novetats va ser la supressió del cobrador, Els passatgers compraven fitxes en uns dispensadors que hi havia a cada parada. Aquest sintema no va funcionar a causa de   problemes de manteniment i de vandalisme contra els dispensadors.   Al final era el conductor que feia les tasques de cobrador.

L’any 1968 es va presentar el primer autobús articulat amb capacitat per a 200 persones, tot i que no va tenir l’èxit esperat.

L’any 1989 caducà la concessió a TUTSA i l’Ajuntament va concedir la  concessió a l' empresa Transports Municipals d’Egara (TMESA). La nova empresa seguint el model de l’antiga xarxa va incorporar fins a 13 línies i dues d’especials, que cobrien fins i tot els barris perifèrics  com Can Gonteres, Torre Sana, Can Trias o Can Palet de Vista Alegre. Fins i tot, una línia que arribava a l’Hospital de Terrassa. Actualment, el  servei disposa de totes les innovacions tecnològiques i la freqüència de pas curta i puntual.

TMESA és una empresa mixta amb participació del 80% de CTSA (pertanyent al grup Avanza) i del 20% de participació de l´Ajuntament de Terrassa. En l’any 2010 el parc mòbil  sumava  65 autobusos, amb un plantilla de 170 treballadors i un nombre de 12.045.458 viatgers.

Autobus de TMESA / AMAT

Fonts Consultades:                                                                                                                        

MUÑOZ, Anna; FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella, Terrassa 1986.

BAULIES, Jordi. El Municipi de Terrassa 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977

OLLER, Joan Manel. La primera línea de autobuses. Diari de Terrassa. 17 octubre 1987

El Dia. 6 juliol 1927

Crònica Social, 6 juliol 1927

WEB TMESA

Tarrasa información: 19 setembre 1968

Tarrasa información 22 maig 1973

Tarrasa información 07 febrer de 1977