La riera de Gaià, seguint el seu curs, paral·lela a la carretera de Rellinars, passa
per indrets feréstecs assortits de
diverses fonts. A l’alçada del quilòmetre 7 de la carretera, troba unes deus
ben peculiars: els Caus, els Cauets i els Bullidors, que brollen a dojo durant
uns mesos i deixen de fer-ho durant alguns anys. Aquest indret també es coneix
com el torrent de la
Xuriguera o dels Caus.
Els Caus es troben a una
altitud de 480 m
, al sud de l' hisendat de Can Guitard de la Muntanya.
 |
| Dirigents de la Mina visitàn els Caus/Fons Ragon-AMAT |
La surgència dels Caus ha
estat una atracció constant per als terrassencs, que han pogut gaudir de la
generositat de l’espectacular eixida de l’aigua. El forat per on brolla té forma allargassada
d' 1’5 m. d’amplada per 40 cm
d’alçada.
 |
| El Llac Gran / Fons Ragon-AMAT |
 |
| Ragen el Caus / Fons Ragon-AMAT |
No se sap la procedència
de l’aigua que brolla i quin és el motiu de la seva intermitència. S’han creat
hipòtesis i llegendes que no tenen altre valor que el folklòric, tal com apunta
el geòleg Palet i Barba; la suposada procedència dels Pirineus o la tradició
del pastor que hi trobà la seva escudella o cullera perduda en un estany
d’aquelles altes muntanyes. S’han fet exploracions per esbrinar-ne la
procedència. El màxim recorregut roques endins ha estat de 83 m Al final del primer tram
de la galeria de 8 m
de longitud hi ha un pou de 4 m
de fondària. Aquest pou va ésser desobstruït per membres del Grup d’Espeologia
de Badalona. Posteriorment, el Grup d’Espeleologia Muntanyenc de Terrassa entre
el 1980 i 1981 van topografiar 40
m de recorregut.
 |
| Els Caus / Joaquim Verdaguer |
La hipòtesi o suposició
més racional es refereix a una gran caverna o cavitat que s’omple d’aigua
de la pluja que és absorbida per la superfície del terreny quan les pluges són
abundoses, Aquestes formen un dipòsit o gran llac que en pujar de nivell troben un desguàs o
sortida i en forma de sifó fa brollar
l’aigua a la superfície fins a buidar la cavitat subterrània. Tal com ho
explicava l' ecologista Àngel Arisó, la surgència intermitent era la causa
efecte de buidador produït en pujar les
aigües contingudes en una gran cavitat.
 |
| El Caus. 1996 / Joaquim Verdaguer |
Una de les característiques
de Els Caus és l' hipertermalisme. La temperatura de sortida de l’aigua és
entre quatre i cinc graus superior a les surgències de Rellinars. Fins i tot en
una ocasió es van mesurar en la seva sortida uns dinou
graus .
Durant la primera meitat
del segle XX, quan no hi havia cap altra manera de comunicar-se, era el
vigilant de pantà de la
Xuriguera que baixava a donar la gran notícia: «Els Caus
ragen!». Assabentats els terrassencs,
començava una desfilada d’excursionistes i curiosos fins a la font.
Actualment és tal el trànsit per aquella zona que als pocs minuts se sap la
bonanova a la ciutat.
L’última vegada que van
rajar va ser el juny de 2004. Fa 13 anys, el període més llarg de sequera de la surgència
Fonts consultades:
VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del
terme de Terrassa. Fundació Aigües de Terrassa. 1997
OLLER, Joan Manel. El agua sale de nuevo
por la espectacular fuente de Els Caus. Diari de Terrassa. 6 març 2003. p.
13
Bloc de Camp. Patrimoni geològic i
afloraments d’interés
LAIUS. Quin es l’origen de l’aigua dels Caus?.
El Dia, 10 març 1928, p. 1 i 2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada