El prestigiós pintor uruguaià Joaquín
Torres García va emigrar, el 1891, a Catalunya establint-se primer a Mataró i
després a Barcelona. El 1894 va exposar a les Exposicions Generals de Belles
Arts en la secció estrangera. El 1901 començà a pintar frescos. Va col·laborar
amb Antoni Gaudí en la remodelació de la Catedral de Palma i a la Sagrada
Família de Barcelona. Decorà el pavelló de l’Uruguai a l’Exposició Universal de
Brussel·les el 1910. Aquell mateix any
es va instal·lar, junt amb la seva família, a Terrassa, on va projectar
i decorar la que seria la seva residència Mon Repòs a la carretera de Rellinars
prop de Can Colomer.
 |
| Mon Repòs |
El pintor estava casat amb la
dissenyadora i dibuixant barcelonina, Manolita Piña. Aquesta, junt amb la seva
germana Carolina, s’encarregava de l’administració de
l’Escola Mont d’Or situada a Can Bogunyà, prop del Mon Repòs, on també
ensenyava música. També participà a la Escola de Decoració de Sarrià. El seu
marit donava classes a l’Escola Mont d’Or i a Barcelona.
 |
| La família del Pintor Torres-García |
El 1919, després de vendre’s la casa
presionat pels deutes, va marxar amb tota la família fent de rodamón de l’art
per París, Nova York, Madrid, fins ubicar-se definitivament a Montevideo.
Després de la seva mort, la seva dona Manolita Piña creà el Museu Torres
Garcia i la Fundació Torres Garcia. També fundà el taller Maotina dedicat a
tapissos bordats. Va morir a l’edat de 111 anys.
 |
| Façana del Mon Repòs |
Mon Repòs era un edifici aïllat situat
a 50 m. del km. 2’5 de la carretera de Rellinars. El va fer construir el
pintor, l’any 1914, seguint les seves directrius de disseny. Era una mansió de
planta rectangular, que constava de planta baixa, coberta a dues vessant i
resolt segons un llenguatge clàssic. Completament inspirat en l’art grec,
l’autor de l’edifici concebí la façana principal (a ponent) com un temple,
resolt amb atri de columnes toscanes i arquitrau i frontó llis. Aquest atri
donava l’accés a la casa, que es distribuïa al llar d’un passadís que
desembocava a un pati central, cobert i de doble alçada (sobresortint a
l’exterior a modus de lluerna coberta a quatre vessants), que fou decorat pel
propi pintor amb quatre murals de temes mitològics grecs. A més, deixa a la
vista l’estructura de cavalls de fusta que recolzaven la coberta, sent la
il·luminació d’aquest pati a través de finestrelles, al voltant de la lluerna
amb vidres de colors.
Aquest casa estava catalogada com
edifici d’interès històrico-artístic per l’Ajuntament de Terrassa
 |
| Els frecs de Torres García |
 |
| Els frecs preservats per la Caixa de Terrassa |
Al marxar el pintor, la casa quedà
deshabitada durant anys. La Caixa de Terrassa adquirí, el 1993, els frescs que
Torres García havia pintat al seu interior, arrancant-los per tal preservar-los
dins el nou edifici de la Caixa, a la Rambla d’Ègara.
 |
| Obres de rehabilitació del Mon Repòs |
Per aquesta època, la masia
deshabitada i en estat ruïnós fou adquirida
per un nou propietari que realitzà obres de rehabilitació. L’Ajuntament
concedí, el 2004, una llicència per la seva rehabilitació. L’any 2007 es va
esfondrar “accidentalment” degut a aquestes obres, quedant en peu la façana
principal on encara es conservava pintures de Torres García. Al tractar-se d’un
edifici catalogat, l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat de Catalunya
aprovaren, poc després un pla especial que obligava al promotor a “la
reconstrucció i recuperació de la volumetria de l’edifici i millora de
l’entorn”.
Fonts
consultades:
SUREDA,
Joan. Torres García. La fascinació del
clàssic. Caixa de Terrassa. 1993.
Gerència
d’Urbanísme. Catàleg d’Edificis d’interés històric-artístic. Ajuntamenr
de Terrassa. 1981
RIFÂ,
Santi. L’Etapa Terrassenca del pintor Torres García 1913-1919. Al Vent, núm. 91, oct. 1986, p. 19-20
OLLER,
Joan Manel. Los frescos de Torres García se arrancan de Mon Repós. Diario
Terrassa, 8 oct. 1993, p. 3
PERALTA,
Miquel. Joaquim Torres García: la seva estada a Terrassa. Diario
Terrassa. F.S., Suplement especial del dia del llibre. 23 abril 1986, p.
7
VIVES,
Eduard. Joaquín Torres-García, entre Mont d’Or i Mon Repòs /1912-1918). Revista
TERME. núm. 11 nov. 1996
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada