El mas de l’Obac o Casa Nova de l’Obac

Al km 10 de la carretera de Terrassa a Rellinars, hi ha un camí que a pocs metres porta a la Masia de l’Obac situada a la serralada del mateix nom. La casa Nova de l’Obac i la capella de Sant Antoni de Pàdua adossada a la casa tenen un fet peculiar: mentre que la masia està al terme de Terrassa, la capella i les altres edificacions del contorn; L’Obac Vell, la capella antiga i la Casa de la Pastora pertanyen al terme de Vacarisses. Així ho assenyala la pedra fita termal que hi ha al camí de la Casa de la Pastora.

La Casa d'Obac a principis del segle XX

La Casa de l'Obac. 1985/ Rafael Aróztegui

L’origen del mas antic (l’Obac Vell) l’hem de buscar al segle XI quan es va construir el mas al voltant d’una torre de guaita més antiga, probablement de l’època visigòtica o alt medieval, com ho de mostren els carreus d’opus spicatum de les seves parets. 

Les parets de la torre amb els carreus d'Opus espicatum / Rafael Aróztegui

El seu màxim desenvolupament econòmic va tenir lloc al segle XVIII amb la seva ampliació i consolidació com a centre productor vitivinícola, la fàbrica de vidre a la  Casa de la Pastora i el pou de glaç. Aquesta prosperitat portarien a Jaume Ubach a portar a terme, l’any 1786, la construcció d’un nou casal.

Entrat el segle XIX començà la decadència del mas. Durant la guerra napoleònica saquejaren i cremaren l’Obac vell i la capella, en represàlia per haver hostatjat i acollit dies abans una reunió de l’alt comandament de les forces catalanes.

L'Obac Vell, 1985. Rafael Aróztegui

A la Casa Nova, la família Ubach s'hi van establir l'any 1812. És un casal d’estil neoclàssic italianitzat de planta rectangular i teulada a quatre aigües. Consta de quatre plantes, amb l'accés principal a nivell de primer pis, al qual s'hi arriba per mitjà d'una rampa empedrada. La façana està decorada amb plafons esgrafiats.

Un aplec a l'Obac / Fons Ragon/Arxiu Municipal

A mitjans de segle esclataren les guerres carlines que tingueren una de les seves bases a les serralades de Sant Llorenç. Això portà als Ubach a traslladar la seva residència a Terrassa, deixant els masovers a la casa de l’Obac Vell. Joan Martí Roca natural de Mura, també conegut com Joan bonic, era el masover que es quedà a càrrec del mas, junt amb ell hi vivia la seva esposa  Francesca Puig i Llovet, juntament amb quatre fills, un d’ells nou nat aquell mateix any de 1835. En una de les seves partides els carlins s’acostaren al mas i raptaren al masover, demanant vint-i-cinc unces per al seu alliberament. La seva muller, després de molts esforços, només en pogué reunir dotze, però tot i així anà a rescatar personalment el seu marit, cosa que aconseguí sota la promesa de portar les tretze unces restants als segrestadors en el termini de 8 dies. En consultar la qüestió amb el propietari de mas, Joan Ubach Barata els aconsellà que abandonessin el mas, cosa que feren de nit  per tal de no ser vistos. Els masovers s’instal·laren a una casa de la Creu Gran de Terrassa. Això motivaria la venjança dels carlins que saquejaren i cremaren l’Obac vell que quedaria definitivament destruït. També calaren foc a la Casa Nova, encara que no aconseguiren destruir l’edifici, gràcies a la incombustibilitat de les voltes. Joan Ubach  va poder presenciar l’incendi des de Terrassa. 

Però el fet més luctuós per l’industria vitivinícola es produí l’any 1880 quan aparegué la plaga fil·loxera que acabava amb totes les vinyes del Principat. Fou el propietari del mas, Antoni Ubach i Soler que juntament amb altres terrassencs viatjaren a França per estudiar la replantació de les vinyes amb ceps americans. Tot i els intens emprats que donaren bons resultats amb la fundació a Terrassa de l’Estació Ampelogràfica Catalana, Antoni Ubach desistí de continuar la producció de vi. Quan va morir el 1902 la casa l’heretà la seva neboda Montserrat Ubach Morgades. A la seva mort se’n va fer càrrec el seu fill Josep Maria Faura Ubach, notari de Barcelona

La Guerra Civil també deixà petjada amb el robatori de documents i l’incendi del retaule italià de la capella de Sant Antoni.

La Casa de la Pastora

Quan la Diputació de Barcelona creà el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, va adquirir el mas que va rehabilitar, en una primera fase, en base a un conveni de col·laboració signat per aquesta corporació amb l'INEM i l'Ajuntament de Terrassa per desenvolupar-hi una Escola Taller entre els anys 1991 i 1993. La darrera adequació va ser feta per la mateixa Diputació de Barcelona. El casal inaugurat el 1996,  disposa d'espais i equipaments per al desenvolupament de programes culturals, de lleure, de formació i d'educació ambiental. També ofereix espais i serveis per a seminaris, reunions de treball, celebracions, exposicions d'art i altres actes per a grups i entitats. El visitant hi pot trobar informació diversa sobre el massís i s'hi poden adquirir publicacions i material pedagògic divers.

L'era de l'Obac. 1985 / Rafael Aróztegui

L'era de l'Obac. 2016

Tot l’espai exterior es va rehabilitar: la Casa de la Pastora, antiga fàbrica de vidre, es transformà en un restaurant. L’Obac Vell es va desembrossar deixant la casa i les ruïnes per ser visitades. S’ha conservat l’ermita vella i s’han fet possible la visita al pou del glaç del camí de la Portella després d’acondicionar-lo amb reixes protectores i, per últim, la restauració de la Torrota de l’Obac

Fonts consultades:

FAURA UBACH, Josep. Nota històric de l’Ubach. Butlletí de l’Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Maig-juny 1924

FERRANDO, Antoni. Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Unió Excursionista de Sabadell. 1983