S’ha d’enderrocar el Pont de Sant Pere? (3): La Conservació

Les noves vies obertes cap el nord; per llevant el pas de la carretera de Castellar per sobre la línia del tren, i  a ponent, la prolongació de la Rambla cap a les avingudes de Josep Tarradellas i de l'Abat Marcet varen fer possible el positiu oblit d’actuacions sobre el pont de Sant Pere. El pas definitiu per la seva conservació es va produir a finals dels anys setanta arran el despertar de la sensibilitat ciutadana per la conservació dels elements històrico-artístics.

El pont de Sant Pere / AMAT

Amb l’arribada de l’Ajuntament democràtic la Gerència d’Urbanisme va emprendre la confecció d’un catàleg on s’inclogué el Pla especial de protecció del patrimoni terrassenc i entre els elements, adjuntà el pont de Sant Pere.

Aquest catàleg seria definitivament legalitzat quan per part del Parlament de Catalunya aprovà, el dia 30 de setembre de 1993 la Llei del Patrimoni Cultural amb l’objecte de protegir, conservar, investigar, difondre i fomentar el Patrimoni Cultural Català.

Una altra fita per la seva salvaguarda és la inclusió del pont de Sant Pere com element integrant al Pla Especial del futur Parc de Vallparadís aprovat l’any 1989 i que preveia la remodelació del torrent com a parc urbà amb una extensió de 33 hectàrees de superfície. Es va preveure la construcció d’un vial, amb un recorregut perifèric per unir el carrer de Vallparadís amb el Passeig Vint-i-dos de Juliol, tot vorejant la riba ponentina del parc de Vallparadís, que passaria per sota d’un dels arcs de Sant Pere.

El Pont de Sant Pere/ AMAT

Amb tot això, encara a principis dels anys noranta s’encetà la polèmica sobre el probable perill d’esfondrament. Des de que l'alcaldia havia decretat, l’any 1961, la prohibició del trànsit de vehicles, amb el pas del temps aquest entredit havia anat en desús fins arribar a l’oblit, absorbint, el pont de Sant Pere, bona part del trànsit del nord de Sant Pere i, principalment dels residents de Matadepera que volien traslladar-se al centre. Aquest fet s'agreujà quant es procedí el soterrament de la línia del tren i el conseqüent tall del passeig Vint-i-dos de juliol que provocà que el pas de vehicles augmentés considerablement i que la premsa local es fés ressò de les veus que advertien del perill d’esfondrament. El màxim responsable de la Gerència d’Urbanisme, Pere Montaña, manifestà que l’estructura del pont no presentava problemes i que no estava sotmès a grans càrregues ja que el seu ús era peatonal i el tràfic de vehicles sobre el pont era poc freqüent i que el perill d’esfondrament era inexistent. Això es contradeia amb la realitat, ja que el pas de vehicles era constant  fins al punt que, degut el semàfor del carrer de la Creu Gran amb el de Sant Antoni provocava l’aturada d’un seguit de vehicles que feia que a cada moment a sobre el pont hi hagués fins a sis vehicles aturats. A l’entrada del pont hi havia una senyal que marcava la resistència de només tres tones i a això s’hi havia d'afegir les conseqüents vibracions dels cotxes sobre el pont. Un any després, el 1994, la Gerència d’Urbanisme encarregava a la Universitat Politècnica de Catalunya un estudi sobre l’estat del pont per tal de detectar qualsevol xacra en l’estructura.

El pont integrat al Parc de Vallparadís / Montse Saludes-Arxiu Tobella

Aquest mateix any l’Ajuntament, arran la propera obertura del renovat passeig Vint-i-dos de Juliol, es plantejava la reconversió de l’Antic poble de Sant Pere en una illa de vianants amb el tancament del pont de Sant Pere al trànsit i també restringir-lo pel carrer Major de Sant Pere.

A la primavera de l’any 1995 es posa en marxa un projecte de desenvolupament cultural i integració urbana del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere i el seu entorn. És per això que es convoca un concurs d’idees essent la proposta guanyadora la de Riera, Gutiérrez i associats, S.A., Arquitectes; que en el seu plantejament de millora de l’entorn incorporava el pont de Sant Pere com element fonamental del nucli de l’Antic poble de Sant Pere garantint la seva perseverança.

La barana dels "estenadors" / AMAT

Tot i això, la primavera de l'any 1999 el pont rebia un nou absurd amb la col·locació d'unes baranes que no s'adeien amb l'estètica històrica del pont,  donant-li un aspecte insòlit. Per tal de garantir la seguretat dels vianants ja que les seves baranes de pedra no acomplien les normes mínimes exigides per la llei,  adequar-les a una alçada adient i, també com a prevenció dissuassòria de lloc tradicional de suïcidis, l'arquitecte Manuel Ribas i Piera, autor de la remodelació del torrent de les Bruixes, dissenyà una barana amb una estructura metàl·lica amb cables, que l'opinió pública, per mitja de la premsa local, qualificà d’"entrada a un camp de concentració" ,"d'un pont de ferro de la RENFE" o "uns estenedors", demanant a les autoritats la retirada "dels ferros". El debat quedà obert i els tècnics urbanisme proposaren un estudi per readequar el disseny comptant amb l’opinió del veïnat.

El pont nevat / Montse Saludes-AMAT

Si el pont pogués parlar potser en diria: "durant anys he aguantat malifetes, bretolades, desafortunades actuacions i, fins i tot, el pas de milers de cotxes: feu-me només pas de vianants i deixeu-me en pau d'una vegada."

Un pilar passant pel pont / Rafael Aróztegui

El 23 de maig de 2015 la Seu d’Ègara celebrava La Diada del Patrimoni. La colla Minyons de Terrassa es va afegir a la festa passant un pilar caminant per sobre el pont.

Us recomano veure en aquest blog els temes anterior relacionat amb el Pont de Sant Pere:

El Pont de Sant Pere: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2012/10/el-pont-de-sant-pere.html

S'ha d'enderrocar el Pont de Sant Pere. (1): El afers de 1918: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2017/05/sha-denderrocar-el-pont-de-sant-pere.html

S'ha d'enrrerrocar el Pont de Sant Pere. (2). Els Afers de 1958: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2017/11/sha-denderroca-el-pont-de-sant-pere-2.html
Fonts consultades: 

RIERA I ROCA, Josep M. El pont de Sant Pere. Diario Terrassa, 25 agost 1995.

RUEDA, Joan. L’Ajuntament estudia tancar el pont de Sant Pere al tràsit. El 9 Nou, 3 octubre 1994.

MUNTADA I SERRA, Llorenç. El pont de Sant Pere al segle XVI. Diario de Terrassa, 26 maig 1979.

OLLER, Joan Manuel. La demolición del puente de San Pedro. Diario Terrassa F.S. 10 octubre 1992.

PALOS, Santi. El puente de San Pedro podria derrumbarse, según un historiador. Diari Terrassa, 27 nov. 1993.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. núm. 1807, 11 d’octubre 1993, pàg. 6748