Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 de novembre del 2017

S’ha d’enderrocar el Pont de Sant Pere ? (2): Els afers de 1958

Després de l’aprovació, en un tens Ple de l’Ajuntament, de no enderrocar el pont de Sant Pere, l’any 1918. ( vegeu en aquest blog: http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2017/05/sha-denderrocar-el-pont-de-sant-pere.html
a mitjans dels anys cinquanta independentment de les objeccions i al·legacions de l’afer de principis de segle sobre el tema de voler transformar el pont de Sant Pere en un pas de trànsit intens. Al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del dia 13 de gener de 1956 s’aprova l'avantprojecte d’obres d’urbanització i sanejament general de la Ciutat. Entre els diferents projectes hi ha el que afecta al pont de Sant Pere: “Se aprueba el alcaltarillado, aceras y afirmado de la calle Mayor de San Pedro y plaza del Rector Homs y ensanche del puente de San Pedro, consistente en dejar como calzada para coches de turismo todo su altual anchura y estableciendo las aceras en voladizos de amplitut y estilo adecuados con el pressupuesto de 1.009.274’24 ptas.
El pont de Sant Pere / Rafael Aróztegui
Un dels problemes que tenia la ciutat era poder connectar el centre amb els barris del nord ja que la línea del tren de la RENFE dividia la ciutat. Encara no s’havia aprovat el pas elevat de la carretera de Castellar, com tampoc no estava urbanitzada l’avinguda Josep de Tarradellas, per tant el pas més factible era el trànsit per al pas a nivell de la carretera de Matadepera. És per això que era necessari trobar una solució al pas pel pont de Sant Pere: ampliar-lo o enderrocar-lo i fer-ne un de nou.
El pont sense part de les baranes / Fotos Francino-AMAT
De la memòria del projecte aprovat se’n feia ressò el Butlletí de la Cambra de Comerç del setembre de 1959 en un article signat per Miquel Palomares: “La reforma y ensanche de este puente-que tiene 19’30 metros de altura, 57 de longitud y 3’50 de ancho- se iniciará por una inspección de sus muros y consolidando, en cuanto sea preciso, las partes interiores que puedan estar afectadas por el trascurso del tiempo.
La ampliación propiamente dicha tendrá como base de sustentación una losa de hormigón armado; en la reconstrucción de las barandas o antepechos se repondrán elementos ligeros con el fin de aprovechar hasta el máximo la superficie de circulación. La solución plástica definitiva se acordará después de detenidos ensayos “in situ”, dada la importancia que tiene en este caso acordar una solución utilitaria a la estructura existente, consiguiendo al mismo tiempo una unidad armónica.
La anchura total del puente será de 6’80 metros entre muretes o pretiles, siendo el de la calzada de 4 metros y de 1’30 cada una de las aceras. La calzada estarà pavimentada con adoquín granífico y bajo las aceras, de loseta hidràulica, se dispondrán pasos para la instalación de cables y conducciones.
La empresa constructora va a acometer estas obras, que, según el pliego de condiciones, deben quedar terminadas, salvo causas de fuerza mayor, en el plazo de cinco meses a contar de la firma de la escritura susadicha.

Obres d'ampliació del pont / Fotos Francino-AMAT
Mentre s'endegaven les obres de consolidació del pont per tal de procedir a la seva ampliació i es feien les cales per a la instal·lació de les bigues que tenien que suportar els voladissos, s'adonaren que l’estructura interior era buida de construcció i plena de grava,  terra i runes i, per tant es va veure que cap de les bigues que volien posar, aguantaria el pont. Les obres es paralitzaren i les autoritats davant l'imminent problema ordenaren a l’arquitecte municipal que fes un exhaustiu informe sobre l’estat del pont.
“Previa una minuciosa inspección ocular, examinado detenidamente el estado del puente de San Pedro tras asistir al proceso de sondeo y catas efectuadas en sus puntos más importantes de sustentación, el suscrito Arquitecto Municipal informa: El proyecto de reforma tal como estaba planeado, debe, abandonarse”
Les bigues per ampliar el pont / AMAT
Com podem veure l’arquitecte municipal torna a les solucions que es van debatre l’any 1918. Al rebuig en aquell moment d’un terraplè, l’arquitecte ho soluciona amb un nou pont i recupera el projecte, en aquell temps aprovat però no portat a terme, de fer un accés pel carrer del Castell.  
Projecte de nou pont / AMAT
Al Ple de l’Ajuntament de Terrassa del 25 de novembre de 1960, s’aprovà la substitució del pont de Sant Pere, això és, el seu enderroc per un altre de nou.
Una processo Passant pel pont l'any 1961 / AMAT
Altre cop les veus al·legadores de diferents entitats, principalment de la Junta de Museus per la veu del seu secretari Salvador Alavedra alertaren del fet atemptatori sobre un element del patrimoni terrassenc que estètica i arqueològicament s’adeia amb les esglésies de Sant Pere i amb el futur parc de Vallparadís. El projecte fou desestimat pel seu alt cost i definitivament en el Ple del dia 10 de novembre de 1961 es desestimà qualsevol actuació sobre el pont, acordant-se, també, només el pas de vianants i de cotxes fúnebres per sobre del mateix. Durant dos anys, les bigues que tenien que anar sobre el pont romandrien abandonades en un racó de la plaça del Rector Homs com a testimoni del projecte derogat, fins que, finalment, varen anar a parar a la riera de les Arenes per fer de murs provisionals d’emergència arran les inundacions del any 1962.
La nevada del 1962 / AMAT
Fonts consultades:
R. El pont de Sant Pere. El Dia, 21 oct.1930
R. El pont de Sant Pere en perill. El Dia, 13 juny 1931
R. El puente de San Pedro. Tarrasa, 31 juliol 1948
PALOMARES, Miquel. Hacia la nueva Tarrasa. Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa, núm 599, setembre 1959
PALOMARES I TIRADO, Miquel. ¿Desaparecera el viejo puente de Sant Pedro. B.C.O.C.I.T. gener-febrer 1961
Tarrasa Información. Acerca del puente de San Pedro., 3 gener 1961.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada