El vapor "Pepito" Sala / Sala SA

Josep Sala Alsina

Josep Sala i Alsina es va fer càrrec del depauperat negoci del seu pare, Sala Hermanos, i va destinar tots els recursos familiars a la construcció, el 1907, d’un seguit de naus industrials en l’actual avinguda de Jacquard. El complex industria va ser conegut com el Vapor “Pepito” Sala, per diferenciar-lo de Sala i Badrinas. La construcció de la seva primera nau es va encarregar a l’arquitecte Lluís Muncunill. Josep Sala i Alsina va reservar bona part de les naus per habilitat-les pel seu ús. El 10 de desembre de 1910 es va constituir la raó social Sala i Cia, de la qual eren socis Sala, Humet i Marimón.

Josep Sala i Alsina moria a Barcelona el 5 de gener de 1938.

El despatx antic de Sala SA / Carles Duran-AMAT

Durant la Guerra Civil, l’empresa fou col·lectivitzada i controlada per un comitè revolucionari. Tot i així, el bon quefer d’un dels antics majordoms, Eduard Costa i Guilera, i alguns encarregats va fer possible que la família Sala, en el seu retorn després de la guerra, es trobés una maquinària quasi intacta si es compara amb la ruïna i el deteriorament d’altres empreses. 

El Vapor "Pepito" Sala 1925 / AMAT

Desprès de la Guerra Civil es va constituir la raó social Sala i Marimón. Un any després, amb la mort de Frederic Marimón, el 21 de maig de 1941, l’empresa passarà a denominar-se Sala Societat Anònima, de la qual Josep Sala i Galí va esdevenir-ne gerent.

Van ser uns anys difícils. El parc de maquinària era antic i durant els anys quaranta i bona part dels cinquanta, el  bloqueig internacional al règim de Franco no permetia la importació de maquinària nova. La producció de filats es basava en una nau de selfactines, antigues màquines de filar intermitent amb un primitiu procés obsolet i lent.

La secció de les Selfactines / Carles Duran-AMAT

A finals dels anys cinquanta, amb l’obertura de fronteres polítiques i l’alliberació de l’economia, comença el veritable boom de la indústria tèxtil. L’entrada de maquinària estrangera va ser clau per augmentar la producció i la qualitat, per fer competitiva l’oferta.

La gerència de Sala, SA va proveir-se de maquinària italiana. També es va adquirir una continua de filar, màquina revolucionària pel seu estiratge ininterromput que estava desbancant el vell procés d’estiratge de les selfactines.

El nou despatx de l'avinguda de Jacquard / Carles Duran-AMAT

Atesos la competitivitat i l’augment de producció, Sala, SA, com la resta de fàbriques terrassenques, va viure el fenomen de la immigració amb incorporacions massives de personal procedent principalment del sud de la península.

A principis dels anys setanta, l’empresa, a l’igual que les altres indústries terrassenques, havia experimentat un creixement espectacular. Però la renovació de la maquinària havia comportat la contradicció “a més producció menys de mà d’obra”. Del punt més àlgid a què havia arribat l’empresa a principi dels anys seixanta en nombre de treballadors, 300, a la meitat dels anys setanta s’havia reduït a 150.

La nova Filatura / Carles Duran-AMAT

L’octubre de 1973 va esclatar una profunda crisi irreversible que va fer caure empreses terrassenques centenàries. Per tal d’evitar la fallida, Sala, SA es va acollir, l’any 1977, al Pla de Reestructuració. Aquest pla dissenyat per fer front als efectes de la crisi consistia a destruir la maquinària antiga i fer una reducció de personal. El 1978, després d’unes tibants negociacions, s’arribava a un acord entre l’empresa i els treballadors: de 150 treballadors es va passar a 50. Joan Enric Sala i Gaudier, segon fill de Josep Sala i Galí, prengué el timó de l’empresa  com a gerent. La producció es va ressentir, però l’empresa va subsistir com a empresa manufacturera durant 10 anys, fins al 1988, en què Sala, SA tancà definitivament.

L’empresa continuà amb el nom de TERSFIL, SA durant dos anys.

Fonts consultades:       

PREIXENS, Rossend, VERDAGUER, Joaquim, VINTRÖ, Doménec. Centenari de la Fundació de Sala SA. Edició privada. Terrassa 2010

COMES, Rafel. Els Sala (1). Butlletí de Grup Filatèlic i Numismàtic. Gener 2007

COMES, Rafel. Els Sala (2). Butlletí de Grup Filatèlic i Numismàtic. febrer 2007

COMES, Rafel. Els Sala (3). Butlletí de Grup Filatèlic i Numismàtic. Març 2007

SERRA, Manuel. Cròniques de Sala SA. Full mecanoscrits. Inèdits.

Tarrasa Información. Bodas de Oro de una empresa ejemplar. 12 desembre 1960. p. 1