Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 28 d’octubre del 2017

Casa Ubach o Cal Conco

« Al darrera d’un reixat / que esguarda-hi sempre plau / la mirada n’és joiosa: / Can Ubach mig amagat, / una alzina frondosa /i les flors d’En Perernau». Part de la poesia que Francesc Poses va inspirar-se amb ca n’Ubach.

La casa Ubach està situada en un clos dintre d’una illa de cases amb entrada pel Camí Fondo a tocar a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer. No s’ha de confondre amb l’enderrocada Casa Ubach que hi havia a principi del carrer García Humet.
Segons Josep Boix, és una masia del segle XVII. Abans d’anomenar-se Casa Ubach també va ser reconeguda com a “can Rodó” i “can Roure” i “Can Vinyals”.
La Casa Ubach a finals del segle XIX / Joan Ubach-Arxiu Tobella
El malnom del “Conco” venia ja, de la nissaga dels Vinyals que eren una família de rajolers. Joan Vinyals i Rodó, propietari de la masia es va casar amb Joaquima Coll i Torrella i van tenir quatre fills sense massa sort. Un, Francesc, va morir el primer dia, un altre del mateix nom va morir als tres mesos, una altra, Rosa, als sis dies. L’única que va sobreviure va ser la Dolors que al morir el seu pare el 1882 va quedar com a pubilla de la casa. Dolors Vinyals i Coll va ser la mestra de les noies que  el 1915 van brodar el penó de l’Escola Coral. El 1894 es va casar amb Alfons Ubach i Solà, (1862-1932), alcalde de Terrassa el 1904 i 1905 i un personatge amb un llarg historial ciutadà que va passar a viure a la masia. Això va fer que amb el temps el nom de ca l’Ubach desplacés el de cal Vinyals. 
Factura del magatzem Vinyals / proc. Rafel Comes
Al catàleg d’Edificis d’Interès Històrics-artístics de 1981, ens fa la següent descripció de la casa: “Antic mas de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i graner (avui reutilitzat com a part de l’habitatge). Coberta a dues vessants, amb carener paral·lel  a la façana.
Cal Conco. 1925 / AMAT
Façana principal orientada a migdia, de composició ordenada, excepte en la planta baixa, on les obertures i portals trenquen el ritme mantingut en la planta del primer pis (amb balcons de baranes de ferro) i planta superior (amb galeria seriada de finestres amb balustres). L’edifici està rematat per tortugada.
Davant de l’edifici es desenvolupa un pati, que el separen de les edificacions del voltants creant un espai insòlit de tipus rural en el centre de la ciutat.
Posteriorment s’hi han afegit algunes construccions que han provocat la remodelació de la façana, composant-la com a únic element”.
Oficines del Registre Civil
L'octubre del 1911, a l'edifici de cal Conco es va instal·lar les oficines del Registre de la Propietat Urbana, que havien estat al carrer de Sant Pere des de l'any 1861.
Masia de Cal Ubach / Jordi Plana
A principis del segle XXI es va presentar un avant-projecte per convertir l’espai en una plaça enjardinada que, a més a més de l’entrada actual, tingués una altra sortida pel carrer de Sant Isidre.

Fonts consultades
Boix, Josep. La Casa Ubac. Diario de Terrassa 15 setembre 1984, p. 12
Catàleg d’Edificis d’Interès Històric Artístics. Ajuntament de Terrassa. 1981

Arxiu de Rafel Comes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada