Amb el pas del temps les esglésies de Sant Pere s’anaven
depauperant, tot i els intents al segle XV, d’ornamentar-les amb retaules de
prestigiosos pintors barcelonesos. L’any 1610, el terrassenc mossèn Joan
Arnella era anomenat vicari de Sant Pere i, en prendre possessió del càrrec, es
va trobar amb unes paupèrrimes esglésies i una defecció total en la seva
administració i documentació. Durant anys, mossèn Arnella, procurà posar ordre
a l’arxiu parroquial i posar en marxa tasques de rehabilitació començant per
l’església de Santa Maria. Tot i això, el pas del temps continuà el seu
deteriorament fins que a finals del segle XIX es va despertar la sensibilitat
per aquest patrimoni, principalment quan en Josep Puig i Cadafalch es va fer
càrrec de la seva restauració a principis del segle XX.
El conjunt
monumental ha rebut la visita d’importants personalitats foranes, que han
admirat i han contribuït a la difusió d’una de les joies de l’art pre-romànic i
romànic català.
El visitant més important que ha passat per esglésies
santperenques va ser el monarca més poderós del món; Felip II. El
dia 1 de març de 1564, el rei en la seva visita a Terrassa de camí cap a
Montserrat s’atansà a les esglésies de Sant Pere, on va oir missa i després va
sopar amb els canonges de dites esglésies.
El visitant més important que ha passat per esglésies santperenques va ser el monarca més poderós del món; Felip II. El dia 1 de març de 1564, el rei en la seva visita a Terrassa de camí cap a Montserrat s’atansà a les esglésies de Sant Pere, on va oir missa i després va sopar amb els canonges de dites esglésies.
 |
| El rei Felip II |
Les esglésies van quedar en l’oblit fins que
a l’any 1880 el terrassenc Antoni Torrella, va convidar a Romà Arnet, erudit
barceloní i un dels fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions
Científiques, precursora del Centre Excursionista de Catalunya, a visitar
el conjunt de les esglésies de Sant Pere, que tot i el seu mal estat era una de
les joies del romànic català, malgrat ser una de les grans desconegudes pels
excursionistes científics o estudiosos de l’art romànic. Arnet, en la seva
visita, va elaborar un informe que va publicar aquell mateix any, titulat
“Breus notícies sobre las esglésies que existeixen en l’antiga Egara, avuy dia
Sant Pere de Terrassa” i que va publicar en les “Memòries de la Associació
Catalana d’Excursions Científiques”.
Però no va ser fins les intervencions
arqueològiques de Josep Puig i Cadafalch, primer el 1906 i, després el 1918-20,
quan es va divulgar la importància de la Seu d’Ègara.
El 31 d’agost de 1920, de pas per la nostra ciutat, un dels primers a visitar les esglésies després de les intervencions de Puig i Cadafalch fou el Rnd. P. General de l’Orde Benedictina, Chirle Bstatzigen, acompanyat de l’abat de Montserrat, Antoni M. Marcet
Mr. Hannotaux,
exministre de Negocis de França les visitava el 4 d’abril de 1921
En celebrar-se a Terrassa, el 26 de desembre de 1922, l’Aplec dels Cavallers de Sant Jordi, es celebrà una missa a l’església de Santa Maria amb parlaments patriòtics i sardanes.
 |
| Albert Einstein al Institut d'Estudis Catalans abans de visitar les esglésies |
Però potser la visita més peculiar va ser la del físic
Albert Einstein, el 24 de febrer de 1923, dos anys després de rebre el premi
Nobel de física. Convidat per l’Institut d’Estudis Catalans va fer una estada
de cinc dies a la Ciutat Comtal.
La visita a Terrassa va passar molt desapercebuda per les
autoritats terrassenques. No hi ha cap fotografia sobre la seva estada a la seu
egarenca. Només ens deixaren constància els periòdics locals L’Acció, Dia i la
Crònica Social. Einstein també va visitar el Monestir de Poblet i el de Sant
Cugat.
 |
| Visita dels reis Alfons XIII i Visctòria Eugenia / Fons Ragon-AMAT |
El 21 de maig
1924, els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia visiten oficialment Terrassa.
Després de dinar a Ca n’Amat, residència d’Alfons Sala, varen fer un recorregut
per la ciutat, visitant l’Ajuntament, l’església del Sant Esperit, l’Escola
Industrial i, també les esglésies de Sant Pere. Tornarien el 29 de setembre de
1929 aprofitant la seva estada a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal,
els reis Alfons XIII i Victòria Eugènia tornaren a visitar les esglésies.
Aquesta visita era una excusa per poder visitar el comte d’Ègara, Alfons Sala,
que estava greument malalt.
També visitaren
les esglésies el 25 abril de 1925, els assistents al Congrés d’Arquitectura que
se celebrà a Barcelona
Acompanyat per Alfons Sala, el consol d’Anglaterra i el
secretari de l’ambaixada britànica visiten, el 11 de maig 1926, l’Escola
Industrial i les esglésies de Sant Pere
El 19 de Febrer
de 1928 diversos representants de la secció d’Arqueologia del Centre
Excursionista de Catalunya visiten el conjunt monumental.
Dos mesos després, el 17 de novembre era l’infanta
Eulàlia de Borbón acompanyada dels seu sequit qui visità les esglésies.
El 14 de febrer de 1937, en plena guerra, el
bisbe de Canterbury, Willam Cosmo Gordon Lang acompanyat del conegut arqueòleg
Lluís Gudiol, feia una visita a les esglésies de Sant Pere per comprovar “in
situ” l'estat de les pintures de Thomas Becket .
 |
| Visita de personalitat amb motiu del XV Centenari del Bisbat d'Ègara / Fotos Altimira |
L’any 1950 al
celebrar-se el XV centenari de la fundació del Bisbat d’Ègara, les esglésies
van rebre la visita del bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego; l’arquebisbe de
Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro; el bisbe de Segorbe, Ramon Sanahuja;
l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré; i el ministre d’Educació Nacional,
José Ibañez Martín
Fonts Consultades:
MUÑOZ,
Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930.
Arxiu Tobella. Terrassa 1986
RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de
guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972
PEREGRINA, Neus. La memòria de les esglésies de
Sant Pere de Terrassa. 1850-1950
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada