Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 d’octubre del 2017

El Carrer Major de Sant Pere

L'origen del carrer Major l'hem de cercar l'any 1574, quan el Consell de la Universitat forana propicià que la dispersa pagesia i d'altres nouvinguts, bastissin casa pròpia al llarg del Pla de Sant Pere.
El primer pas va ser l'establiment d'una carnisseria i un hostal prop de les esglésies de Sant Pere, situades al sud de la plaça entre el camí de Terrassa a Castellar i el que seria el futur pont de Sant Pere
Presa aquesta avinença es va procedir a les particions del terreny que donarien origen al nucli urbà precedent del futur poble de Sant Pere.
La peça de terra escollida per l'edificació de cases era les del Pla de Sant Pere
que estava dividit pel camí que, passant per davant de les esglésies, anava de Terrassa a Castellar i que més tard serà el carrer Major.
Les terres del Mas Muletes, a la dreta del camí propietat de la viuda Vidal i el seu fill Francesc, varen ser les primeres en urbanitzar. A les terres de ponent que eren propietat de Miquel Prat i la seva esposa Antiga Parull van fer-se tretze parcel·lacions. Hi ha una referència de l'any 1576 que ens indica també l'establiment de unes cases propietat d'Eleonor Vilar situades arran del camí de Castellar que són les actuals a tramuntana de la placeta de la Creu.
SEGLE XVI
( ) any d’establiment

Famílies / finques
Núm.antic
Núm.actual






























CARRER MAJOR DE SANT PERE
Núm.actual
Núm.antic
Família / finques

Actual passeig Vint i dos de juliol



78

Joan Blanc Fornés (1575)
rajoler



96

94

92
76

 

Segismón Carupell (1576)


88
74

Camí de Montserrat



86
72

Actual carrer B. Castellet


Terreny sense edificar


80
64
Pere Joan Torrent (1577)

78
62

76
60
Joan Dalfia (1575)


71
77
74
58

69
75
72
56

67
73
68
54
Bartomeu Brossa (1576)


65
71
66
52

63
69
64
50
Joan Carupell (1576)


61
67
62
48

59
65
60
46
Macià Garrigosa (1576)


57
63
58
44

61
56
42
Miquel del Sol (1576)

Francesc Planes (1576)
55
59
54
40

Pere Vint (1575)
53
57
52
38


51
55
50

Jaume Roca Busquets
(1575)

49
53
48
36

Bernat Prats (1575)
47
51
46





49
44
34
Benet Roca (1574)

45
47
42
32

Guillem Maserer (1575)
43
45
40
30
Pere Planes (1574)

41
43
38



Jaume Martí (1575)
39
41
36
28
Llorenç Jofresa (1574)


39
34
26

Joan Comelles (1575)
37
37
32
24
Pere Girbau (1574)

35
35
30
22

Pere Maseres (1575)
33
33
28
20
Pere Roca (1575)

31
31
26
18

Joan Monrells (1575)
29
29

        camí
a  la capella de Santa Eulàlia

Pere Monrells (1575)
27
27


Actual carrer alcalde Parellada


Joan Canyadell (1575)
25
25
20



23
23


Antoni Mata (1574)

Antoni dal Puig
21
21




Guillem Roca (1575)
19
19
18
16

Bernat Martí Rabassa (1574) Hostaler



16
14

14
12



    



Actual carrer de Josep Rigol






Esglésies de Sant Pere

( ) any d’establiment

Una de les primeres cases que es van edificar al carrer Major, ens havia arribat fins el segle XXI; Cal Santiago. Era una casa unifamiliar de planta baixa i pis. A la façana hi havia dues obertures: el portal , en arc de mig punt, fet de totxo vist. Però a la dècada dels any 10 dels segle XXI, tot i està catalogada  com edifici d’interès històric i davant la desafecció de l’Ajuntament de Terrassa, va ser enderrocada. Es pot dir que era la casa més antiga de Terrassa que es conservava en peu.
Cal Santiago / AGRSP
A mitjans del segle XVII el carrer ja estava consolidat ja que en el cens de l'any 1637 ens dóna el carrer Major amb 23 cases i el terme de la parròquia de Sant Pere amb 44 masies.
El fons, el carrer Major l'any 1885 / Fons Ragon-AMAT
A finals del segle XIX, el carrer Major presentava la seva imatge més anyosa amb els  portals rodons i grans, en la majoria del casos per deixar pas als carros, amb una finestra al costat,  i una altra en el primer i únic pis. Cada casa tenia el seu hort i pou a la part del darrera. De dalt les teulades i per les façanes sobresortien els canalons de desaigua que es van obligar a retirar l'any 1889.
L'Ajuntament en règim de lloguer, estava instal·lat en el primer pis del núm. 57 (actual núm. 63, Casal de Sant Pere); al núm. 22 (on ara hi ha la plaça del Comú hi havia l'escola de nenes) i, al costat, l'any 1886 l'Ajuntament va arrendar la casa núm. 20 a Víctor Pujades per instal·lar-hi el forn de pa del poble. La taverna del veïnat era situada a l'actual núm. 52.
L'any 1890 s'instal·laren al carrer les Monges Carmelites de Gràcia. En un principi, a l'actual casa núm. 68, i van passar al cap de poc temps, a fundar el col·legi on actualment està ubicat.
L’any 1898 s’inaugurava l’edifici del nou Ajuntament, a la cantonada amb el carrer de Sant Marià (de l’Alcalde Parellada).
Parcel·lació del carrer Major 1898 / AHT
Després de l’agregació del poble a la ciutat de Terrassa, davant la duplicitat de noms de carrers a la ciutat de Terrassa i a la barriada de Sant Pere, es procedí al canvi de la nominació de diferents vials. A Terrassa només el carrer d'Égara es va veure afectat, al qual se li va imposar el nom de Roger de Llúria. A Sant Pere, el carrer Major se li afegir «de Sant Pere» per diferenciar-lo del Major de Terrassa; al carrer Sant Marià se li va posar el nom de Parellada; el del Nord es canvià per carretera de Matadepera; el de Sant Llorenç per carrer de la Llibertat; i el de  Montserrat pel de Bonaventura Castellet.
Durant la guerra civil el carrer portà el nom d'Anselmo Lorenzo.

El 1930 es fundà el Casal Popular de Sant Pere
El Carrer Major -1934 / Fons Ragon / AMAT
Durant els anys 40 i 50 del segle XX el carrer va esdevenir el pas obligat per la gent que vivien més enllà de la via del tren, principalment els obrers que es traslladaven a les fàbriques terrassenques. Per aquest motiu el carrer es va convertir en el que ara en diem un Carrefour: Casi cada casa es va convertir en un comerç. Des d’una farmàcia, a una sabateria, tendes de fruites, sastres, bodega, venda de pinso, etc. Així com tallers d’oficis ancestrals; un baster, un boter, una vaqueria o un cabrer. Fins i tot, particulars que posaven a la venda els seus propis productes dels seus horts. Un dels comerços més celebrat era Ca l’Anglada, un petit supermercat on es podia trobar de tot
El carrer Major 1954 / Proc. Miquel Verdaguer
El carrer Major 1962 / Fotos Rodri
Després de la Guerra Civil, l’associació veïnal estava prohibida. Però els veïns del carrer Major de Sant Pere no deixaren, tot i això,  perdre les seves festes i costums. Durant els anys 40 i 50 sorgí la “colla de la Sardina” que tenia cura de l’organització de la festa major, de l’enramada de la processó del Corpus, l’anada col·lectiva a la platja de Castelldefels, el casament Vuitcentista del 1951,... etc.
Un Casament Vuicentista 1951 / Proc. Miquel Verdaguer
No és fins l'any 1959 que es van portar a terme millores al carrer Major. En primer lloc es procedí a una actuació arqueològica portada a terme per la Junta de Museus sota la direcció de Salvador Alavedra, i que va donar com a resultat la troballa de sitges, murs i enterraments, principalment a la plaça del Rector Homs i al carrer de la Rectoria. Després es procedí a instal·lar el clavegueram, i a empedrar el carrer Major i la plaça de l'església.
Empedrat del carrer Major 1959 / Francesc Casajuana-AGRSP
El carrer Major empedrat / AGRSP
L’any 1962, la nit del 24 de desembre va començar a nevar sobre Terrassa. El temporal va ser intens fins la darrera hora de la nit de Nadal. La neu va arribar a una alçada de 70 centímetres. El dia de Sant Esteve, la imatge que oferien els carrers de Sant Pere i, principalment, les esglésies de Sant Pere eren d’autèntica postal. Tothom sortí al carrer per netejar les voreres.  A mitja tarda, les grans màquines que hi havia a la riera de Les Arenes, que treballaven en la canalització i arranjament de les destrosses de les riuades de setembre, van dedicar-se a la neteja dels principals carrers. El carrer Major de Sant Pere va haver d’esperar l’arribada de les màquines  llevaneus des d’Andorra.
La nevada del 1962 /Francesc Casajuana-AGRSPE
L’any 1981 es crea l’Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere que vetllaria per les millores del barri

L’any 2007 es va aconseguir que l’Ajuntament enllosés tot el carrer i que fos només per a vianants.
El carrer Major de Sant Pere. 2014
Fonts consultades
VERDAGUER, Joaquim. Historia del poble de Sant Pere. Inèdit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada