A la plaça popularment coneguda com la
de La Magdalena, perquè era davant la
fàbrica del mateix nom, l’Ajuntament, l’any 1968, li va posar el nom de
Baltasar Ragon. Per la Festa Major d’aquell any, l’alcalde, Miquel Onandia,
descobria una placa dedicada al cronista i, curiosament, en plena època franquista, amb la retolació
en català, «Plaça de Baltasar Ragon».
 |
| Plaça de la Magdalena / AMAT |
 |
| Inauguració de la plaça dedicada a Bartasar Ragon/ Fotos Francino-AMAT |
L’any 1991 es va portar a terme la
remodelació de la plaça amb la substitució del jardí anterior, força
depauperat, per un de circular, envoltat per un mur de formigó que acompanya
l’enjardinament de la part exterior. El cercle queda obert per la part de la
carretera de Martorell, on tres palmeres tanquen el pas a la carretera. Totes
aquestes reformes es van inaugurar el dia 23 de març de 1991, i a la dreta del
mur circular es va col·locar una placa en homenatge al cronista terrassenc amb
el text següent: «Ajuntament de Terrassa / a / Baltasar Ragon i Petit /
cronista / 29-11-1885 / 25-12-1958»
 |
| Homenatge a Baltasar Ragon / Badia Casanova-AMAT |
Baltasar Ragon i Petit va néixer el 27
de novembre de 1885 en el si d’una família humil establerta a Terrassa des
d’antic. Va cursar els primers estudis en diverses escoles i als 14 anys
començava a treballar com a aprenent de pintor, i va exercir diferents oficis
fins que el 1924 va entrar al Banc Comercial de Terrassa, que ja no va deixar
fins a la seva jubilació. El 1911 es va casar amb Rosa Gallifa, amb qui no va
tenir descendència.
De formació autodidàctica, amb vocació
intel·lectual, fou un aficionat al teatre i al món de la cultura en general. Va
escriure poesia i dramatúrgia, i va guanyar alguns premis literaris. També es
va dedicar a la pintura artística, i va presentar la seva obra en exposicions
individuals i col·lectives. Va participar activament en la vida associativa de
Terrassa, i va ostentar diversos càrrecs i una vinculació molt intensa amb
entitats com l’Escola Coral, a la Junta de Museus, el Gremi d’Artistes, el
Centre Excursionista o els Amics de les Arts, on formà part de la primera junta
directiva.
 |
| Baltasar Ragon |
S’inicià en el periodisme, fent
efemèrides per al diari «El Dia», on signava com «R. de la Galera».Va continuar
els seus articles, després de la Guerra Civil, «Tarrasa» i «Tarrasa
Información». Però el que va convertir Ragon en un dels principals noms propis
de la vida cultural terrassenca fou la seva dedicació a la història local.
Sense pretensions d’esdevenir un historiador acadèmic a causa de la seva manca
d’estudis, però amb una extraordinària capacitat de treball i una saviesa
innata en el tractament dels temes, Baltasar Ragon va publicar una vintena de
llibres sobre diferents aspectes de la història de Terrassa, especialment del
segle XIX i primeres dècades del XX, i va deixar també centenars d’articles en
diaris, revistes i butlletins, i una gran quantitat d’obra no impresa.
La seva obra és un recull puntual de
fets que va anar sistematitzant en formes diverses. En els anys trenta va
iniciar la tradició de publicar anuaris històrics, on es recopilaven els
esdeveniments notables de l’any.
Han estat publicats des de l’any 1931
al 1939, i resten inèdits des d’aquella data fins al 1950. El seu llibre Tres anys difícils de Guerra Civil es va
esgotar ràpidament, com a mostra de l'interès dels terrassencs per aquest tema.
Altres obres seves són: Terrassencs del
mil vuit-cents. El catalanisme a Terrassa, El arte y los artistas en Tarrassa,
etc.
Es va fer especialment popular amb la
recopilació de les “efemèrides” o reculls anuals de dades de la ciutat, que va
començar el 1919 i continuà ininterrompudament fins a la seva mort.
La seva tasca d’investigació i
divulgació es manifestà també amb la realització de nombroses conferències i
amb la dedicació a la conservació i millora dels arxius locals.
Va rebre homenatges ciutadans pel seu
treball constant i desinteressat en pro de la ciutat, així com alguns càrrecs
honorífics: Conservador de la Secció Històrica de l’Arxiu Municipal (1944),
Cronista Honorari de la ciutat (1953), i Arxiver de la Junta de Museus (1955).
Continuà treballant en l’estudi i la divulgació de la història local fins
pràcticament el moment de la seva mort, esdevinguda després d’una llarga
malaltia, el 25 de desembre de 1958.
En el seu testament, Baltasar
Ragon va preveure la donació de tots els seus fons documentals i
fotogràfics sobre la ciutat de Terrassa i la seva història al Patronat de la
Fundació Soler i Palet. La donació es va formalitzar el març de 1959 i va
suposar la incorporació al patrimoni documental terrassenc de col·leccions
senceres de capçaleres de la premsa local, 1.500 fotografies d’interès
històric, llibres i publicacions ben diverses, a més de les obres
completes
impreses i no impreses del mateix Ragon.
Actualment, el llegat de Baltasar Ragon està dipositat, segons les seves característiques, a la Biblioteca Central , a l’Arxiu Municipal i a l'Arxiu Històric, i és un dels fons més importants i utilitzats per a l’estudi de la Terrassa del segle XIX i la primera meitat del XX.
Actualment, el llegat de Baltasar Ragon està dipositat, segons les seves característiques, a la Biblioteca Central , a l’Arxiu Municipal i a l'Arxiu Històric, i és un dels fons més importants i utilitzats per a l’estudi de la Terrassa del segle XIX i la primera meitat del XX.
Fonts consultades:
PUY,
Josep. Baltasar Ragon i el catalanisme en Terrassa. Diario Terrassa, F.S., 7 de set. de 1991, p. 9
BOIX,
Josep. Baltasar Ragon, els nostres carrers i el seu esperit. Diario Terrassa. Suplement de Nadal, 24 de des. de 1983, p. 5
MASSAGUÉ, Josep. Ragon. als cent anys del seu
naixement. Diario Terrassa, 27 de nov. de 1985, p. 5
Biblioteca virtual Baltasar Ragon.
Biblioteca Central de Terrassa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada