Al Parc de Vallparadís hi ha un espai
denominat Torrent de les Bruixes. Aquest espai va des de la línia del tren fins
a sota Cal Guardiola. No sempre s’ha anomenat així. Des de l’època medieval
fins a finals del segle XX, aquest torrent era conegut documentalment com a
Torrent de Sant Pere. No va ser fins que l’esvoranc es va transformar en parc,
que els periodistes es van fer un embolic al anomenar-lo repetidament com a
torrent de les Bruixes.
El torrent de les Bruixes, des del
segle XVII era a la part nord fins arribar a l’actual plaça de l’Aigua,
anomenada des d’aquella època Pla de les Bruixes.
El pont de Sant Pere. Al fons de l'arcada central, les cases del sereno. 1885 / Fons Ragon-AMAT |
Abans de construir-se el pont de Sant
Pere hi havia un camí que anava des del carrer Mas Adei fins a Sant Pere.
D’aquest camí encara queden restes com el testimoni del passatge de Sant Joan
que permet baixar al parc. En el fondal del torrent, arran d’aquest camí hi
havia, des del segle XIX unes edificacions que es coneixien com les “Cases del
Sereno”. Eren uns habitatges construïts a finals del segle XIX, amb una galeria
al primer pis. També tenia uns habitacles perquè el pagesos de la zona
guardessin els seus estris.
El seu nom no se sap a qui es
refereix, probablement haurien estat habitades per un vigilant o sereno. La
paraula sereno prové de quan els carrers de la ciutat eren salvaguardats per
vigilants, que, en la seva ronda nocturna, cuidaven de tancar les cases de
doble cancell o cuidaven de qualsevol contingència.
Les Cases del Sereno / Josep Boix |
A l'esquerra, les Cases del Sereno / Joaquim Verdaguer |
Era una zona que estava parcel·lada
d’horts que s’alimentaven del petit rierol del torrent on es cultivaven
diversitat de cultius.
La família Ibars de Sant Pere en el seu hort/ Casajuana |
El tram del parc del
Torrent de les Bruixes es va inaugurar el 13 de març de 1999 amb una petita
carpa habilitada a causa del mal temps. L’acte comptà amb l’alcalde de Terrassa
i amb la celebració d’una festa infantil.
El Parc del Torrent de les Bruixes 2009, a l'esquerra, l'estructura en blau en indica on estaven les Cases del Sereno / Rafael Aróztegui |
Aquest parc és un dels
trams que ha experimentat una
transformació més significativa pel que fa
al tractament de la vegetació. De fet , un dels elements més singulars
va ser la plantació de més de quatre-cents arbres i cent unitats de mates, la
majoria d’ elles amb flor, que aportaren una gran riquesa de colors dins el
parc. Un passeig central de 9 metres d’amplada, l’adequació d’accessos i places enjardinades, més la construcció d’
una passarel·la que uneix el carrer de Bonaventura Castellet amb el de Sant
Valentí, són les actuacions més destacades realitzades en el sector. Aquesta
passarel·la ens recorda que antigament un camí que des del carrer de
Bonaventura Castellet fins el carrer de Montserrat baixant al fondal del
torrent, era el camí d’anar a Montserrat des del poble de Sant Pere.
Des de dalt la
passarel·la, de 62 metres de llargada, es pot gaudir d’una vista incomparable
del parc; les esglésies i el pont de Sant Pere. També es pot gaudir d’una visió
espectacular des del mirador de Cal Guardiola (plaça de la Quadra de Vallparadís).
També cal destacar la
recuperació de la font i rentador de Cal Datzira, com a Font del Torrent de les
Bruixes. Aquesta font està situada sota la paret de contenció de la plaça del
Rector Homs, prop del pont de Sant Pere.
El Parc del Torrent de les Bruixes / Montse Saludes-Arxiu Tobella |
Fonts consultades
BOIX, Josep. Les cases del Sereno. Diari de Terrassa. 28 febrer 1998. P.34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada