Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 de setembre del 2017

El Raval de Montserrat l’any 1901

Des de que es va traslladar l’Ajuntament de la plaça Vella al Raval de Dalt cantonada amb el carrer Cremat, el Raval de Montserrat passà a ser el centre neuràlgic de la vila.
Aquest espai del Raval presentava al seu bell mig, un petit passeig amb pas de carruatges per cada costat. Aquesta petita “rambla” tenia una vintena de plataners, sis faroles de columna de ferro fos i quatre bancs de pedra.
La Rambla del Raval / Fons Ragon-AMAT
Construcció del nou Ajuntament / Baltasar Ragon-AMAT
En el núm. 20 del vial, destaca l’edifici de l’Ajuntament en aquesta època en obres, amb l’arquitecte Lluís Muncunill dirigint l’aixecament de la nova façana neogòtica.
L’any 1901 ja feia dos anys que el Consistori havia aprovat la permuta de l’edifici propi, pel que ocupava l’Institut Industrial a l’altra vorera del Raval, en l’antiga Casa Galí. A la dreta de la Casa de la Vila hi havia la Banca Marcet i, a l’esquerra la “Posada del Centro”. Actualment encara es pot observar a la façana dels núm. 24 i 26, el balcons del primer pis i les finestres de la segona planta que formaven les habitacions de la Posada del Centro. A la façana també podem veure la capelleta de la Mare de Déu de Montserrat.
Las rua de Carnestoltes passant per davant de la Posada del Centro / Fons Ragon -Amat

Edifici de l'antiga Posada del Centro / Joaquim Verdaguer
                                                                                                     
Al altra banda del Raval, unes cases velles sobresortien uns 20 metres de l’actual marcat formant una V; a una banda el carrer Goleta i a l’altra la continuació del Raval en el que en diem actualment “el carrer de Peix”. Aquestes cases, que arribaven fins a l’alçada del carrer de la Unió, tenien els números parell per la banda del  carrer Goleta ( del 2 al 10). 
Les cases de ponent del Raval / Dib. Joan Duch
Cases que es van enderrocar / Dib. Rafael Aróztegui
Pel què fa a la continuació del Raval, aquest anava a espetegar amb una forta baixada a la riera del Palau al punt on feia una dècada s’havia enderrocat el Portal de la Guia. Aquest tram tenia al final a la esquerra, l’edifici de l’antic Hospital de la vila. Quan l’Hospital es va traslladar al convent de Sant Francesc, l’edifici va passar a ser un lloc de serveis improvisats per necessitats del moment, des d'un establiment de gimnàstica higiènica, o allotjament de colònies escolars foranes, fins a l'instal.lació de diversos serveis municipals com el centre mèdic, escola pública, laboratori municipal, oficina de burots, bombers,etc
L'edifici de l’antic Hospital es va demolir a principi del segle XX per deixar pas a la construcció del Mercat de la Independència.
A la cantonada del carrer de la Goleta amb el del “Peix”, pel dia de Corpus es montava un petit sortidor per on es feia ballar “l’ou”. Per Nadal es muntava un pessebre de suro.
Al sud del Raval, cantonada amb el carrer de l’Unió, hi havia un camí que popularment es coneixia pel de l’Unió per què comuniva el Raval amb el Portal de Sant Roc. A mig d’aquest camí hi havia una reixa que feia girar el camí cap a la dreta (Iscle Soler) i un tram més enllà a la esquerra (carrer Cisterna), d’aquesta manera arribava al Portal de Sant Roc. A l’entrada del camí, cantonada amb el Raval hi havia un paret lateral d’una casa que es feia servir per jugar a la pilota xixa plena de vent o a “saco”
La part central del Raval / Fons Ragon-AMAT
Al raval, a continuació de l’entrada del carrer de l’Unió hi havia les cases dels Cardellach. És per això que es va proposar el nom de plaça dels Cardellach.
Arribats al carrer de la Vila Nova, baixant a la dreta, trobariem la fàbrica d’electricitat que funcionava amb motors de gas. En aquest carrer hi vivia una dona gran, grassa, alta i lletja que la canalla creia que era una autèntica bruixa. En canvi la seva filla molt més agraciada deien que tenia “molts amics”.
Al carrer Cremat a la cantonada amb el Raval, hi havia una negra entrada de Cal Ferrer on s’adobaven les ferredures de les caballerisses. El ferrer era a la vegada el veterinari de la vila. Uns metres més avall, la casa senyorial dels Busquets que eren propietaris de les terres fins a la riera del Palau.

Davant de l’Ajuntament, ara en construcció, hi havia l’edifici que fins aleshores havia fet de Casa de la Vila i ara era la nova seu de l’Institut Industrial
 Els Tres Tombs a la placeta de la Font Trobada. Al fons,
la font antiga. 1912./Fonts Ragon-AMAT
El què és ara la plaça de la Font Trobada, formava part com a continuació del Raval. Allà, a la part baixa abans d’arribar el carrer del Gavatxons hi havia una font en record de la Font Trobada.

Fonts consultades:
DUCH, Joan. El tiempo y mi calle. 1895-1936.Terrassa 1962

ARÓZTEGUI, Rafel. Treball de recerca històrica del Raval

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada