Una
quadra és un districte especial dins el terme d’un castell termenat.
Aquest
territori amb jurisdicció pròpia mes o menys autònom depenia d’un senyor amb
drets sobre un nombre d’explotacions agràries i comptava amb una casa forta o
castell.
Al
terme del castell de Terrassa hi havia dues quadres: la de Vallparadís i la del
Toudell (d’aquesta última podeu consultar aquest blog “La Quadra del Toudell”).
També al segle XIII hi havia altres jurisdiccions que es van independitzar totalment
del Castell de Terrassa: la vila de Sabadell regida pel castell de Rahona, el
castell de Rubí, el castell de Castellar i el castell de Pera.
 |
| La Quadra de Vallparadís en un mapa actual de Terrassa |
A finals del segle XI en el terme del Castell de Terrassa encara
no s’havia creat la vila de Terrassa (1193), però la reconeguda prosperitat
ecomòmica de la zona era reconeguda arreu, per auge de les explotación
agrícoles hereves de les antigues vil·les romanes. Masies i propietats de
opulents hisendats als quals els comtes tenien en molta consideració: Els Basea,
Aimerich , Amat, Galí, Sanlà, Boch..., alguns d’elles citats en el cartulari de
Sant Cugat de l’any 955.
Al sud de la vall del torrent de les Favolines (torrent de Can
Palet) i els Brugrerols (Can Jofresa), la famiía Sanlà era propietària de varis
alous o terres. També eren de la seva propietat Can Anglada i Sant Feliu de
Vilamilans.
 |
| El castell de Valparadís / Fons Ragon-AMAT |
En aquella època Berenguer Sanlà, alhora veguer del terme del
castell de Terrassa i la seva dona Ermesenda, adquirien, l’any 1110 al comte
Ramon Berenguer III unes terres al nord del torrent de les Fevulines, llevant
del torrent de Vallparadís, amb la condició del comte de que edifiquessin una
fortificació; el Castell de Vallparadís.
 |
| La Quadra segon el cadastre de 1729 |
Amb aquesta cessió venia aparellada el domini sobre un territori
de 4 quilòmetres de llargada per 1 d’amplada corresponia a la vall del toirrent
de les Fevolines des de al nord a tocar el camí de Castellar (darreres de
l’AEG) i què, baixant per l’actual avinguda de Barcelona, arribava fins a Santa
Margarida del Mujal. El territori que
corresponia a la jurisdicció del castlà del Castell de Vallparadís, comprenia parts dels actuals barris de
Vallparadís, del Cementiri Vell, de Can Palet i del polígon de Santa Margarida,
des del carrer del camí de Castellar, al nord, fins a tocar a la riera de les
Arenes, al sud, prop de Santa Margarida
del Mujal, limitant per ponent amb el terme del castell de Terrassa.
Als ajuntar els seves propietats amb les li havia cedit el comte
es forma la Quadra de Vallparadís
 |
| La Quadra segons Salvador Cardús i Mateu Avellaneda |
Segon
Salvador Cardús la primera vegada que està documentat el nom com Quadra de
Vallparadís és en una referència en un capbreu de 1346. En aquella època, la
Quadra contava amb 8 focs i l’any 1359, després de l’anomenada Pesta Negra, en
quedaren 4.
A
l’època de Blanca de Centelles, el poblament de la Quadra el formaven els masos
Torrella, Borrell, Mona, del Molí, Palet, Mestres, Alomares i la Castlania,
tots ells dependents tributàriament i laboralment del Castell, ja que en temps
de sega i collita havien de prestar servei als camps pròpiament del Castell.
Cal destacar per
la seva importància el mas de la Castlania, manat construir a principi del segle XIV per Blanca Centelles, que és la
residència del recaptador de l'impost de castlània i, posteriorment, del de les
rendes de la cartoixa.
En
un cadastre de l’any 1729, la Quadra comptava amb cinc masies: el Mas del
Castell, el mas de la Castlania, la cases del Sot d’en Pi, Mas Palet de la
Quadra i el Mas Figueras de la Quadra. Un segle després calia afegir un petit
nucli de cases a l’anomenat carrer de la Quadra (principi del carrer de Sant
Antoni)
Durant aquests vuit segles, el paisatge
que constituïa la Quadra no varià seguint unes característiques purament rurals
a redós de les dues vies fluvials: El barranc dels torrents Moner i Vallparadís
i el torrent de Can Palet, envoltades de terres de conreu, de vinya i el bosc.
Als torrents Moner i Vallapardís, les
seves aigües també eren aprofitades per una novella indústria de molins
fariners i, fins hi tot s’ha apuntat la presència d’una fornal que arranjava
els estris dels senyors i del pagesos.
 |
| Can Palet de la Quadra / AMAT |
L’allargat territori era creuat per
diversos corriols que manaven als diferents masos i ermites de la rodalia.
Només dues vies amb categoria de camí de ferradura travessaven la Quadra:
l’antic camí de Terrassa a Sabadell, que des de l’actual carrer del Castell
baixava el barranc i enfilava, pel costat del Castell, via Can Gorgs cap a
Sabadell.
L’altre camí és el que el rei Jaume I
li va donar la categoria de reial essent la via oficial entre Barcelona i
Manresa passant per Terrassa. Aquest camí creuava la Quadra a l’altura del mas
de la Castlania.
 |
| El castell de Vallparadís / Fons Ragon-AMAT |
Després
de la mort de Blanca de Centelles, última castlana del llinatge del fundadors
del Castell, aquest i la Quadra, passà per mans de diversos propietaris; l’Orde
Cartoixana, l’Orde del
Carme i la família dels Sentmenat.
L’any
1830, desprès de varis plets, el territori de la Quadra era incorporat a la
vila de Terrassa perdent el senyor de Sentmenat els drets jurisdiccionals, tot
i que aquest conservà la propietat del Castell i un reduït conjunt de terres.
La resta de la Quadra quedà dividida amb vuit propietats de les quals destaquen
els Palet i els Bru (mas de la Castlania). En aquells moments el Castell
abandonat com a residència dels Sentmenat, feia les funcions de casa de pagès,
on uns masovers tenien cura de les terres i de la ramaderia del seu senyor. Amb
el pas del temps el Castell s’havia anat degradants fins el punt que molta part
d’ell estava derruït.
 |
| Interior del Castell de Vallpardís / AMAT |
Fonts consultades
Bibliografia
CARDÚS, Salvador, “La Quadra de Vallparadís”. Butlletí del Club Pirenenc
de Terrassa, Juliol-agost 1926, núm 17.
El Castillo Cartuja de Vallparadís,
Junta Municipal de Museus. Terrassa,
1969.
Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa
1984.
“El Castell Cartoixa de
Vallparadís”, Quaderns del Museu.
Museu de Terrassa. Terrassa, 1995.
SOLER I PALET, Josep, “La Cartoixa de Vallparadís”, Butlletí
Club Pirenenc de Terrassa, març-abril1925, pàg. 133
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada