Passeig Vint i dos de Juliol

És un dels vials més llarg de Terrassa, connecta els barris de la Maurina amb els de les Arenes amb un longitud de 4’5 km.

El passeig 22 de juliol / AMAT

Quan es va decidir la construcció de la línia del tren del nord, a la dècada dels anys 50 del segle XIX, tant les vies com l’estació es van construir a les afores de la vila, tot preveient el creixement urbanístic cap el nord.

I així va ser amb la construcció de les primeres cases prop de l’estació i del Vapor Galí entre el carrer de Sant Llorenç i el de Sant Leopold. Aquests trams per on circulaven els carros que anaven a carregar i descarregar a l’estació del tren, no tenia nom però la veu popular el coneixia com “el carrer del Ferrocarril”. Va ser l’any 1883 quan l’Ajuntament li va assignar el nom de Passeig del Vint i dos de Juliol en commemoració del fet d’armes que s’esdevingué el 22 de juliol de 1872, quan el sometent de Terrassa rebutjà heroicament l’escaramussa d’un escamot carlí que s’havia filtrat per l’estació del Nord camuflats en un tren amb la intenció d’apoderar-se de l’Ajuntament i segrestar l’alcalde del moment. Els terrassencs van aconseguir rebutjar-los, però per part terrassenca van morir Jaume Jover i Valentí Alagorda membres del sometent local. Des de llavors, els dos herois foren elevats al llimb de martirologi laic terrassenquista.

Més cap a llevant, en terres del poble de Sant Pere, els santperencs anomenaren el seu vial prop la via com a carrer del Ferrocarril, fins que es va produir l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, passant a denominar-se, també, Passeig del Vint i dos de Juliol. No fou així en el tram per sobre la via entre la carretera de Matadepera i el carrer de Mossèn Pursals, que encara porta el nom de carrer del Ferrocarril, donant-se el cas inèdit que, un cop es va produir el soterrament de la RENFE, aquest tram del carrer amb denominació pròpia també  forma part del Passeig Vint i dos Juliol..

El monuments a la Dona Treballadora/AMAT

Amb l’ampliació del pas per a carros del terraplè del Torrent de les Bruixes es va unir l’estació i el barri de Sant Pere. A l’alçada del carrer Major de Sant Pere, el Passeig quedava tallat pel molí dels Vileta. Quan es va enderrocar, el Passeig es va urbanitzar fins el carrer de Prat de la Riba.

Durant l’època franquista el nom del Passeig es va canviar: de l’estació cap a llevant se li assignar el nom Heroes de Codo i de l’estació cap a ponent Espinosa de los Monteros.

Al llarg de la línia del tren, al seu pas per Terrassa hi havia 6 passos a nivell que donaven pas cap al nord de la ciutat, però eren una murga pel trànsit. La línia va acabar convertint-se en un cinturó de ferro fins que al cap de 150 anys es va portar a terme el soterrament de la RENFE. L’any 1994, el gran somni dels terrassecs de suprimir la barrera de ferro es feia realitat amb el soterrament de la línia del tren.

El diumenge 29 de maig de 1994, un dia radiant, l’ampli Passeig del Vint-i-dos de juliol, encara per urbanitzar però lliurat de les vies del tren, s’obria als terrassencs que, amb una gran festa celebraven la inauguració de la nova estació subterrània.

 

Inauguració del Passeig 22  de juliol després del sotarrament del Tren/ AMAT

Dos anys després, el 7 de juliol de 1996 s’inaugurava la urbanització del passeig Vint-i-dos de juliol amb la celebració d’una pedalejada popular encapçalada per l’alcalde, Manuel Royes, i una festa infantil.

El passeig 22 de Juliol / AMAT

Poc a poc el Passeig es va anar poblant d’alts edificis però al llarg del recorregut no disposa de quasi cap edifici emblemàtic: l’antic Condicionament entre el carrers de Mare de Déu dels Àngels i del Canonge Rodó i l’Estació edificada a principis del segle XX.

L'estació del Nord / AMAT

 

El Condicionament Terrassenc / AMAT