Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de juny de 2019

Paulina Pi de la Serra


Paulina Pi de la Serra i Joly / Terrassa 1905-1991. Escriptora. Pionera de la participació femenina en la vida política i cultura. Fulla de Francesc Pi de la Serra i Mata de la Barata i de Maria Joly. El seu pare fou un home reconegut en l’ambient polític i cultural de la Terrassa de primers de segle i el primer director de l’Acondicionamiento Tarrasense.
Casament de la Paulina i el Carles Fliu
La Paulina als 18 anys es va casar amb Carles Feliu i se’n va anar a viure a Barcelona, Però al cap de poc temps va quedar vídua i va tornar a Terrassa, on inicia la seva activitat política. Fou presidenta de la secció femenina de la Lliga a Terrassa, i és a través d’aquesta activitat que aconseguí una beca d’estudis per anar a l’Escola de la Societat de les Nacions a Ginebra. En un viatge d’estudis a Itàlia viu l’esclat de la Guerra Civil i s’exilia a París, on coneix intel·lectuals, pintors, artistes i polítics, A partir del 1937, col·labora amb Cambó com a secretaria particular,
La Paulina va tenir una filla secreta amb el diplomàtic Joan Estelrich tots dos vinculats a la Lliga Regionalista. Helena Feliu Pi de la Serra que l'any 2012 va publicar la novel·la Pecat original en la que va destapar la relació i la seva història. L'Helena va néixer a Suïssa, durant un viatge que Paulina va tapar amb una beca i es va criar a casa d'un matrimoni de Gràcia.
Una classe de català a la Biblioteca Salvador Cardús / AMAT
Una greu malaltia dels seu pare la fa tornar a Terrassa el 1945, on participa des d’Amics de les Arts en la represa cultural i en la divulgació de la llengua catalana per mitjà de la narrativa, la docència i programes de ràdio. Va pronunciar nombroses conferències, convertint-se en un referent cultural de la resistència antifranquista. El 1963 va impulsar la constitució d'un centre de la Unesco de Terrassa. Paulina va encoratjar al seu nebot Quico Pi de la Serra a convertir-se en cantautor.
Jurat del premi Ciutat de Terrassa de Teatre Amateur / Proc. Miquel Verdaguer

L’any 1983 la ciutat  li va retre un homenatge i se li va concedir la Medalla de plata de la ciutat. El seu retrat figura  a la galeria de Terrassencs il·lustres de de 1992.
Concessió de la Medalla de la Ciutat / Fotos Francino
El seu retrat a la Galeria de Terrassencs Il.lustres
També, el 11 de desembre 1991 l’Ajuntament aprovà posar a un espai de la ciutat amb el seu nom: plaça de Paulina de la Serra, a la confluència dels carrer Gasòmetre, Azcárate i Vinyals, Era un lloc que havia estat la llera de la riera del Palau, quan aquesta abandona la recta la la rambla per desviar-se cap a llevant per continuar pels darreres de la plaça del Segle XX. A principis  del segle passat va projectar una plaça a l’espai esmentat o mes de l’actual estació d’autobusos, posa-li el nom del segle XX, Però una part  de l’espai fou ocupat posteriorment per construir-hi l’escorxador, i el nom de la plaça es va adjudicar a una altre lloc prop l’antiga fàbrica Vinyals, és l’actual plaça del Segle XX i de la qual el barri ha pres el nom,
Camp del Belil 1910 / Fons Baltasar Ragon-AMAT
On ara hi ha la plaça Paulina de la serra hi havia ,l’any 1910, el camp del Belil primer terreny on es va jugar el Joung’s Club Terrassa, antecessor del Terrassa FC.
 
La plaça dedicada a Paulina Pi de la Serra
Actualment la plaça està dedicada a tota classe de jocs infantil i es lloc de pas del transit que per carrer Joan Mompeó van a la recerca de la carretera de Rubí

Fonts consultades
PAULINA PI DE LA SERRA. Garreta, Jordi. Diario Terrassa.  F.S., 8 juny 1991, p. 3
UNA MEMORIA VIVA. PAULINA PI DE LA SERRA. Rovira, Joan. Diario Terrassa.  Magazine, 26 agost 1995, p. 20

2 comentaris:

  1. a la foto que comenteu del casament de la Paulina es en realitat el casament del seu germá Jordi. Que es qui la acompanya.

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'aclariment senyor Verdaguer. Magnífica la vostra tasca, de investigació i recull, de l'història de Terrassa.

    ResponElimina