Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 de juny de 2019

CRÒNIQUES DE L’ANTIC POBLE DE SANT PERE (1)


EL POBLE DE SANT PERE A LA GUERRA DE PORTUGAL

L’any 1756 a Europa va esclatar la Guerra dels Set Anys. Era una lluita entre Gran Bretanya i França per la supremacia colonial d’Amèrìca del Nord. Aquest conflicte va derivar en un guerra europea entre la Gran Bretanya amb els seus aliat Prusia contra França i Àustria, al que se hi afegirien pel mig Rússia i Suècia i, més endevant Espanya.
El rei Carles III
El rei Carles III per tal de portà a terme la guerra va demanar l’ajut als pobles de Castella, Aragó i Catalunya. Aquest segons la importància d’ells oferien més o menys quan podien per sortir del pas. A més de tropa feia falta transport per la intendència. Hi això va ser el que fa oferir el poble de Sant Pere de Terrassa; un carro i tres mules.
El 2 de novembre 1762 es reunia el Consell de la Universitat Forana de Terrassa per aprovà l’acord següent:
«Els regidors s de la Universitat forana de Tarrassa baix firmats, en attenció que Francisco Salas y Vives pages de la Parrochia de Sant Julia de Altura, terme de la part forana de Tarrassa, ab son carro ab tres mules està destinat per anar a transportar los pertretxos de guerra per los seveys del Rey (q. Deu guart) en la campanya de Portuga, attenent  les contingencies y perill que hi hà en una campanya y poden esdevenir en un camí tan llarch de mes de 200 llegues exposantse  a perdre dit carro y mules: convenen y prometen a dit Salas y Viver, donarli y pagarli en lloch y compensació de la contingencia en que se exposa de perdre a las mulas ó alguna de elles; la quantitat de 75 lliuras barcelonesas, a més de lo extipendi diari que lo Rey dona per cada carro y mulas pagadoras de diners de la bonificació que la Magestat ha fet a dita Universitat forana per rahó del valiment del trenté dels anys 1741-42, 43 y 44. Y perque conste fem la present en Tarrassa 2 novembre 1762, Josep Carbonell y companys».

Per tant, podem dir que el poble de Sant Pere va participar a la Guerra de Portugal, això si amb un carro, tres mules i un santperenc..
La Guerra dels set anys va acabar nefastament per Espanya el 1762.

L’EMBRANCADA (ENRAMADA) DEL CORPUS

El Corpus de Sant Pere tenia com a fet peculiar l’embrancada de façanes. El veïnat s’apropava al bosc per proveir-se de branques que transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les façanes i es procedia a la confecció de catifes florals.
Professor del Corpus amb el carrer enramat/ Foto Casajuana-Arxiu Antic Poble
Aquest costum d’engalanar el carrer embrancant-los, que ja la trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla aportava pel seu environament ja que econòmicament els resultava gratuït, puix només havia d’anar al bosc i recollir branques, heures i flors, principalment ginesta, pel seu bastiment. Aquesta vella tradició, a l’antic poble de Sant Pere, va subsistir fins l’any 1962.
Enramada del 1962 / Foto Casajuana-Arxiu Antic Poble
Embrancada de les façanes del carrer. Cada casa tenia dos fermats on es lligava la corda que aguantava l’embrancada. En alguna façana actualment encara queda algun fermat de mostra.

El poble de Sant Pere a finals del segle XIX/ Fons Baltasar Ragon-AMAT

Vers d’un santperenc publicat al diari Crònica Social el 8 de juny 1912

Per Corpus l’humil cristià
á Sant Pere sempre và

En el poble de Sant Pere
bonica costum hi há:
doncs cada any, per aquest dia,
els carrers fem enramà

No’ns dol el tallar les branques
dels abres qu’estan gemats;
per complaure am major gloria
a Jesus Sacrementat

Al ser la tarda ¡quin goig!
¡que preciós! ¡que bonic fá!
el veure aquell bé de Deu
de gentada qu’ens ve honrá

Aqui es veuen trajos bons
ve lo millor del veinat;
aqui hi ha amor, alegria,
pau, ditxa y tranquilitat

¡Y al venir la professó!
¡Quina gran majestat fá!
veureu a cada cantó
adornat y plé a vessar

¡Jo!...ja no se pas com dirho
No se si’m sabre esplicar...
Més dins mon cor hi ha deliri,
y’l senso fort palpitar

Y avans de la professó,
carrer Major, quatre, hi ha...
un que te cera molt bona
y barater la vendrá

          un vehí de St, Pere

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada