Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 27 de maig del 2012

Blanca de Centelles


Blanca de Centelles filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa va heretà de la seva mare el patrimoni del castell i la Quadra de Vallparadís i la Castlania del castell d'Eramprunyà, així com la castlania o drets jurisdiccional propis del castell palau de Terrassa. L’any 1304 va contraure primeres núpcies amb Guillem Galceran de Serrallonga, baró de Cabrenys i el 1312 després d’enviduar, en segones amb Guillem de Calders. L'any 1313 el rei Jaume II la va designar primera dama de la princesa Elisabet, a la qual acompanyà en el seu viatge a Viena per contraure matrimoni amb el duc Frederic d'Àustria. Després de dos anys d’absència, a la tornada es dedicà a l’administració dels seus abundants béns, la qual cosa la portà a entaular plets a dojo, aconseguint en un d’ells que la castlania del castell palau de Terrassa tornès a l’àmbit dels Terrassa. En canvi, algun altre la portà a enfrontar-se a la cúria eclesiàstica de Barcelona. També es va vendre els drets del castell d'Eramprunyà a la família Marc engrossint així la seva fortuna.

Escut de la façana del Mas de la Castlania on apareix la imatge de Blanca de Centelles / Foto Joaquim Verdaguer
 Blanca va fer construir el mas de la Castlania, a la riba dreta del torrent de Vallparadís, on aposentà al seu procurador.
L'any 1330 Blanca enviduà del seu marit Guillem i a les acaballes de la seva vida, decidí emprar els seus recursos dedicant-los a una causa pietosa com va ésser la reconversió, l'any 1344, del castell en monestir, donant aquest i les seves possessions a l'orde del cartoixans, fundant la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. El 1349 moria Blanca i les seves despulles foren enterrades a l'església que s'havia construït dins el castell. Anys més tard, el 1413, amb el trasllat de l'orde a la nova cartoixa de Montalegre, els cartoixans s'emportaren les restes de la seva benefactora i fou enterrada al presbiteri del nou monestir, on encara es pot admirar la seva llosa sepulcral.
Amb ella s’estigui la branca dels Terrassa a Catalunya.

El castell de Vallparadís / Foto Joaquim Verdaguer


2 comentaris:

  1. I dels Terrassa n'hi havien en d'altres contrades de Catalunya?

    ResponElimina
  2. Berenguer de Terrassa, fill de Guillem i Berenguera i germà de Guillem III va ser el cavaller que comandà l'host del terme del castell de Terrassa que s'afegí a l'expedició de la conquesta de Mallorca del rei Jaume I. L'any 1233 en el repartiment que Nuño Sanç en nom del rei, va efectuar de les terres conquerides a favor dels nobles i cavaller, va consignar possessions per Berenguer el qual s'assentà a l'illa, fundant la branca dels Terrassa de Mallorca que ha arribat fins els nostres dies.

    ResponElimina