Blanca de Centelles filla de Bernat de Centelles i Saurina de Terrassa va heretà de la seva mare el patrimoni del castell i la Quadra de Vallparadís i la Castlania del castell d'Eramprunyà, així com la castlania o drets jurisdiccional propis del castell palau de Terrassa. L’any 1304 va contraure primeres núpcies amb Guillem Galceran de Serrallonga, baró de Cabrenys i el 1312 després d’enviduar, en segones amb Guillem de Calders. L'any 1313 el rei Jaume II la va designar primera dama de la princesa Elisabet, a la qual acompanyà en el seu viatge a Viena per contraure matrimoni amb el duc Frederic d'Àustria. Després de dos anys d’absència, a la tornada es dedicà a l’administració dels seus abundants béns, la qual cosa la portà a entaular plets a dojo, aconseguint en un d’ells que la castlania del castell palau de Terrassa tornès a l’àmbit dels Terrassa. En canvi, algun altre la portà a enfrontar-se a la cúria eclesiàstica de Barcelona. També es va vendre els drets del castell d'Eramprunyà a la família Marc engrossint així la seva fortuna.
 |
| Escut de la façana del Mas de la Castlania on apareix la imatge de Blanca de Centelles / Foto Joaquim Verdaguer |
Blanca va fer construir el mas de la Castlania, a la riba dreta del torrent de Vallparadís, on aposentà al seu procurador.
L'any 1330 Blanca enviduà del seu marit Guillem i a les acaballes de la seva vida, decidí emprar els seus recursos dedicant-los a una causa pietosa com va ésser la reconversió, l'any 1344, del castell en monestir, donant aquest i les seves possessions a l'orde del cartoixans, fundant la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. El 1349 moria Blanca i les seves despulles foren enterrades a l'església que s'havia construït dins el castell. Anys més tard, el 1413, amb el trasllat de l'orde a la nova cartoixa de Montalegre, els cartoixans s'emportaren les restes de la seva benefactora i fou enterrada al presbiteri del nou monestir, on encara es pot admirar la seva llosa sepulcral.
Amb ella s’estigui la branca dels Terrassa a Catalunya.
 |
| El castell de Vallparadís / Foto Joaquim Verdaguer |
I dels Terrassa n'hi havien en d'altres contrades de Catalunya?
ResponEliminaBerenguer de Terrassa, fill de Guillem i Berenguera i germà de Guillem III va ser el cavaller que comandà l'host del terme del castell de Terrassa que s'afegí a l'expedició de la conquesta de Mallorca del rei Jaume I. L'any 1233 en el repartiment que Nuño Sanç en nom del rei, va efectuar de les terres conquerides a favor dels nobles i cavaller, va consignar possessions per Berenguer el qual s'assentà a l'illa, fundant la branca dels Terrassa de Mallorca que ha arribat fins els nostres dies.
ResponElimina